Boeing B-52 Stratofortress: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Desenvolupament: punts de milers
m →‎Canvi dels requisits: punts de milers
Línia 99:
[[Fitxer:Convair B-36 Peacemaker.jpg|miniatura|[[Convair B-36|Convair B-36 "Peacemaker"]], model que havia de substituir el B-52.]]
 
El juny de 1947, els requeriments militars van ser actualitzats i el ''Model 464-17'' ja no complia amb tots, no tenia suficient abast. Es feia obvi per a la Força Aèria que, fins i tot amb actualitzacions de rendiment, el ''XB-52'' seria obsolet ja al moment en què entrés en producció oferiria poca millora sobre el [[Convair B-36]], que hauria de substituir. Com a resultat, tot el projecte va ser paralitzat durant sis mesos. Durant aquest temps, Boeing va continuar perfeccionant el disseny obtenint com a resultat el ''Model 464-29'' amb una velocitat màxima de 730 km/h i un abast proper als 8.500 quilòmetres (5.0005000 milles).{{harvnp|Knaack|1988|p=210}} El setembre de 1947, es va convocar el Comitè de Bombardeig Pesat (''Heavy Bombardment Committee'') per determinar els requeriments de rendiment per a un bombarder nuclear. Formalitzats el 8 de desembre de 1947, aquests demanaven una velocitat màxima d'uns 800 km/h i un abast d'uns 13.000 km, molt més enllà de les capacitats del ''464-29''.{{harvnp|Knaack|1988|pp=210–211}}
 
{{Imatge múltiple
Línia 109:
}}
 
La cancel·lació total del contracte de Boeing l'11 de desembre de 1947 es va evitar per una petició del seu president [[William McPherson Allen]],{{harvnp|Knaack|1988|p=212}} i el gener de 1948, Boeing va rebre instruccions d'explorar a fons les innovacions tecnològiques recents, incloent l'[[abastament en vol]] i l'[[ala voladora]]. Veient la poca estabilitat i els problemes de control que [[Northrop Corporation|Northrop]] havia experimentat amb els seus prototips de bombarder de tipus ala voladora [[Northrop YB-35|YB-35]] i [[Northrop YB-49|YB-49]], Boeing va insistir en un avió convencional, i l'abril de 1948 va presentar una proposta de 30 milions de dòlars (de 1948) per al disseny, el muntatge, i les proves de dos prototips ''Model 464-35''. Les noves revisions de les especificacions durant el 1948 van donar com a resultat un avió amb una velocitat màxima de 825 km/h a 10.700 m (35.000 peus), un abast de 11125d'11.125 km, i un pes brut de 125.000 kg incloent els 4.500 kg de bombes i els 75.225 [[litres]] de combustible.{{harvnp|Knaack|1988|p=213}}
{{clear}}