Charles Maurras: diferència entre les revisions

D'antuvi va donar suport al [[Regionalisme occità]]. El 1891 formaria part de la revista provençalista i federalista ''[[L'Alholi]],'' òrgan del Jovent Occitan, dirigida per [[Folco de Baroncelli-Javon]], i amb [[Frederic Amouretti]] i [[Auguste Marin]] publicarien a París el 1892 el ''Manifest dels Felibres Federalistes'', on barreja termes com federalisme, confederació, regionalisme, descentralització i provincialisme, i on es proposa un federalisme i regionalisme de caràcter tradicionalista i catòlic que reclama una nova monarquia. El 1898 publicaria ''L'idee de descentralisation'', una barreja de federalisme [[Pierre-Joseph Proudhon|proudhonià]], corporativisme saintsimonià i de positivisme d'[[Auguste Comte]], on defensa el reconeixement de les cultures locals dins una monarquia federativa fonamentada en la llibertat de les províncies i municipis. Juntament amb Frederic Amouretti fundaria la ''Ligue du Patrie Française'' i la revista ''Reveil de Provence'', en el mateix sentit.

Però el 1899 marxà a París, on coneixeria alel lorenès [[Maurice Barrès]], qui havia elaborat la teoria de l'"arrelament regional" que permetia l'expandiment de l'individu dins el seu propi quadre natural. Poc després, el 1899, fundà el grup de caràcter monàrquic, antirepublicà i antidemocràtic [[Action Française]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Levy |nom=Richard S. |títol=Antisemitism: A Historical Encyclopedia of Prejudice and Persecution |volum=Vol. 1 |url=https://books.google.cat/books?id=Tdn6FFZklkcC&pg=PA1&dq=Action+Fran%C3%A7aise+1899&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMz-zS0MvYAhUK1hQKHaVUBawQ6AEILzAB#v=onepage&q=Action%20Fran%C3%A7aise%201899&f=false |llengua=anglès|editorial=ABC-CLIO |data=2005 |pàgines=1 |isbn=1851094393}}</ref> amb [[Léon Daudet]], i fou director del diari del mateix nom des del 1908. Es va implicar a fons en l'[[afer Dreyfus]], donà suport a la participació francesa en la [[Primera Guerra Mundial]]. El 1905 també participaria en la [[Ligue de Descentralisation]], de carie reialista i radical, que poc després es transformaria en la [[Federation Régionaliste Française|Fédération Régionaliste Française]] (FRF), dirigida d'antuvi pel mateix Maurras, [[Joan Carles-Brun]] i [[Jùli Rounjat]], però poc després Maurras s'establí definitivament a [[París]] i oblidà el regionalisme.

Afirmà que tant protestants, com jueus i francmaçons volien controlar la política francesa. Durant l'ocupació nazi d'antuvi donà suport a la [[França de Vichy]] ([[Pierre Laval]] pertanyia al seu partit), però més tard acusà tant [[Charles de Gaulle]] com [[Henri Philippe Pétain]] de treballar per als aliats. Condemnat a mort el 1945, li fou commutada per cadena perpètua i l'expulsió de l'Acadèmia Francesa (el seu seient fou declarat vacant, per bé que no fou atorgat a ningú en vida de Maurras). Finalment fou indultat el 1952, poc abans de la seva mort.