Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
m →Notes Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 52:
La seva bellesa era lloada per molts dels seus contemporanis i la seva complexió física tenia el port solemne que s'apreciava en una sobirana. Els seus retrats mostren que tenia un cap petit i ovalada, un coll llarg i gràcil, cabell ros cendrós en la infància que es va enfosquir a la maduresa fins a aconseguir un color pèl-roig, ulls de color marró avellana, parpelles gruixudes i baixes, celles finament arquejades, pell suau i pàl·lida, front alt i regular amb característiques fermes. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 39-40, 43, 75-80 | Weir | 2008 | 2p = 30}} En algun moment de la seva infància o infantesa va contreure la [[verola]], que no li va deixar marques visibles en el seu físic en tractar-se amb un ungüent especial; {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 62 | Guy | 2004 | 2p = 67}}, però, Isabel I va descriure la seva pell com a desfigurada per la malaltia. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 64}} Era eloqüent i amb una talla particularment alta segons els estàndards de segle {{segle | XVI}}, ja que va aconseguir una altura adulta de 5 [[peu (unitat) | peus]] i 11 polzades (1,80 [[metre|m]]), {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 76}} mentre que el fill i hereu d'Enric II, Francesc, tartamudejava i era anormalment baix d'estatura. El rei francès va comentar: «des del primer dia que es van conèixer, el meu fill i ella es van entendre
tan bé com si es coneguessin des de fa molt de temps». {{harvnp | Guy | 2004 | pp = 47-48}} El 4 d'abril de 1558, Maria va signar un acord secret en el qual llegava Escòcia i la seva reclamació d'Anglaterra a la Corona francesa si ella moria sense descendència. {{sfnm | Guy | 2004 | 1pp = 90-91 | Weir | 2008 | 2p = 17 | Wormald | 1988 | 3p = 21}} Vint dies més tard, es va casar a la [[catedral de Notre Dame (París) |catedral de Notre-Dame]] de [[París]] amb el dofí de França, qui a més va ser proclamat rei d'Escòcia '' [[iure uxoris]] ''. {{harvnp | Wormald | 1988 | p = 87}} <ref> {{cita llibre | idioma = fr | any = 1558 | url = http://special-1.bl.uk/treasures/festivalbooks/BookDetails.aspx?strFest=0021 | títol = Discours du grand et magnifique triumphe faict au mariage du tresnoble [et] magnifiqui prince Francois de Valois ... [et] de treshaulte [et] vertueuse princesse madame Marie d'Estruart roine d'Escosse | ubicació = París | editorial = Annet Brière | oclc = 319933464}} </ref> <ref> {{cita llibre | idioma = fr | cognom = Teulet | nom = Alexandre | any = 1862 | títol= Relations politiques de la France et de l'Espagne avec l'Écosse au XVI <sup> i </sup> siècle | volum = I | ubicació = París | editorial = Renouard | oclc = 314496327 | pàgines = 302-311}} </ref> {{Refn | group = lower-roman | El dia del seu casament, María va lluir un vestit blanc, un color de dol típic de les reines franceses; això va ser vist com un mal presagi. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 79}}}}
== Reclamant el tron anglès ==
[[Imatge: English School, circa 1560s, Elizabeth I of England.jpg | miniatura | [[Isabel I d'Anglaterra]], «cosina» -en realitat tieta- de Maria, a qui considerava una amenaça. <Ref name = "Duchein"> {{ cita llibre | cognom = Duchein | nom = Michel | títol = Maria Stuart | consulta= 1 de juliol de 2014 | idioma = espanyol | any = 1991 | ubicació = Barcelona | editorial = Emecé editors, SA | pàgines = 35 | isbn = 978 -8-478-88057-7 | oclc = 434.545.099 | cita = Més tard, tots aquests talents s'excitarien la gelosia de la seva cosina Isabel d'Anglaterra ...}} </ref>]]
El novembre de 1558 va morir la filla gran d'Enric VIII, [[Maria I d'Anglaterra|Maria I]], l'última reina [[Església catòlica |catòlica]] d'Anglaterra, i va ser succeïda per la seva mitja germana [[Isabel I de Anglaterra |Isabel I]]. Segons la línia genealògica, la reina d'Escòcia era la segona en la successió del tron anglès després de la seva cosina Elisabet. Els drets reclamats es remuntaven als germans Enric VIII i Margarida Tudor (àvia paterna de Maria). Margarida va estar casada amb Jaume IV d'Escòcia, pare de Jaume V i avi de Maria. No obstant això, atès que Isabel I era considerada il·legítima per molts catòlics a Europa -de fet, el seu propi pare l'havia tret de la línia de successió en anul·lar el seu matrimoni amb [[Anna Bolena]] -, {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 83 | Weir | 2008 | 2p = 18}} Enric II de França va proclamar al seu fill gran i la seva dona com a reis d'Anglaterra; a França, les [[escut d'Anglaterra |armes reals d'Anglaterra]] van ser [[Partició_(heràldica)|aquarterades]] amb els escuts de Francesc i Maria.{{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 83 | Guy | 2004 | 2pp = 95-96 | Weir | 2008 | 3p = 18 | Wormald | 1988 | 4p = 21}} a Anglaterra, d'acord amb la tercera Llei de Successió, aprovada el 1543 pel [[Parlament d'Anglaterra |Parlament]], Isabel va ser reconeguda com a hereva de la seva mitja germana, ja que l'última voluntat i testament d'Enric VIII havia exclòs als Stuart de la successió. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 83}}
La reclamació del tron anglès va ser un permanent punt de fricció entre les reines d'Escòcia i Anglaterra. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 85 | Weir | 2008 | 2p = 18}} Quan Enric II va morir el 10 de juliol de 1559, a causa de lesions sofertes en una [[justa]], Francesc (de 15 anys) i Maria (de 17) van ser declarats reis de França. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 86-88 | Guy | 2004 | 2p = 100 | Weir | 2008 | 3p = 19 | Wormald | 1988 | 4p = 93}} Dos dels oncles de la reina -el [[Francesc de Guisa |duc de Guisa]] i el [[Carles de Lorena-Guisa |cardenal de Lorraine]] - dominaven llavors la política francesa {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 88 | Wormald | 1988 | 2pp = 80, 93}} i gaudien d'un poder anomenat per alguns historiadors com ''la Tirania Guisienne''. <ref> {{cita llibre | idioma = anglès| cognom = Thompson | nom = James | any = 1909 | títol = The wars of religion in France | ubicació = Chicago | editorial = University of Chicago Press | pàgina = 22 | isbn = 978-1-417-97435-1 | oclc = 471874350}} </ref>
A Escòcia, el poder dels protestants [[Lords de la Congregació]] creixia a costa de la mare de Maria, qui retenia el control efectiu mitjançant l'ús de tropes franceses. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 96-97 | Guy | 2004 | 2pp = 108-109 | Weir | 2008 | 3p = 14 | Wormald | 1988 | 4PP = 94-100}} Els lords protestants van convidar a les tropes angleses a Escòcia ([[Tractat de Berwick]]) en un intent d'assegurar la seva religió. El març de 1560, una revolta [[hugonots|hugonota]] a França -la [[conjura d'Amboise]] - va impossibilitar que els francesos enviessin més suport. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 97 | Wormald | 1988 | 2p = 100}} Els cinquanta-dos conspiradors d'Amboise van ser executats públicament i davant Francesc II, la seva mare Caterina, el seu germà [[Carloes IX de França | Carles]] i Maria, qui va ser l'única que es va horroritzar, però va ser represa per la seva sogra, que li va recordar que «una reina no havia de sentir emocions». <ref> {{cita llibre | idioma = it | cognom = Aurius | nom = Jean | títol = Caterina de 'Medici. Un'italiana sul tron vaig França | ubicació = Milà | editorial = A. Mondadori | any = 1988 | oclc = 635.671.646 | isbn = 88-04-30464-2 | pàgina = 219}} </ref> Els Guisa van enviar ambaixadors per negociar un acord. {{Harvnp | Wormald | 1988 | pp = 100- 101}} l'11 de juny de 1560, va morir la mare de Maria i el problema de les futures relacions francoescoceses era urgent. D'acord amb els termes del [[Tractat d'Edimburg]], signat per representants de Maria el 6 de juliol de 1560, França i Anglaterra es van comprometre a retirar les seves tropes a Escòcia, mentre que el rei francès va reconèixer el dret d'Isabel I a governar Anglaterra. La delicada situació política i religiosa a França no permetia altres solucions, però Francesc II i Maria -encara dolguda per la mort de la seva mare- es van negar a ratificar oficialment el tractat. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 97-101 | Guy | 2004 | 2pp = 114-115 | Weir | 2008 | 3p = 20 | Wormald | 1988 | 4PP = 102-103}}
== Notes ==
| |||