Organització de les Nacions Unides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mama@gmail.vom Etiquetes: Substitució Revertida escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.72.244. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització
| mapa_opera_img = United Nations Members.svg
| peu_mapa = Mapa on es mostren els [[Llista d'estats membres de les Nacions Unides|estats membres de les Nacions Unides]]
| data_fundacio = <br />com a organització internacional:<br /> [[24 d'octubre]], [[1945]]
| tipus = [[Organització internacional]]
| municipi_seu1 = [[Nova York]]
| estat_seu1 =[[Estats Units]]
| idioma = [[Llengua àrab|àrab]], [[xinès]], [[anglès]], [[francès]], [[rus]], [[castellà]]
| etiqueta_lider1 = [[Secretari General de les Nacions Unides|Secretari General]]
| nom_lider1 = [[António Guterres]] (1 de gener de 2017)
| membres = 193
| lloc_web = http://www.un.org/
| nom_original = United Nations<br> Organisation des Nations Unies <br> Naciones Unidas<br> Организация Объединённых Наций <br> 联合国 <br> امم متحدة
|imatge=United Nations Members.svg|peu=Membres de les Nacions Unides}}
L{{'}}'''Organització de les Nacions Unides''' ('''ONU''') és una [[organització internacional|organització intergovernamental]] mundial, creada per la [[Carta de San Francisco]] el [[1945]], amb la finalitat de mantenir la [[pau]], promoure la [[cooperació]] econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'[[Igualtat social|igualtat]] i [[autodeterminació]] i vetllar pel respecte dels [[drets humans]]. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 [[estat]]s del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts.
A més té dos estats amb estatus d'observador permanent: la [[Ciutat del Vaticà]] i l'[[Territoris Palestins|Estat de Palestina]].<ref>{{Ref-web|títol=Non-member States|url=https://www.un.org/en/sections/member-states/non-member-states/index.html|data=2015-08-07|consulta=2020-01-17|llengua=en}}</ref>
El [[1974]] la [[Comunitat Europea]] va aconseguir l{{'}}''estatus'' d'observador amb privilegis davant l'ONU. La Comissió de la [[Unió Europea]] té una delegació permanent davant l'ONU a [[Nova York]] i una altra a [[Ginebra]].
Aquesta organització té sis òrgans principals: l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]] (AGNU), el [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat]] (CSNU), el [[Consell Econòmic i Social de l'ONU|Consell Econòmic i Social]] (ECOSOC), el [[Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides|Consell d'Administració Fiduciària]], la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] (CIJ) i la [[Secretariat de l'ONU|Secretaria]]. A més, cada un d'aquests pot crear òrgans subsidiaris per tractar qüestions específiques o es poden crear òrgans especialitzats independents de l'ONU però amb acords de cooperació com l'[[Fons Monetari Internacional|FMI]] o el [[Banc Mundial]].
== Història ==
El terme "Nacions Unides" va ser creat per [[Franklin D. Roosevelt]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], per referir-se als [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]].<ref>[http://www.u-s-history.com/pages/h1578.html www.u-s-history.com] (en anglès)</ref> Se'n va fer ús per primera vegada el [[1942]], en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la [[pau]] en conjunció amb els poders de les [[Potències de l'Eix|Eix]]. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
El [[25 d'abril]], [[1945]] va començar la Conferència Internacional a [[San Francisco]] amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos mesos després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides, el [[26 de juny]], i [[Polònia]] ho va fer poc després. Finalment, el [[24 d'octubre]] de [[1945]] l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: [[República de la Xina]], [[França]], [[Unió Soviètica]], [[Regne Unit]] i els [[Estats Units]], i per la majoria dels altres 46 membres.<ref>[http://www.nationsencyclopedia.com/United-Nations/The-Making-of-the-United-Nations-THE-SAN-FRANCISCO-CONFERENCE-25-APRIL-26-JUNE-1945.html The Making of the United Nations - The San Francisco conference] (en anglès)</ref>
[[Fitxer:Palais des nations.jpg|miniatura|esquerra|[[Palau de les Nacions]], seu de l'[[ONU]], a [[Ginebra]]]]
La [[seu de les Nacions Unides]] va ser construïda a [[Nova York]] entre [[1949]]-[[1950]] a la vora de l'[[East River (Nova York)|East River]], sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]] de John D. Rockefeller, Jr,<ref>[http://www.jeremiahproject.com/newworldorder/nworder05.html Jeremiah Project] (en anglès)</ref> i dissenyada per un equip d'arquitectes entre els quals hi havia [[Le Corbusier]] i [[Oscar Niemeyer]]. La seu va obrir les portes oficialment el [[9 de gener]], [[1951]]. Encara que les oficines principals es troben a [[Nova York]], n'hi ha agències importants a [[Palau de les Nacions|Ginebra]], [[La Haia]], [[Viena]] i altres ciutats del món.
L'any [[2001]] fou guardonada amb el [[Premi Nobel de la Pau]], que compartí amb el seu [[Secretari General de l'ONU|Secretari General]] [[Kofi Annan]], ''pel seu treball per un món més ben organitzat i pacífic''.<ref>[http://www.un.org/News/dh/latest/nobelpage.htm www.un.org] (en anglès)</ref> Posteriorment l'Organització fou guardonada l'any [[2003]] amb el [[Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència]] concedit pel [[Parlament Europeu]].<ref>[http://www.europa-eu-un.org/articles/fr/article_3178_fr.htm UN Secretary-General Annan Addresses European Parliament] (en anglès)</ref>
El 2018 l'ONU eliminà les publicacions fetes per grups civils internacionals sobre els drets humans a la República Popular de la Xina perquè no respectaven la soberania ni la integritat territorial xineses.<ref>{{ref-notícia |cognom=Cheng |nom=Kris |títol=‘Political censorship’: United Nations removes submissions from int’l civil groups at China’s human rights review |publicació=Hong Kong Free Press |url=https://www.hongkongfp.com/2018/11/06/political-censorship-united-nations-removes-submissions-intl-civil-groups-chinas-human-rights-review/ |consulta= 7 novembre 2018 |data= 6 novembre 2018}}</ref>
== Estructura ==
{{VT|Llista d'estats membres de les Nacions Unides}}
L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]] determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.
El sistema de l'ONU es basa en cinc òrgans principals: l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]], el [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat]], el [[Consell Econòmic i Social de l'ONU|Consell Econòmic i Social]] (ECOSOC), el [[Tribunal Internacional de Justícia]] i el [[Secretariat de l'ONU]].{{sfn|Fasulo|2004|pp=3–4}} Un sisè òrgan principal, el [[Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides|Consell d'Administració Fiduciària]], va suspendre les seves activitats l'1 de novembre de 1994, després de la independència de [[República de Palau|Palau]], l'últim territori fiduciari de l'ONU.{{Sfn|Fasulo|2004|p=8}}
Quatre dels cinc òrgans principals estan ubicats a la seu principal de l'ONU a Nova York.<ref>{{ref-web|url=http://visit.un.org/|títol=United Nations Visitors Centre|editor=United Nations|any=2017|access-date= 2 novembre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171106170947/http://visit.un.org/|arxiudata= 6 novembre 2017|url-status=live}}</ref> El Tribunal Internacional de Justícia es troba a [[La Haia]], mentre que altres organismes importants tenen la seva seu a les oficines de l'ONU a [[Ginebra]],<ref>{{ref-web|url=http://www.unog.ch/|títol=United Nations Office at Geneva|editor=United Nations Office at Geneva|access-date= 6 novembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131030220840/http://www.unog.ch/|arxiudata= 30 octubre 2013|url-status=live}}</ref> [[Viena]],<ref>{{ref-web|url=http://www.unvienna.org/unov/|títol=Welcome to the United Nations Office at Vienna!|editor=United Nations Office at Vienna|access-date= 6 novembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131105165223/http://www.unvienna.org/unov/|arxiudata= 5 novembre 2013|url-status=live}}</ref> i [[Nairobi]].<ref>{{ref-web|url=http://www.unon.org/|títol=Welcome to the United Nations Office at Nairobi|editor=United Nations Office at Nairobi|access-date= 6 novembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110225211039/http://www.unon.org/|arxiudata= 25 febrer 2011|url-status=dead}}</ref> Altres institucions de l'ONU estan ubicades arreu del món. Els sis idiomes oficials de l'ONU, utilitzats en les reunions i documents intergovernamentals, són l'àrab, el xinès, l'espanyol, el francès, l'anglès i el rus.<ref name="langs">{{ref-web|url=https://www.un.org/en/ga/about/ropga/lang.shtml|títol=General Assembly of the United Nations – Rules of Procedure|editor=UN Department for General Assembly|access-date=15 desembre 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101219004230/http://www.un.org/en/ga/about/ropga/lang.shtml|arxiudata=19 desembre 2010|url-status=live}}</ref> En virtut de la Convenció sobre els privilegis i immunitats de les Nacions Unides, l'ONU i els seus organismes són immunes a les lleis dels països en què operen, el que salvaguarda la imparcialitat de l'ONU pel que fa als països amfitrions i membres.<ref>{{ref-web|url=http://diplomaticlaw.com/blog/2009/03/23/jerusalem-court-no-immunity-for-un-employee-for-private-acts/|arxiuurl=https://archive.today/20120628214535/http://diplomaticlaw.com/blog/2009/03/23/jerusalem-court-no-immunity-for-un-employee-for-private-acts/|url-status=dead|arxiudata= 28 juny 2012|títol=Jerusalem Court: No Immunity for UN Employee for Private Acts—Diplomatic/Consular Law and Sovereign Immunity in Israel|editor=Diplomaticlaw.com|data= 23 març 2009|access-date= 27 abril 2010}}</ref>
Per sota dels sis òrgans es troba, en paraules de l'autora Linda Fasulo, "una sorprenent col·lecció d'entitats i organitzacions, algunes de les quals són en realitat més antigues que la mateixa ONU i operen amb una independència gairebé total d'aquesta"{{Sfn|Fasulo|2004|p=4}} Entre elles es troben les agències especialitzades, les institucions de recerca i formació, els programes i fons i altres entitats de l'ONU.{{Sfn|Fasulo|2004|p=4-7}}
L'ONU obeeix al ''principi Noblemaire'', que és obligatori per a qualsevol organització que pertanyi al sistema de l'ONU. Aquest principi exigeix que els salaris atreguin i mantinguin als ciutadans dels països on els salaris són més alts, i també demana que es pagui el mateix per un treball d'igual valor, independentment de la nacionalitat de l'empleat.<ref name="un-salaries">[https://www.un.org/depts/OHRM/salaries_allowances/salary.htm Salaries] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150703104514/http://www.un.org/Depts/OHRM/salaries_allowances/salary.htm|date= 3 juliol 2015}}, United Nations website</ref><ref>[http://www.ilo.org/dyn/triblex/triblexmain.showList?p_lang=en&p_keyword_id=200 ILO: ''Noblemaire principle''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140814014424/http://www.ilo.org/dyn/triblex/triblexmain.showList?p_lang=en&p_keyword_id=200|date= 14 agost 2014}}, Judgement 986, consideration 7, and Judgment 831, Consideration 1.</ref> En la pràctica, la ICSC pren com a referència l'administració pública nacional millor pagada.<ref>[https://icsc.un.org/compendium/display.asp?type=22.12.1.10 The Noblemaire principle] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170517034439/http://icsc.un.org/compendium/display.asp?type=22.12.1.10|date= 17 maig 2017}}, ICSC</ref> Els salaris de personal estan subjectes a un impost intern que administren les organitzacions de l'ONU.<ref>[https://www.nytimes.com/2003/09/28/world/for-americans-working-at-the-un-a-wonderland-of-taxes.html Americans Working at the U.N] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170422043731/http://www.nytimes.com/2003/09/28/world/for-americans-working-at-the-un-a-wonderland-of-taxes.html|date= 22 abril 2017}}, World, New York Times, 28 September 2009</ref>{{Òrgans de les Nacions Unides}}[[Fitxer:UN_building.jpg|miniatura| [[Seu de les Nacions Unides|Seu central]] de l'[[ONU]] a [[Nova York]]]]
Disposa de cinc òrgans principals:
* L'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]], que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant; les seves decisions no són vinculats pels estats membres, però sí per a la pròpia organització, com seria el pressupost.
* El [[Consell de Seguretat de l'ONU|Consell de Seguretat]], format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents i amb dret a vet; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundials; les seves decisions són vinculats pels estats sols quan s'emparen sota el Capítol VII de la Carta concernint sancions o l'ús de la força o quan es dirigeixen a la pròpia organització.
* El [[Consell Econòmic i Social de l'ONU|Consell Econòmic i Social]], format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural; les seves decisions no són vinculants pels estats, tenen caràcter consultiu i polític.
* La [[Cort Internacional de Justícia]] (CIJ), formada per resoldre litigis entre estats, és l'únic òrgan principal amb seu fora de Nova York, a La Haia. Les seves sentències són ''de iure'' d'obligat compliment, mentre que les opinions consultives no.
* El [[Secretariat de l'ONU]], dirigit pel Secretari General, gestiona l'administració, arbitra en cas de controvèrsia i pot demanar als altres òrgans mesures en determinades direccions segons els principis de les Nacions Unides.
* El [[Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides|Consell d'Administració Fiduciària]], ara en desús però existent, s'encarrega de supervisar la transició dels [[Territoris fideïcomissaris|territoris fideïcomisos]] cap a l'exercici de la lliure determinació.
== Objectius ==
Aquests són alguns dels objectius de l'ONU:
* Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
* Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir els combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
* Assistència humanitària: amb altres organitzacions com la [[Creu Roja]], l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algun desastre natural.
* Drets humans: promoure el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la [[Segona Guerra Mundial]], per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions dels drets humans.
== Finançament ==
{{Bar chart
| title = Els 25 principals contribuents al pressupost de les Nacions Unides per al període 2019–2021<ref>{{ref-web|url=https://undocs.org/en/A/RES/73/271 |títol=A/Res/73/271 – e – A/Res/73/271 |access-date=28 gener 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190129010905/https://undocs.org/en/A/RES/73/271 |arxiudata=29 gener 2019 |url-status=live }}</ref>
| label_type = Estat Membre
| data_type = Contribució<br /><small>(% del pressupost de l’ONU)</small> | bar_width = 9.75 | float = right | data_max = 22.000
| label1 = '''{{flag|Estats Units}}'''
| data1 = 22.000
| label2 = '''{{flag|Xina}}'''
| data2 = 12.005
| label3 = '''{{flag|Japó}}'''
| data3 = 8.564
| label4 = '''{{flag|Alemanya}}'''
| data4 = 6.090
| label5 = '''{{flag|Regne Unit}}'''
| data5 = 4.567
| label6 = '''{{flag|França}}'''
| data6 = 4.427
| label7 = '''{{flag|Itàlia}}'''
| data7 = 3.307
| label8 = '''{{flag|Brazil}}'''
| data8 = 2.948
| label9 = '''{{flag|Canadà}}'''
| data9 = 2.734
| label10 = '''{{flag|Rússia}}'''
| data10 = 2.405
| label11 = '''{{flag|Corea del Sud}}'''
| data11 = 2.267
| label12 = '''{{flag|Austràlia}}'''
| data12 = 2.210
| label13 = '''{{flag|Espanya}}'''
| data13 = 2.146
| label14 = '''{{flag|Turquia}}'''
| data14 = 1.371
| label15 = '''{{flag|Països Baixos}}'''
| data15 = 1.356
| label16 = '''{{flag|Mèxic}}'''
| data16 = 1.292
| label17 = '''{{flag|Aràbia Saudita}}'''
| data17 = 1.172
| label18 = '''{{flag|Suïssa}}'''
| data18 = 1.151
| label19 = '''{{flag|Argentina}}'''
| data19 = 0.915
| label20 = '''{{flag|Suècia}}'''
| data20 = 0.906
| label21 = '''{{flag|Índia}}'''
| data21 = 0.834
| label22 = '''{{flag|Bèlgica}}'''
| data22 = 0.821
| label23 = '''{{flag|Polònia}}'''
| data23 = 0.802
| label24 = '''{{flag|Algèria}}'''
| data24 = 0.788
| label25 = '''{{flag|Noruega}}'''
| data25 = 0.754
| label26 = '''Altres estats membres'''
| data26 = 12.168
}}
El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre gaire d'un membre per a finançar les seves operacions, i per això, ha imposat un límit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres.
Els programes especials de l'ONU no són inclosos en el pressupost regular (com ho són [[UNICEF]], [[UNDP]], [[UNHCR]] i [[Programa Mundial d'Aliments|PMA]]), i reben el finançament tan sols de les contribucions voluntàries dels membres; el principal finançador són els [[Estats Units]].
A mitjans de la [[dècada de 1980]], l'ONU va viure una greu crisi financera, ja que molts estats membres (incloent-hi els [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]]) es van negar a pagar part de llurs aportacions per problemes fiscals estatals i pel descontentament provocat per certs aspectes del sistema de funcionament de l'ONU.
== Adhesió ==
Segons queda recollit en la seua carta, l'adhesió a l'ONU és oberta a tots els estats "amants de la pau" i que accepten les obligacions de l'organització.<ref>[http://www.consell.ad/micg/webconsell.nsf/0/d840083553648573c1256f5e003e1e80/$FILE/ATTZKA08/pdf.pdf Carta de les Nacions Unides] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110706062241/http://www.consell.ad/micg/webconsell.nsf/0/d840083553648573c1256f5e003e1e80/$FILE/ATTZKA08/pdf.pdf |date=2011-07-06 }}, Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, Núm. 64, 29 de novembre del 1993, pàg. 1116. {{ca}}</ref><ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/index.shtml Carta de les Nacions Unides] (en anglès)</ref> Els 50 estats que van assistir a la [[Conferència de San Francisco]] (als quals es va unir [[Polònia]]) van ser els membres fundadors de l'ONU. Fins al [[1971]], la [[Xina]] va estar representada per una delegació del govern nacionalista de [[Taiwan]]. Tanmateix, l'octubre d'aquell mateix any, l'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]] va votar a favor que fos la delegació de la [[República Popular de la Xina]] la que ocupés l'escó en qüestió.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_7003000/7003847.stm BBC - ONU rechaza petición de Taiwán] (en castellà)</ref>
== La pau i la seguretat ==
Segons queda recollit a la [[Carta de les Nacions Unides]], el [[Consell de Seguretat]] és, abans que res, responsable dels assumptes relacionats amb el manteniment de la pau i la seguretat, i l'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]] només hi té una autoritat residual. Els articles 33 a 38 de la susdita carta autoritzen al Consell per instar els Estats en conflicte a resoldre llurs diferències per mitjans pacífics, com, per exemple, les negociacions, la investigació, la mediació, la conciliació, l'arbitratge i la via legal.<ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/chapter6.shtml Carta de les Nacions Unides - Capítol VI: Arranjament pacífic de controvèrsies] (en anglès)</ref> En el moment d'exercir aquesta responsabilitat, el Consell pot nomenar representants o crear comitès especials que investiguin les disputes i recomanin alternatives de solució.
Quan el Consell determina que una disputa representa una amenaça per a la pau, pot, complint els articles 39 a 51,<ref name="un">[http://www.un.org/en/documents/charter/chapter7.shtml Carta de les Nacions Unides - Capítol VII: Acció en cas d'amenaces a la pau, trencament de la pau o actes de agressió] (en anglès)</ref> aplicar les seues recomanacions (ja sigui per mitjans no militars, com les sancions econòmiques i diplomàtiques) o per la utilització de forces militars. Aquesta és l'única ocasió en què la Carta autoritza una acció coercitiva. Aquesta acció està subjecta al vot unànime dels cinc membres permanents del Consell, amb la qual cosa posa en relleu la importància del [[Poder de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides|dret de veto]] de les grans potències en temes fonamentals. L'acció militar també es veu sotmesa a la disponibilitat de forces armades, condició que, de vegades, ha resultat difícil de complir.
Per finalitzar, i segons l'article 26,<ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/chapter5.shtml Carta de les Nacions Unides - Capítol V: El Consell de Seguretat] (en anglès)</ref> el [[Consell de Seguretat]] assumeix la responsabilitat de formular plans "per a l'establiment d'un sistema de regulació d'armaments". La Carta de l'ONU concedeix menys importància al control internacional d'armes i al desarmament com a instruments per a assolir la pau del que ho va fer el pacte de la [[Societat de Nacions]].
A causa d'alguns successos esdevinguts entre les dues guerres mundials, molts líders van arribar a la conclusió que la pau només es podia aconseguir a través de la cooperació de les principals potències, les quals haurien d'actuar, en paraules de Roosevelt, com a "policies del món".<ref>Beale, Howard K.: ''Theodore Roosevelt and the Rise of America to World Power''. The Johns Hopkins University Press. 1 de febrer de 1984. {{ISBN|978-0-8018-3249-9}}</ref> Aquesta idea està incorporada en el requisit d'unanimitat de les grans potències, alhora que explica per què s'ha anomenat a la Carta sistema de seguretat col·lectiva "limitada", ja que no es pot emprendre una acció coercitiva en contra de la voluntat d'un país que té un lloc permanent en el Consell.
=== Impacte de la Guerra Freda ===
Poc després de la [[Segona Guerra Mundial]] i de la fundació de l'ONU, la cooperació política entre les principals potències (fonamentalment entre els [[Estats Units]] i l'[[URSS]]) es va trencar i es va iniciar el període de la [[Guerra Freda]]. Com que els interessos estatunidencs i soviètics xocaven, la capacitat de l'ONU per mantenir la pau es va veure seriosament limitada.
Segons l'article 43 de la Carta,<ref name="un"/> el [[Consell de Seguretat]] havia de negociar acords amb els estats membres per aconseguir unitats militars que poguessin permetre l'aplicació de les seues decisions. Les negociacions, iniciades el [[1946]], van arribar aviat a un punt mort pel que fa a les qüestions de la mida, la composició i l'establiment de les forces militars. Els [[Estats Units]] van proposar que cada membre permanent del Consell proporcionés tropes especialitzades. Així, per exemple, els [[Estats Units|estatunidencs]] hi aportarien unitats d'aviació, els [[Gran Bretanya|britànics]] unitats navals i els [[URSS|soviètics]] tropes de terra. Tanmateix, la [[Unió Soviètica]] va advocar per la igualtat, amb la qual cosa cada país hi enviaria un nombre igual de tropes. Malauradament, aquestes diferències no es van solucionar mai.
Un estancament similar es va produir en la Comissió de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Energia Atòmica, la qual va ésser creada per una resolució aprovada a l'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]] el [[24 de gener]] de [[1946]]. El mandat de la comissió era desenvolupar un sistema que controlés l'[[energia atòmica]] i la limités a la seua utilització amb finalitats pacífiques. Els [[Estats Units]] van presentar un pla global per al control internacional de l'energia atòmica, en el qual s'incloïa un acord per eliminar les [[arma nuclear|armes nuclears]] (així com les instal·lacions) una vegada que es fes operatiu un sistema internacional d'inspecció. La [[Unió Soviètica]] va insistir que els [[Estats Units]] destruís totes les armes nuclears existents i es va negar a qualsevol inspecció internacional, adduint que això suposaria una violació de la [[sobirania nacional]]. Una vegada més, les diferències existents entre les dues superpotències van resultar irreconciliables.
En realitat, les intencions originals de la Carta mai han estat portades a la pràctica. No obstant això, el [[Consell de Seguretat]] no es va paralitzar per complet, ja que va ésser capaç de resoldre disputes en situacions en què els interessos dels membres permanents, en especial dels [[Estats Units]] i de la [[Unió Soviètica]], convergien. Alguns d'aquests casos va ser la retirada [[Països Baixos|holandesa]] d'[[Indonèsia]] l'any [[1949]] i la fi de la [[Guerra dels Sis Dies]] el [[1967]]. El [[1950]], però, van sorgir greus diferències entre les grans potències quan forces de [[Corea del Nord]] van atacar [[Corea del Sud]] i iniciant així la [[Guerra de Corea]].
=== La Guerra de Corea ===
{{principal|Guerra de Corea}}
La [[península de Corea]], la qual havia estat sota control [[Japó|japonès]] des de [[1905]], va ésser dividida després de la [[Segona Guerra Mundial]] seguint el paral·lel 38 que travessa la [[península de Corea]]. S'hi van establir dos [[govern]]s paral·lels: un al nord (amb el suport de la [[Unió Soviètica]]) i un altre al sud (amb l'ajut dels [[Estats Units]]). Els esforços de l'ONU per unificar el país a través d'unes eleccions lliures van fracassar i quan forces nord-coreanes van atacar el sud el [[25 de juny]] de [[1950]], el [[Consell de Seguretat]] va considerar el susdit atac com una violació de la pau i va exigir la retirada de les tropes nord-coreanes al nord del paral·lel 38. En altres dues resolucions, el Consell va establir un comandament de l'ONU sota els auspicis dels [[Estats Units]] i va demanar a les nacions membres que proporcionessin unitats militars que ajudessin a repel·lir l'atac armat a [[Corea del Sud]].<ref>[http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/25/newsid_2699000/2699641.stm BBC - 1950: UN condemns North Korean invasion] (en anglès)</ref>
Hi havia dos elements poc usuals en el cas de Corea. El primer n'era l'absència de la [[Unió Soviètica]] al [[Consell de Seguretat]], ja que, sis mesos abans, el delegat soviètic havia abandonat el Consell com a protesta per la presència continuada del portaveu nacionalista a l'escó assignat a la [[Xina]], tot i la derrota dels nacionalistes i l'establiment d'un govern [[comunista]] a la [[Xina continental]]. L'[[URSS]], doncs, no va estar present per vetar les mesures del Consell contra el règim nord-coreà, el qual comptava amb el suport soviètic.<ref>Viktor Levonovich Israėli︠a︡n, Melvin A. Goodman i Stephen Pearl: On the battlefields of the cold war: a Soviet ambassador's confession. Editat per Penn State Press, 2003. {{ISBN|0-271-02297-3}}. pàg. 178</ref> Quan el delegat soviètic va tornar al Consell el mes de juliol, va declarar il·legal l'acció feta a Corea atès que s'havia emprès sense el consentiment de tots els membres permanents del Consell. Els [[Estats Units]] van replicar que la decisió s'havia pres amb l'acord d'aquells membres permanents que es trobaven presents i que havien participat en la votació. En aquella controvèrsia, la [[Unió Soviètica]] va realitzar una interpretació estricta de la Carta, mentre que els [[Estats Units]] van fer-ne una d'àmplia, ja que cadascun d'ells estava motivat per interessos polítics.
L'altre element poc usual en el cas coreà va ésser l'establiment d'una unitat militar de l'ONU i que era, en veritat, un comandament militar estatunidenc format per tropes de 16 estats membres i de la [[República de Corea]]. Com que no s'havia assolit cap acord previ per proporcionar a l'ONU forces militars, el [[Consell de Seguretat]] va demanar als [[Estats Units]] poder emprar la seua ja establerta estructura militar com a base per a les accions de l'ONU.<ref>[http://www.history.army.mil/books/AMH-V2/AMH%20V2/chapter8.htm The Korean War 1950-1953] (en anglès)</ref>
El conflicte va continuar durant més de tres anys fins que es va signar un [[armistici]] el [[27 de juliol]] de [[1953]]. Més de quaranta anys després, el país continua dividit malgrat l'acceptació per ambdues parts del principi de reunificació. A hores d'ara, Corea segueix essent un tema pendent en l'agenda de l'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]], tot i que s'han aprovat [[Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides|resolucions]] instant a les dues parts a substituir el llarg [[armistici]] per una pau estable. Tant [[Corea del Nord]] com [[Corea del Sud]] van ésser admeses a l'ONU l'any [[1991]].<ref>[http://www.nytimes.com/1991/09/22/nyregion/korean-parade-in-midtown-celebrates-un-admission.html Korean Parade in Midtown Celebrates U.N. Admission] (en anglès)</ref>
Una conseqüència important del conflicte coreà va ésser la resolució "Units per la Pau". Després que la [[Unió Soviètica]] tornés al [[Consell de Seguretat]], els [[Estats Units]] van presentar a l'[[Assemblea General]] una resolució que autoritzava a aquesta a tractar casos que amenacessin la pau quan un veto impedís l'acció del Consell. Aquesta resolució, anomenada Units per la Pau, va ser adoptada el [[3 de novembre]] de [[1950]] i fa explícita una ampliació de l'autoritat de l'Assemblea General en matèria de pau i de seguretat.<ref>[http://www.undemocracy.com/A-RES-377(V).pdf Units per la Pau - PDF] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110522214611/http://www.undemocracy.com/A-RES-377(V).pdf |date=2011-05-22 }} (en anglès)</ref>
=== Forces de pau de l'ONU ===
Des de principis de la [[dècada de 1950]], el paper de l'ONU en el manteniment de la pau i la seguretat en el món s'ha incrementat. Forces sota la bandera de l'ONU han actuat de forma molt activa en zones on la [[descolonització]] ha provocat inestabilitat política. En molts casos, la retirada d'una antiga potència colonial generava un buit polític al qual seguia un procés de lluita pel poder. En resposta a això, l'ONU va desenvolupar una estratègia (que el secretari general [[Dag Hammarskjöld]] va anomenar "diplomàcia preventiva") que consistia en el desplaçament de forces de pau amb dues finalitats principals: separar els antagonistes (per a donar temps i oportunitats per a la negociació) i impedir l'extensió geogràfica dels conflictes locals.<ref>Ramcharan, B. G.: Preventive diplomacy at the UN. Editat per Indiana University Press, [[2008]]. {{ISBN|0-253-35147-2}}. 266 pàgines.</ref> Les forces de pau de l'ONU van rebre el 1988 el [[Premi Nobel de la Pau]].
S'han realitzat operacions de pau a l'[[Orient Mitjà]] des de [[1956]] i a [[Xipre]] des de [[1964]]. A l'[[Àfrica]] es van mantenir algunes tropes al [[Zaire]] des de 1960 fins a [[1964]]. Posteriorment, s'han enviat missions de pau a [[Angola]],<ref>[http://www.nytimes.com/1996/02/08/world/un-is-now-expected-to-extend-angolan-peacekeeping-mission.html U.N. Is Now Expected to Extend Angolan Peacekeeping Mission] (en anglès)</ref> el [[Sàhara Occidental]],<ref>[http://english.people.com.cn/90001/90777/90856/6649435.html UN Security Council extends peacekeeping mission in Western Sahara] (en anglès)</ref> la [[República de Sud-àfrica]] i [[Moçambic]].<ref>Synge, Richard: Mozambique: UN peacekeeping in action, 1992-94. Editat per US Institute of Peace Press, 1997. {{ISBN|1-878379-69-0}}. Pàg. 5</ref> El [[1992]], l'ONU va decidir una operació important a [[Somàlia]], en la qual van intervenir uns 30.000 soldats a principis de [[1993]] per donar protecció a les operacions humanitàries (en especial, per al repartiment de queviures en zones de fam).<ref>[http://www.un.org/Depts/dpko/dpko/co_mission/unosomi.htm United Nations Operation in Somalia (April 1992 - March 1993)] (en anglès)</ref> Altres dues zones on l'ONU ha participat d'una manera molt activa van ser a [[Cambodja]] a principis de la [[dècada de 1990]] en què l'ONU va estar controlant les eleccions,<ref>Lise Morjé Howard: UN peacekeeping in civil wars. Editat per Cambridge University Press, [[2008]]. {{ISBN|0-521-88138-2}}. Pàg. 144</ref> i [[Bòsnia i Hercegovina]] durant la [[Guerra de Bòsnia]].<ref>[http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unmibh/ United Nations Mission in Bosnia and Herzegovina] (en anglès)</ref> Segons les regles formulades per [[Dag Hammarskjöld|Hammarskjöld]], les grans potències eren excloses de les forces de pau per a impedir que encobrissin llurs interessos sota la bandera de l'ONU. Tot i així, amb la fi de la [[Guerra Freda]], tropes [[Gran Bretanya|britàniques]] i [[França|franceses]] van jugar un paper important en el conflicte de l'antiga [[República Federal de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], mentre que un gran nombre de soldats [[Estats Units|estatunidencs]] va ser enviat a apaivagar [[Somàlia]]. El [[1992]], un contingent de tropes [[Japó|japoneses]] es va unir també a l'operació [[cambodja]]na.<ref>Mats R. Berdal i Spyros Economides: ''United Nations interventionism, 1991-2004''. Editat per Cambridge University Press, 2007. {{ISBN|0-521-83897-5}}. Pàg. 48</ref>
S'ha denunciat a la [[República Centreafricana]] d'abusos sexuals per part de membres de l'exèrcit incloent un comandant francés.<ref>{{ref-notícia|obra=The Times of India|títol=International peacekeepers ‘forced Central African Republic girls into sex with dog’|data=1 abril 2016|url=https://web.archive.org/web/20160505044552/http://timesofindia.indiatimes.com//world/rest-of-world/International-peacekeepers-forced-Central-African-Republic-girls-into-sex-with-dog/articleshow/51647393.cms?}}</ref> Durant el 2004 i 2005 personal de l'ONU va ser denunciat per cometre transgressions contra nens, nenes i nenes soldat. Són els casos: la creació de la prostitució infantil a Cambodja durant el principi dels noranta, el reclutament de nenes d'entre 12 i 18 anys com a servei sexual a Mozambic<ref name="nenessoldat">{{ref-llibre|cognom=García Sotelo |nom=Gilda M. |títol=Razones y sinrazones sobre las niñas soldados |lloc=Madrid |editorial=Sepha |any=2006 |isbn=84-934837-4-5 |edició=1e ed|pàgines= 50}}</ref> i els casos de Kosovo, Libèria, Guinea, Sierra Leone i la República Democràtica del Congo.{{sfn|García Sotelo|2006|p=51}}
=== Pròxim Orient ===
La primera força de pau de l'ONU va ésser organitzada a l'[[Orient Pròxim]] en resposta a la [[Crisi de Suez]] del [[1956]]. El [[Pròxim Orient]] havia estat una zona de durs antagonismes des de [[1948]] quan es van iniciar les hostilitats entre els [[països àrabs]] de la regió i l'Estat d'[[Israel]], el qual havia estat creat d'acord amb un pla de l'ONU que dividia [[Palestina]] en dos estats separats: un de jueu i un altre d'àrab. L'any [[1949]], un mediador de l'ONU que actuava sota l'autoritat del [[Consell de Seguretat]] va negociar una sèrie d'acords d'[[armistici]] entre [[Israel]] per una banda i [[Egipte]], [[Jordània]], el [[Líban]] i [[Síria]] per una altra. Es va constituir així l'Organisme de les Nacions Unides per a la Vigilància de la Treva (en anglès, ''United Nations Truce Supervision Organization'' o UNTSO) a [[Palestina]], amb la finalitat d'ajudar les parts involucrades a supervisar els termes dels acords, encara que durant un temps la zona va romandre en una situació de calma inestable.<ref>[http://www.un.org/Depts/dpko/missions/untso/ United Nations Truce Supervision Organization] (en anglès)</ref>
==== La Crisi de Suez ====
{{principal|Crisi de Suez}}
Els combats es van tornar a iniciar el [[29 d'octubre]] de [[1956]] quan [[Israel]] va traslladar tropes a la [[península del Sinaí]] i els soldats egipcis es van haver de replegar al [[Canal de Suez]]. El president egipci [[Gamal Abdel Nasser]] havia nacionalitzat el canal aquell mateix any, la qual cosa preocupava britànics i francesos que temien que s'impedís el seu ús a vaixells d'aquelles nacionalitats. La situació a l'[[Orient Mitjà]] es va complicar encara més quan [[Gran Bretanya]] i [[França]] van atacar [[Egipte]] el [[31 d'octubre]] i van desplegar tropes a la zona del [[Canal de Suez]]. A més, [[Gran Bretanya|britànics]] i [[França|francesos]] van vetar una resolució del [[Consell de Seguretat]] que exigia a [[Israel]] la retirada de les seues tropes més enllà de la línia de l'armistici fixada el [[1949]].
Amb l'autoritat que li proporcionava la resolució Units per la Pau, l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]], en una sèrie de [[Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides|resolucions]], va demanar la fi de les hostilitats i l'establiment d'una Força d'Emergència de les Nacions Unides (en anglès, ''United Nations Emergency Force'' o UNEF) per supervisar que totes les parts en conflicte complissin amb el que s'havia acordat.
<ref>{{ref-web|url=http://www.un.org/es/peacekeeping/publications/yir/2011/pdf/list_operations_1948_2011.pdf|format = pdf| títol = First United Nations Emergency Force - List of peacekeeping operations 1948-2011|obra = Year in Review 2011|pàgines =78-79|llengua = anglès}}</ref> Cap a la fi de desembre, les tropes britàniques i franceses es van retirar d'[[Egipte]] i el març de [[1957]] ja s'havien realitzat els preparatius per a la retirada de les tropes israelianes. La primera unitat de la UNEF va arribar a [[Egipte]] el [[15 de novembre]] de [[1956]] i, el febrer de [[1957]], uns 6.000 soldats procedents de 10 estats membres van ser repartits en tres zones: al llarg de la frontera entre [[Israel]] i [[Egipte]], a la [[Franja de Gaza]] i a prop de l'[[Estrets de Tiran|estret de Tiran]] per controlar el pas al [[Golf d'Aqaba]], ja que era vital per al comerç israelià.
==== Altres conflictes ====
El maig de [[1967]], la [[Força d'Emergència de les Nacions Unides|UNEF]] va ser retirada a petició d'[[Egipte]] i, el [[5 de juny]], [[Israel]] va desencadenar l'anomenada [[Guerra dels Sis Dies]]: un atac coordinat en tots els fronts per assegurar posicions més sòlides al llarg de les seues fronteres. El [[10 de juny]], [[Israel]] va ocupar la [[península del Sinaí]], la [[Franja de Gaza]], [[Cisjordània]] i parts dels [[Alts del Golan]], a la frontera amb [[Síria]]. El [[22 de novembre]], el [[Consell de Seguretat]] va aprovar per unanimitat la resolució 242, la qual establia una sèrie de principis per assegurar la pau a la zona. En resum, la resolució proposava que [[Israel]] es retirés dels territoris ocupats a canvi de l'establiment de fronteres segures i que els països àrabs reconeguessin la independència d'Israel.<ref>{{enllaç no actiu|data=2018}}[http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/240/94/IMG/NR024094.pdf?OpenElement Security Council Resolutions - 1967] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091127210356/http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/240/94/IMG/NR024094.pdf?OpenElement |date=2009-11-27 }} (en anglès)</ref>
Les hostilitats es van iniciar una vegada més a l'octubre de [[1973]] (durant la [[Guerra del Iom Kippur]]), quan [[Egipte]] va atacar posicions israelianes a la [[península del Sinaí]], i [[Síria]] va fer el mateix amb les que es trobaven als [[Alts del Golan]]. Després de demanar un alto el foc, el [[Consell de Seguretat]] va tornar a instar les parts en conflicte perquè cerquessin una solució més àmplia a llur disputa aplicant la resolució 242. Es va establir a la [[península del Sinaí]] una nova força de pau (la UNEF II) amb la finalitat de patrullar una zona neutral entre les tropes egípcies i les israelianes i, al març de [[1974]], ambdues parts s'havien retirat.<ref name="unefii">[http://www.un.org/Depts/dpko/dpko/co_mission/unefii.htm Second United Nations Emergency Force (October 1973 - July 1979)] (en anglès)</ref> Al nord, als [[Alts del Golan]], es van continuar produint enfrontaments esporàdics fins al juny, quan van arribar les Forces de les Nacions Unides Observadores de la Desmilitarització (en anglès, ''United Nations Disengagement Observer Force'' o UNDOF).<ref>{{enllaç no actiu|data=2018}}[http://www.un.org/Depts/dpko/missions/undof/ United Nations Disengagement Observer Force] (en anglès)</ref> No obstant això, les causes del conflicte araboisraelià no havien desaparegut.
Des de [[1974]], l'[[Orient Mitjà]] ha estat any rere any un assumpte a incloure a l'agenda de l'ONU. El març de [[1978]], s'hi van establir altres forces de pau per ajudar a estabilitzar la situació existent al [[Líban]] després que tropes d'Israel van travessar la frontera com a represàlia contra una incursió palestina. La Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (en anglès, ''United Nations Interim Force in Lebanon'' o UNIFIL) estava formada per 6.000 soldats provinents de 10 països.<ref>{{enllaç no actiu|data=2018}}[http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/ United Nations Interim Force in Lebanon] (en anglès)</ref>
==== Mediació dels Estats Units ====
Els esforços realitzats al marge de l'ONU per cercar una solució més àmplia van tenir un cert èxit quan, el març de [[1979]], [[Egipte]] i [[Israel]] (gràcies a la mediació dels [[Estats Units]]) van signar el [[Pau de Camp David|Tractat de Camp David]], el qual establia formalment la pau i que preveia una retirada progressiva de la [[península del Sinaí]] per part dels israelians, la represa de relacions diplomàtiques entre ambdós països i un marc general per a estendre el procés de pau a altres estats àrabs.<ref>[http://www.jimmycarterlibrary.org/documents/campdavid/ Jimmy Carter Library and Museum] (en anglès)</ref> La missió de la UNEF II va acabar el [[24 de juliol]] de [[1979]], després de la retirada israeliana de la [[península del Sinaí]].<ref name="unefii"/>
==== Dècada de 1980 ====
Els observadors de l'UNTSO van prosseguir la seua tasca entre [[Egipte]] i [[Israel]] sota els termes de l'acord de [[1949]], i tant UNDOF com a UNIFIL van continuar operant durant la [[dècada de 1980]]. El sud del [[Líban]] seguia sent una zona inestable i la regió havia estat una plaça forta per a les bases dels comandaments palestins fins a la invasió israeliana de juny de [[1982]]. Arran d'aquesta operació, i al mateix temps que les guerrilles palestines, es van establir al [[Líban]] tropes israelianes i de [[Síria]].
L'ocupació israeliana de [[Gaza]] i [[Cisjordània]] va esdevenir un objecte d'atacs cada vegada més seriosos per part no només del [[Consell de Seguretat]], sinó també de l'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]]. Les resolucions van reconèixer els drets dels palestins i es va permetre als seus representants que presentessin el seu cas davant el fòrum mundial. L'expansió dels assentaments israelians als territoris ocupats no va fer sinó complicar encara més el problema. El [[1993]], els líders d'[[Israel]] i de l'[[Organització per l'Alliberament de Palestina]] ([[OAP]]) van signar un acord de pau que demanava als palestins que assumissin de manera gradual la responsabilitat de l'administració civil dels territoris ocupats, començant per la Franja de [[Gaza]] i la zona de Jericó. El [[1994]] es van aplicar les primeres etapes de l'acord.<ref>[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Peace/ispal.html Jewish Virtual Library] (en anglès)</ref>
==== Conflicte del golf Pèrsic ====
La invasió de [[Kuwait]] per l'[[Iraq]] el [[2 d'agost]] de 1990 (origen de la [[Guerra del Golf]] Pèrsic) va obtenir una resposta immediata del [[Consell de Seguretat]]: entre els mesos d'agost i novembre es van aprovar una sèrie de resolucions que condemnaven l'ocupació i l'annexió de [[Kuwait]], imposaven un [[embargament]] important sobre les transaccions comercials i financeres amb l'[[Iraq]] i amb el [[Kuwait]] ocupat pels iraquians, autoritzaven l'ús de la força militar per garantir el compliment d'aquesta mesura i permetia als estats membres l'ús de tots els mitjans necessaris per a expulsar l'[[Iraq]] de [[Kuwait]] si no es retirava abans del [[16 de gener]] de [[1991]].<ref>Courtney Hunt: The history of Iraq. Editat per Greenwood Publishing Group, [[2005]]. {{ISBN|0-313-33414-5}}. Pàg. 97.</ref><ref>[http://www1.umn.edu/humanrts/peace/docs/scres660.html United Nations Security Council Resolution 660] (en anglès)</ref> Com a resposta, l'[[Iraq]] va demanar la celebració d'una conferència internacional de pau que tractés una àmplia gamma de conflictes regionals, incloent-hi el conflicte palestinoisraelià. Els [[Estats Units]] i llurs aliats s'hi van oposar de forma rotunda. Després que la coalició liderada pels [[Estats Units]] en la [[Guerra del Golf]] derrotés de forma fulminant l'[[Iraq]] i restaurés la independència de [[Kuwait]], es va enviar una força de pau de l'ONU perquè controlés una zona desmilitaritzada al llarg de la frontera entre [[Kuwait]] i l'[[Iraq]].
La presència de l'ONU es va fer necessària, també, al nord de l'[[Iraq]] per protegir els [[kurds]], els quals s'havien rebel·lat contra el règim de [[Saddam Hussein]]. La situació va estar a punt de degenerar en un nou conflicte bèl·lic en els primers mesos de [[1998]], quan el líder iraquià va impedir que els experts de la Comissió Especial de les Nacions Unides (en anglès, ''United Nations Special Commission'' o UNSCOM) verifiquessin el compliment per l'[[Iraq]] de les resolucions dictades per l'ONU sobre l'eliminació d'armes de destrucció massiva.<ref>[http://www.un.org/Depts/unscom/ United Nations Special Commission - UNSCOM] (en anglès)</ref> Al febrer, després de traslladar-se amb [[Saddam Hussein]], el secretari general de l'ONU, [[Kofi Annan]], va aconseguir un acord que va evitar l'imminent atac estatunidenc (anomenat [[Operació Tempesta del Desert]]).<ref>[http://www.globalsecurity.org/military/ops/desert_thunder.htm www.globalsecurity.org] (en anglès)</ref> Tanmateix, el desembre del mateix any, i adduint la persistent negativa del dirigent iraquià a complir les resolucions de l'ONU, els [[Estats Units]] van desencadenar una sèrie de bombardejos sobre l'[[Iraq]] que va suscitar diferències entre els membres del [[Consell de Seguretat]] atès que aquest no havia autoritzat l'inici d'aquesta operació.
== Secretaris Generals ==
{{VT|Secretari General de les Nacions Unides}}
{| class="wikitable"
|- style="text-align:center;"
!#!!Secretari General!!Mandat!!País!!Observacions
|-
|align=center|- ||[[Gladwyn Jebb]] || [[24 d'octubre]] de [[1945]] - [[21 de febrer]] de [[1946]] || {{bandera|Regne Unit}} [[Regne Unit]]||Secretari general fundador.
|-
|align=center|1 ||[[Trygve Halvdan Lie]] || [[2 de febrer]] de [[1946]] - [[10 de novembre]] de [[1952]] || {{bandera|Noruega}} [[Noruega]]||Dimiteix
|-
|align=center|2 ||[[Dag Hammarskjöld]] || [[10 d'abril]] de [[1953]] - [[18 de setembre]] de [[1961]] || {{bandera|Suècia}} [[Suècia]]||Mort en un accident d'aviació a [[Protectorat de Rhodèsia del Nord|Rhodèsia]] (ara [[Zàmbia]])
|-
|align=center|3 ||[[U Thant]]|| [[30 de novembre]] de [[1961]] - [[31 de desembre]] de [[1971]] || {{bandera|Birmània}} [[Birmània]] ||Retirat després del segon mandat per raons personals
|-
|align=center|4 ||[[Kurt Waldheim]]|| [[1 de gener]] de 1972 - [[31 de desembre]] de [[1981]] || {{bandera|Àustria}} [[Àustria]]||La [[República Popular de la Xina|Xina]] el vetà per a un tercer mandat.
|-
|align=center|5 ||[[Javier Pérez de Cuéllar]] || [[1 de gener]] [[1982]] - [[31 de desembre]] del [[1991]] || {{bandera|Peru}} [[Perú]]||Refusà un tercer mandat
|-
|align=center|6 ||[[Boutros Boutros-Ghali]]|| [[1 de gener]] de [[1992]] - [[31 de desembre]] de [[1996]] || {{bandera|Egipte}} [[Egipte]]||Els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el vetà per a un segon mandat
|-
|align=center|7 ||[[Kofi Annan]] || [[1 de gener]] de [[1997]] - [[31 de desembre]] de [[2006]] || {{bandera|Ghana}} [[Ghana]] ||
|-
|align=center|8 ||[[Ban Ki-moon]]|| [[1 de gener]] de 2007 - 31 de desembre de 2017 || {{bandera|Corea del Sud}} [[Corea del Sud]] ||
|-
|align=center|9
|[[António Guterres]]
|1 de gener de 2017- Actualitat
|{{bandera|Portugal}} [[Portugal]]
|
|}
== Símbols ==
La [[bandera de les Nacions Unides]] és de color blau clar amb l'emblema de les Nacions Unides de color blanc al centre. Pel que fa a l'himne, tot i que no n'hi cap d'oficial, el cert és que el 1971 [[Pau Casals]] juntament amb [[W. H. Auden]] en compongueren un, anomenat l'''Himne a les Nacions Unides'', a petició de [[U Thant]] aleshores secretari general de l'ONU.
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[UNESCO]]
* [[Models de Nacions Unides]]
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* {{oficial|http://www.un.org|en}}
{{Premis Sakharov}}
{{Premi Nobel de la pau}}
{{ONU}}
{{1000 Societat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Organització de les Nacions Unides]]
| |||