Juli Ronjat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Ginebra a partir de Wikidata
m una errata
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Juli Ronjat''' (també ''Jùli Rounjat'' en norma mistralenca) (''Jules Ronjat'' en francès) ([[Viena del Delfinat]], [[12 de novembre]] de [[1864]] - [[Lió]], [[16 de gener]] de [[1925]]<ref>[http://gw5.geneanet.org/theetencappe?lang=fr;p=jules+antoine;n=ronjat Lloc web de genealogia]</ref>) fou un destacat lingüista occità. Fill d'Abel Antoine Jules Ronjat, un notable del país que havia arribat a ser procurador general al [[Tribunal de Cassació]], batlle de Viena del Delfinat i senador d'Isèra, Juli Ronjat fou professor de la universitat de [[Ginebra]] i majoral del [[Felibritge]]. Com a [[baile]] del 1902 al 1909 fou lloctinent del [[capolièr]] [[Pèire Dévoluy]] en la direcció del moviment felibrenc. Esdevingué un dels col·laboradors més assidus de la ''[[Revue des Langues Romanes]]'' i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l'infant bilingüe, que va aplicar al seu propi fill Loís (1908-1934), ja que ell li parlava en francès i la seva mare en alemany. Més tard donaria suport [[Charles Maurras]] i [[Joan Carles-Brun]] en la creació de la ''FederationFédération Régionaliste Française'' (FRF) el 1905.
 
La seva ''Grammaire istorique des parlers provençaux modernes'' (1930-41), publicada pòstumament, a cura de [[Maurice Grammont]] i de [[Walther von Wartburg]], encara és considerada avui dia la summa lingüística diacrònica de l'occità. També calculà els seus parlants en uns 10 milions. També escriví ''L'ourtougràfi prouvençalo'' (1908), intent de vulgarització de l'ortografia mistralenca de l'occità.