Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 33:
 
Maria va ser batejada a la propera església de St. Michael poc després de néixer. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 12 | Guy | 2004 | 2p = 17}} Es van escampar rumors que era feble i fràgil, {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 13 | Guy | 2004 | 2p = 17}}, però un diplomàtic anglès, Ralph Sadler, va veure el nadó al palau de Linlithgow el març de 1543, desimbolta per la seva infermera, i va escriure al rei Enric VIII: «és tan bonica la nena tal com l'he vist per la seva edat i quan li agrada viure». {{sfnm | Clifford | 1809 | 1p = 88 | Fraser | 1994 | 2p = 18 | Guy | 2004 | 3p = 22 | Wormald | 1988 | 4p = 43}} a causa de la seva minoria d'edat, Escòcia va ser governada per [[regència (política) |regents]] fins que va aconseguirs l'adultesa. Des del principi, hi va haver dues reclamacions a la regència: una del [[cardenal]] [[Església catòlica |catòlic]] [[David Beaton]] i una altra del[[protestantisme | protestant]] [[James Hamilton, II comte de Arran]], el segon en la línia de successió al tron escocès. La reclamació de Beaton es basava en una versió de l'[[testament |última voluntat]] del rei, però que els seus oponents van descartar com una falsificació. {{Harvnp | Fraser | 1994 | p = 15}} {{Refn | group = lower-roman | John Knox va afirmar que el rei havia rubricat un full de paper en blanc que Beaton posteriorment havia emplenat, mentre que Arran va afirmar que Beaton havia pres la mà del monarca moribund amb la seva i va traçar la signatura. {{harvnp | Wormald | 1988 | pp = 46-47}} <ref> {{cita llibre | idioma = anglès | editor = Historical Manuscripts Commission | any-original = 1887 | any = 2008 | títol = Eleventh report, appendix, part VI. The manuscripts of the Duke of Hamilton, K.T. | ubicació = Londres | editorial = Her Majesty 's Stationery Office | pàgines = 205, 219-220 | oclc = 872.474.233}} </ref>}} Amb el suport dels seus amics i familiars, el comte d'Arran va ocupar la regència fins a 1554, quan la reina mare va aconseguir destituir-lo i prendre el poder. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 17, 60 | Guy | 2004 | 2pp = 20, 60 | Wormald | 1988 | 3pp = 49-50}}
 
== Notes ==
{{listaref|group=lower-roman}}
 
== Referències ==