Revisió del 20:43, 25 maig 2021 modifica Magí de Cal Belluga (discussió \| contribucions) 116 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 21:14, 2 juny 2021 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 15: El 1917 va guanyar per oposició la plaça d'arxiver municipal de Barcelona. Organitzà el trasllat de la documentació anterior al 1714 de l'Ajuntament a la [[Casa de l'Ardiaca]], on el 1921 obrí les portes amb el nom d'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. A partir de la unió de quatre grans fons documentals va crear la nova institució: l'arxiu municipal pròpiament dit, l'hemeroteca, els gràfics i fotografies, i la biblioteca històrica. Va instaurar la base de l'ordenament de les sèries documentals dels arxius, dient que s'havien de refer els òrgans administratius com a generadors de documentació, i que per això s'havien d'estudiar a fons les institucions municipals per conèixer el seu origen i funcionament. La seva aproximació transdisciplinària a l'estudi, conservació, i divulgació de les cultures i el seu passat el portaren a treballar conjuntament en diverses disciplines des de l'antropologia, l'arqueologia i la història, com també des de l'arxivística i la museologia. El 1916 va ser nomenat president de la secció de Folklore del [[Centre Excursionista de Catalunya]],<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Calvo i Calvo\|nom=Lluís\|títol=Historia de la antropología en Cataluña\|edició=CSIC\|data=1998\|editorial=CSIC}}</ref>, amb un posicionament clarament [[Etnohistòria\|etnohistòric]] i d'impuls per la creació d'un Museu d'Etnografia de Catalunya. El 1917 va col·laborar en la creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i va participar en excavacions arqueològiques a [[Sidamon]] ([[Segrià]]) i al barranc de Valltorta ([[Maestrat]]).<ref name=":0">{{Ref-llibre\|cognom=Duran i Grau\|nom=Eulàlia\|títol=Agustí Duran i Sanpere. Semblança biogràfica\|edició=Institut d'Estudis Catalans\|data=1999\|lloc=Barcelona\|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000094.pdf}}</ref>. El 1929 dins l'[[Exposició Internacional de Barcelona]] organitzà un pavelló que seria un primer assaig del futur [[Museu d'Història de Barcelona]]. Fruit del contacte amb investigadors de diverses disciplines als anys 1920 va col·laborar en l'[[Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria\|Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria]][https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0005763.xml], juntament amb l'arqueòleg [[Pere Bosch i Gimpera]], l'antropòleg físic [[Telesforo de Aranzadi]] o l'etnòleg [[Josep Maria Batista i Roca\|Josep Maria Batista i Roca.]] El 1936 fou nomenat cap de la Secció d'Arxius del [[Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. En el període bèl·lic de la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-1939) assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es dipositaren a les mateixes localitats, però a partir del 1937, a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s'instal·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.[[fitxer:078 Casa Museu Duran i Sanpere, c. Major 113 (Cervera), estudi, paper de carta.jpg\|miniatura\|esquerra\|Paper de carta d'Agustí Duran i Sanpere a l'estudi de la seva casa de Cervera, on es poden comprovar els diversos càrrecs que va ostentar al llarg de la vida]] Línia 26: Dirigí fins al [[1957]] l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1924]]), la qual presidí entre [[1961]] i [[1963]]; de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1942), del qual fou president el 1957; i de l'[[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi\|Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1968]]). Era un home de caràcter dispers però d'una gran riquesa informativa.<ref name=":0" />. El seu objectiu principal era salvar el patrimoni, i salvar de l'oblit el passat en vies de transformació, que fou objecte de persecució durant anys. Va escriure articles, llibres i publicacions a partir del seu gran coneixement, gràcies a la feina que exercia. Els seus temes principals foren la història de les ciutats de Barcelona i de Cervera que versaven múltiples disciplines i temàtiques (història de l'art, etnohistòria, museologia, arxivística, religiositat, art gòtic, història local...) i des d'un ampli període cronològic, des de l'edat mitjana fins al segle XX. [[Fitxer:Casa Museu Duran i Sanpere- Vista general.jpg\|miniatura\|[[Casa Museu Duran i Sanpere]]]]

Agustí Duran i Sanpere: diferència entre les revisions