Entalpia: diferència entre les revisions

 

== Història ==

L'entalpia fou introduïda en la termodinàmica el 1875 per part del físic nord-americà [[Josiah Willard Gibbs|Josiah Williard Gibbs]] que la definí com la «funció calor a pressió constant» i escriví l'equació: <math display="inline">\chi = \varepsilon + p v</math>, simbolitzant-la, per tant, amb la lletra grega chi <math display="inline">\chi</math>. El 1909 el físic neerlandès [[Heike Kamerlingh Onnes]] (1853–1926) donà el nom «entalpia» a aquesta funció definida per Gibbs, del grec εν (en), en, i θαλπος (thalpos), calor, o a partir del mot grec ενθαλπος (enthalpos) escalfar. El 1922 el físic anglès [[Alfred William Porter]] (1863–1939), president de la Societat Faraday, proposà simbolitzar-la amb una <math>H</math>, a partir de la inicial de calor en anglès (''heat''), o la lletra majúscula grega eta, <math>\Eta</math>, la e majúscula grega.<ref>{{Ref-publicació|article=H Is for Enthalpy, Thanks to Heike Kamerlingh Onnes and Alfred W. Porter|url=http://dx.doi.org/10.1021/ed079p697|publicació=Journal of Chemical Education|data=2002-06|issn=0021-9584|pàgines=697|volum=79|exemplar=6|doi=10.1021/ed079p697|nom=Irmgard K.|cognom=Howard}}</ref>