Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Notes Etiqueta: editor de codi 2017 |
m →Notes Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 162:
[[Imatge: Mary-stuart-death-warrant.JPG | miniatura | Sentència de mort de Maria signada per Elisabet I]]
Va ser declarada culpable el 25 d'octubre i sentenciada a mort gairebé per unanimitat, excepte per un comissionat, Edward la Zouche, XI baró de Zouche, que va expressar certa dissidència. {{Harvnp | Fraser | 1994 | p = 517}} No obstant això, Isabel i va titubejar en el moment de signar l'execució, fins i tot amb el Parlament anglès pressionant per complir la sentència, a causa que estava preocupava que l'assassinat d'una reina estrangera fos un precedent infame i temia les conseqüències, sobretot si, en venjança, Jaume VI d'Escòcia, el fill de la condemnada, organitzés una aliança amb les potències catòliques per envair Anglaterra.{{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 521-522 | Weir | 2008 | 2p = 508}} Com que no suportava tanta responsabilitat, Elisabet I va preguntar a Paulet, l'últim custodi de la seva neboda, si podria idear una manera clandestina d'«escurçar la vida» de Maria per evitar les conseqüències d'una execució formal, però ell va rebutjar fer-ho perquè no faria «un naufragi de la meva consciència o deixaria una taca tan gran en la meva humil descendència». {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 529}} L'1 de febrer de 1587, Elisabet I va signar la sentència de mort i la va confiar a William Davison, un conseller privat. {{ harvnp | Fraser | 1994 | p = 528}} el 3 de febrer, {{harvnp | Guy | 2004 | p = 519}} deu membres de consell privat d'Anglaterra -convocats per Cecil sense el coneixement de la reina- van decidir complir immediatament amb la sentència. {{harvnp | Guy | 2004 | p = 496}}
=== Execució ===
[[Imatge: Mary Stuart Execution1.jpg | miniatura | L'escena de l'execució dibuixada pel testimoni Robert Beale.]]
A Fotheringhay, la nit del 7 de febrer de 1587, van comunicar a Maria la seva execució l'endemà. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 531 | Guy | 2004 | 2p = 498 | Weir | 2008 | 3p = 508}} Va passar les últimes hores de la seva vida resant, repartint les seves pertinences entre el seu cercle proper i escrivint el seu testament i una carta adreçada al rei de França. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 533-534 | Guy | 2004 | 2p = 500 }} Mentrestant, es va erigir el [[cadafal]] en el gran saló del castell, de dos peus (0.6 m) d'altura i cobert amb mantells negres. Tenia dos o tres graons i estava moblat amb el tall, un coixí perquè s'agenollés-tres banquetes, per a ella i els comtes de Shrewsbury i els comtes de Kent, qui van estar presents durant l'execució. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 537 | Guy | 2004 | 2p = 4}} El botxí Bull i el seu ajudant van postrar-se davant ella i li van demanar perdó, ja que era habitual que ho fessin davant els sentenciats a mort; ella va respondre: «us perdono amb tot el meu cor, perquè ara, espero, donareu fi a tots els meus problemes». {{sfnm | Guy | 2004 | 1p = 7 | Lewis | 1999 | 2p = 118}} Les seves serventes -Jane Kennedy i Elizabeth Curle- i els botxins la van ajudar a treure's les peces externes, que van revelar un '''jupon'' de vellut i un parell de mànigues marró carmesí, el [[colors litúrgics|color]] de la passió dels màrtirs catòlics, especialment triat per ella perquè volia morir com una màrtir catòlica davant els protestants anglesos, {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 538 | Guy | 2004 | 2p = 7 | Weir | 2008 | 3p = 209 | Wormald | 1988 | 4p = 187}} amb un [[cosset]] negre setinat i ornaments negres. <ref> {{cita llibre | idioma = anglès | cognoms-editor = Morris | nom-editor = John | any = 1874 | títol = The letter-books of Sir Amias Poulet, keeper of Mary Queen of Scots | ubicació = Londres | editorial = Burns and Oates | oclc = 504681215 | pàgines = 368-369}} </ref> Quan es va despullar, va somriure i va dir que «mai ningú [m'havia] preparat així ... Ni mai [m'havia] tret la roba acompanyada». {{sfnm | Guy | 2004 | 1p = 7 | Lewis | 1999 | 2pp = 41, 119}} Kennedy li va cobrir els ulls amb un vel blanc brodat en or. Maria es va agenollar sobre el coixí davant del tall, va col·locar el seu cap sobre i va estendre els braços. Les seves últimes paraules van ser: ''In manus tuas, Domine, commendo Spiritum meum'' ( «A les teves mans, oh Senyor, encomano el meu esperit»; '' Cf. Lucas 23:46''). {{harvnp | Guy | 2004 | pp = 7-8}}
[[Imatge: Mary Queen of Scots About to be Executed at Fotheringay (Sir James D.Linton).jpg | miniatura | esquerra | '' Maria, reina d'Escòcia, a punt de ser executada a Fotheringay '' (1916), per James D. Linton.]]
El botxí no la va decapitar d'un tall. El primer va fregar el coll i va caure sobre la part posterior del seu cap, mentre el segon cop va tallar el coll, excepte alguns [[tendó|tendons]], que el botxí va retallar usant la destral. Després, va aixecar el cap i va declarar: «Déu salvi la reina» (''God save the Queen''). En aquest moment, els rínxols castanys van resultar ser una perruca i el cap va caure a terra, i va evidenciar que tenia cabells blancs i molt curt. {{Sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 539 | Guy | 2004 | 2p = 8}} {{Refn | group = lower-roman | a causa del sofriment que va patir en captivitat, Maria havia entrat prematurament en [[menopausa]] i el seu cabell s'havia tornat gris i esclarissat. Per remeiar això, s'havia acostumat a fer servir una perruca del seu color natural. {{Harvnp | Fraser | 1994 | p = 443}}}} El nebot de Cecil, present en l'execució, ha informat al seu oncle que els «llavis es agitar cap amunt i avall un quart d'hora després que van tallar el cap» i que un gos petit, propietat de la reina, va sortir del seu amagatall entre les faldilles, {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 540 | Guy | 2004 | 2pp = 8-9}} encara que el testimoni presencial Emanuel Tomascon no va incloure aquests detalls en el seu «informe exhaustiu». <ref> {{cita llibre | idioma = anglès | cognoms = Tomascon | nom = Emanuel | any = 1924 | capítol = 79. Execution of Mary Stuart | cognom-editor = Klarwill | nom-editor = Victor | títol = The Fugger Newsletters | ubicació = Londres | editorial = John Lane The Bodley Head | oclc = 1000878538 | pàgines = 97-105}} </ref> els articles que ella suposadament va utilitzar o portar en la seva execució són de dubtosa procedència; {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 540}} els relats contemporanis afirmen que la seva roba, el tall i tot el que va tocar la seva sang van ser incinerats a la xemeneia del gran saló per impedir als caçadors de relíquies. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 540 | Guy | 2004 | 2p = 9}}
Quan Elisabet I va saber el que havia passat, es va indignar i va afirmar que Davison havia desobeït les seves instruccions de no desvincular-se de l'ordre i que el consell privat havia actuat sense la seva autorització. {{Harvnp | Fraser | 1994 | p = 541}} Les vacil·lacions de la reina anglesa i les seves disposicions deliberadament vagues suggereixen una negació plausible per tractar de no involucrar-se directament amb l'execució de la seva neboda. {{harvnp | Guy | 2004 | p = 497}} Davison va ser arrestat, reclòs a la Torre de Londres i declarat culpable de conducta negligent, encara que va ser alliberat dinou mesos després que Cecil i Walsingham intercedissin en nom seu. <ref> {{cita llibre | idioma = anglès | cognoms = Hutchinson | nom = Robert | any = 2006 | títol = Elizabeth s spy màster: Francis Walsingham and the secret war that saved England | ubicació = Londres | editorial = Weidenfeld and Nicolson | pàgines = 196-201 | isbn = 978-0-297-84613-0 | oclc = 255.146.584}} </ref>
La petició de Maria de ser enterrada a França va ser rebutjada per Elisabet I. {{Harvnp | Fraser | 1994 | p = 532}} El seu cos va ser [[embalsamament |embalsamat]] i col·locat en un taüt de plom protegit fins al seu enterrament, en una cerimònia protestant, a la [[catedral de Peterborough]] a la fi de juliol de 1587. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 542, 546-547 | Guy | 2004 | 2p = 509}} Les seves entranyes, extretes com a part del procés d'embalsamament, van ser enterrades en secret dins el castell de Fotheringhay. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 541 | Guy | 2004 | 2p = 9}} El seu cos va ser exhumat el 1612 per ordre del seu fill ([[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia |Jaume I]] a Anglaterra) per a la seva inhumació a l'[[abadia de Westminster]], en una capella davant de la tomba d'Elisabet I. {{sfnm | Guy | 2004 | 1p = 504 | Weir | 2008 | 2p = 509}} L'any 1867 es va obrir la tomba en un intent de determinar el lloc de descans del mateix rei Jaume I, qui va ser trobat amb [[Enric VII d'Anglaterra | Enric VII]] , però molts dels seus altres descendents com - [[Elisabet de Bohèmia]], el príncep [[Rupert del Rhin]] i els fills d'[[Anna de la Gran Bretanya]] - estaven enterrats a la cripta de Maria. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 554}}
== Notes ==
| |||