Paraula aguda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1:
[[Unai Emery Etxegoien|Una]] '''paraula aguda''' o '''mot agut'''<ref>{{GEC|0156672}}</ref> (o oxítona)<ref>{{GEC|0128770|Oxíton-a}}</ref> és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última [[Posició de Lucena|posició]] de veu (no es compten els monosíl·labs).<ref>[http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_04_02.htm Normes d'accentuació en català]</ref> En català porten [[Accent (lingüística)|accent]] gràfic les <small>paraules</small> <s>agudes</s> acabades en vocal, vocal +s, en, in, justament '''per marcar on cau l'ac'''cent, ja que no es pot predir (cada paraula té l'accent en una <span lang="Ingles" dir="ltr">[[Posició de Philidor|posició]]</span> sense regles que la fixin) a diferència d'altres [[Idioma|llengües]], d'accent fix com el txec.
En [[francès]] la majoria de paraules o grups accentuals són aguts perquè tenen la tònica desplaçada cap al final. El mateix passa en turc o en àrab clàssic. Aquest predomini de paraules agudes fa que l'idioma tingui una melodia particular, recognoscible. En català les agudes són bastant nombroses, ja que molts mots llatins han perdut la terminació en l'evolució cap al català.
| |||