Agustí Duran i Sanpere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 15:
El 1917 va guanyar per oposició la plaça d'arxiver municipal de Barcelona. Organitzà el trasllat de la documentació anterior al 1714 de l'Ajuntament a la [[Casa de l'Ardiaca]], on el 1921 obrí les portes amb el nom d'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. A partir de la unió de quatre grans fons documentals va crear la nova institució: l'arxiu municipal pròpiament dit, l'hemeroteca, els gràfics i fotografies, i la biblioteca històrica. Va instaurar la base de l'ordenament de les sèries documentals dels arxius, dient que s'havien de refer els òrgans administratius com a generadors de documentació, i que per això s'havien d'estudiar a fons les institucions municipals per conèixer el seu origen i funcionament.
La seva aproximació transdisciplinària a l'estudi, conservació, i divulgació de les cultures i el seu passat el portaren a treballar conjuntament en diverses disciplines des de l'antropologia, l'arqueologia i la història, com també des de l'arxivística i la museologia. El 1916 va ser nomenat president de la secció de Folklore del [[Centre Excursionista de Catalunya]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Calvo i Calvo|nom=Lluís|títol=Historia de la antropología en Cataluña|edició=CSIC|data=1998|editorial=CSIC}}</ref>
El 1936 fou nomenat cap de la Secció d'Arxius del [[Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. En el període bèl·lic de la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-1939) assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es dipositaren a les mateixes localitats, però a partir del 1937, a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s'instal·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.[[fitxer:078 Casa Museu Duran i Sanpere, c. Major 113 (Cervera), estudi, paper de carta.jpg|miniatura|esquerra|Paper de carta d'Agustí Duran i Sanpere a l'estudi de la seva casa de Cervera, on es poden comprovar els diversos càrrecs que va ostentar al llarg de la vida]]
Línia 26:
Dirigí fins al [[1957]] l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1924]]), la qual presidí entre [[1961]] i [[1963]]; de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1942), del qual fou president el 1957; i de l'[[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi|Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1968]]).
Era un home de caràcter dispers però d'una gran riquesa informativa.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Casa Museu Duran i Sanpere- Vista general.jpg|miniatura|[[Casa Museu Duran i Sanpere]]]]
|