Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó: diferència entre les revisions

|general1=[[Jaume I d'Aragó]]<br/>[[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] †1223<br/>[[Ramon Folc IV de Cardona]]<br/>[[Nuno Sanç]]<ref name=traicio>Inicialment amb el rei, el traï i es passà a la Lliga nobiliària</ref><br/>[[Pero de d'Ahones]]<ref name=traicio/><br/>[[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]]<ref name=traicio/>

|general2= [[Guillem II de Montcada i de Bearn]]<br/>[[Pero Ferrandes de Açagra]]<br/>[[Nuno Sanç]]<ref name=traicio/><br/>[[Pero de d'Ahones]]<ref name=traicio/><br/>[[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]]<ref name=traicio/>

Tornat el rei a Aragó, Guillem de Montcada ocupà Terrassa i Sarbos. posteriorment tractà d'ocupar Piera de manera infructuosa. En aquest context es teixí una Lliga nobiliaria amb l'aliança entre Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Aragó i Pero de d'Ahones. Un cop bastida l'aliança, Guillem de Montcada s'endinsà al Regne d'Aragó i s'instal·là a [[Tahuste]], vil·la que tenia en feu Pero de d'Ahones. La situació s'agruejà quan les ciutats de Saragossa, Osca i Jaca s'uniren a la Lliga nobiliària.

Allí [[Nuno Sanç d'Aragó]] i [[Pero Ferrandes de Açagra]] decidiren traïr el rei i unir-se a la Lliga formada per Ferran d'Aragó, Guillem de Montcada i Pero de d'Ahones, utilitzant com a intermediari a [[Lope Ximenes de Luesia]], qui era vassall de [[Nuno Sanç d'Aragó]]. Establerta la conxorxa, feren creure al rei que els revoltat Ferran d'Aragó, Guillem de Montcada i Pero de d'Ahones havien decidit sotmetre's i que solicitaven entrar a la vil·la d'Alagó per parlamentar amb el rei.

Seguidament Ferran d'Aragó, Guillem de Montcada, Pero de d'Ahones, [[Nuno Sanç d'Aragó]] i [[Pero Ferrandes de Açagra]] li feren saber que la seva intenció era la d'apartar-lo dels mals consellers que tenia i que era necessari reorganitzar els assumptes de la [[Corona d'Aragó]]. Li ordenaren doncs que anés a Saragossa on parlarien millor d'estos temes i el rei finalment hagué d'acatar els seus imperatius. El dia següent fou portat a Saragossa i anà al castell de la Suda, situat prop de la Porta de Toledo. En la seva cmabra el rei es veié novament humiliat quan els nobles revoltat li posaren dos capitans per fer-li guàrdia anomenats Guillem Boi i Pere Sanç de Martell, privant-lo de tota intimitat amb la reina. Així estigué retingut fins a tres setmanes, impedint que el fidel cavaller i Majordom del Regne d'Aragó [[Atho I de Foces]] es pogués reunir amb el rei. La ràbia del rei es centrà en [[Pero de d'Ahones]], a qui retragué que havent tingut tant bona amistat amb ell i havent-lo afavorit contra [[Artal de Luna]], com podia ser que formés part d'aquella conxorxa nobiliària contra la seva persona.