Teoria geocèntrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
en grec...
m Revertides les edicions de 95.169.225.74. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 1:
[[Fitxer:Cellarius ptolemaic system c2.jpg|miniatura|Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, [[Canberra]], [[Austràlia]])]]
 
En [[astronomia]], la '''teoria geocèntrica''' (del [[Grec antic|grec]] {{lang|el|γεοκεντρικό}}, ''geokentrikó'', centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta [[Terra]] immòbil en el centre de l'[[univers]], i la resta dels [[planetes]], el [[Sol]] i les [[estrella|estrelles]] giren al seu voltant. Aquesta creença fou habitual en la [[Grècia antiga]] i a la [[Xina]],<ref>Colin Ronan, "Astronomy in China, Korea and Japan," in Walker, ed., ''Astronomy Before the Telescope'', pp. 264-5.</ref> i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del {{segle|XVI}} fou substituït gradualment pel [[teoria heliocèntrica|model heliocèntric]]. Avui dia, la [[cosmologia]] geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.
 
La teoria va ser formulada per [[Aristòtil]] al segle IV aC i completada per [[Claudi Ptolemeu]] el segle II. Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al {{segle|XVII}}.