Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 41:
Poc abans de la coronació, van ser arrestats per Enric VIII els comerciants escocesos que es dirigien a França i els seus béns van ser confiscats. Les confiscacions van causar ira a Escòcia i van motivar al comte d'Arran a aliar-se amb Beaton i convertir-se al catolicisme. {{Harvnp | Fraser | 1994 | pp = 20-21}} El Tractat de Greenwich va ser anul·lat pel [[Parlament d'Escòcia]] al desembre. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 22 | Guy | 2004 | 2p = 32 | Wormald | 1988 | 3p = 58}}La supressió de l'acord de matrimoni i la renovació de la ''[[Auld Alliance ]]'' entre França i Escòcia van impulsar el «[[Rough Wooing]]» per Enric VIII, una campanya militar dissenyada per imposar l'enllaç del seu fill amb Maria. Les forces angleses van muntar una sèrie de batudes en territori escocès i francès. {{Harvnp | Wormald | 1988 | pp = 58-59}} El maig de 1544, el [[Edward Seymour, I duc de Somerset |comte d'Hertford]], futur [[duc de Somerset]], va arribar al [[fiord de Forth]] amb l'esperança de prendre [[Edimburg]] i segrestar a Maria, però la reina mare va amagar a la nena a les cambres secretes del castell de Stirling. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 23-24 | Guy | 2004 | 2pp = 33-34}} El maig de 1546, Beaton va ser assassinat per ''lairds'' (terratinents) protestants {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 26 | Guy | 2004 | 2p = 36 | Wormald | 1988 | 3p = 59}} i, el 10 de setembre de 1547, nou mesos després de la mort d'Enric VIII, els escocesos van patir una dura derrota a la [[batalla de Pinkie Cleugh]], en el que es va conèixer com «dissabte Negre» ( ''Black Saturday''). Els guardians de Maria, temorosos per la seva seguretat, la van enviar al [[priorat de Inchmahome]] per al voltant de tres setmanes i van recórrer als francesos demanant ajuda. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 29-30 | Weir | 2008 | 2p = 10 | Wormald | 1988 | 3p = 61}}
[[Enric II de França]] va proposar la unió de França i Escòcia amb les noces entre la jove reina i el seu fill de tres anys, el [[dofí (títol) |dofí]] [[Francesc II de França |Francesc]]. A Maria de Guisa li va semblar l'única solució raonable per resoldre la situació. Amb la promesa d'ajuda militar i el títol de duc a França, el comte d'Arran va acordar el compromís. {{Harvnp | Weir | 2008 | pp = 10-11}} El febrer de 1548, en assabentar-se que els britànics estaven tornant, Maria va ser traslladada, novament per seguretat, al [[castell de Dumbarton]]. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 30 | Weir | 2008 | 2p = 11 | Wormald | 1988 | 3p = 61}} Els anglesos van deixar al seu pas una estela de devastació i es van apoderar de la ciutat d'[[Haddington (East Lothian)|Haddington]]. Al juny, la molt esperada ajuda francesa va arribar a [[Leith]] per assetjar i finalment reprendre Haddington. El 7 de juliol, una assemblea escocesa celebrada a un convent proper a la ciutat va aprovar el [[Tractat de Haddington]] amb França. {{Sfnm | Guy | 2004 | 1pp = 40-41 | Wormald | 1988 | 2p = 62}}
== Vida a França ==
| |||