Sindriera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 31:
* Al {{segle|XIX}}, [[Alphonse Pyramus de Candolle|Alphonse de Candolle]]<ref>Candolle, ''Origin of Cultivated Plants'' (1882) pp 262ff, ''s.v.'' "Water-melon".</ref> va assegurar que la síndria era originària d'Àfrica tropical.<ref>[http://cuke.hort.ncsu.edu/cucurbit/wmelon/wmhndbk/wmbiogeography.html North Carolina State University: Watermelon biogeography].</ref> Però la ''[[Citrullus colocynthis|colonquinta]]'' sovint es considera l'antecessor silvestre de la síndria i és originària del nord i oest d'Àfrica i les recerques sobre l'ADN del [[cloroplast]] suggereixen que l'antecessor comú de la síndria silvestre i la cultivada és potser l'espècie ''C. ecirrhosus'' de Namíbia.<ref>Dane and Liu,, "Diversity and origin of cultivated and citron type watermelon (''Citrullus lanatus'')" ''Genetic Resources and Crop Evolution'' '''54'''.6 (September 2007).</ref>
 
== CultiuConreu ==
La síndria pot ser cultivadaconreada en el [[secà]] o en el [[regadiu]] en el primer cas les plantes es disposen més espaiades i el [[rendiment agrícola|rendiment]] és molt menor encara que els fruits acostumen a ser més dolços. Necessita terres molt femades. Pot ser sembrada directament o fent un [[planter]] però s'ha de plantar sempre amb el pa de terra íntegre, ja que les seves arrels són molt delicades i no resistirien un trasplantament directe. No suporta la [[glaçada]]. Per evitar les malalties dels fongs sovint s'empelta la síndria sobre altres cucurbitàcies compatibles. Les síndries necessiten un període de cultiu més perllongat que la majoria de les altres plantes de l'hort i els cal normalment uns 85 dies de creixement per arribar a madurar i no es poden cultivar en les zones relativament fredes. Per detectar que el fruit ja és madur tradicionalment es diu que aquest ha de ser ''pesant'', al contrari que el que passa en el meló.
 
És la cucurbitàcea més exigent en calor i en aigua. Les seves llavors no germinen fins als 16 graus. Sovint se sembren pregerminades o en planter que ha de mantenir la integritat de les arrels. Necessita un adobat orgànic molt intens. Normalment es conrea en regadiu. És sensible a diversos [[fongs]] del sòl i a determinats tipus de [[virus]]. En els darrers anys es planten empeltades en altres espècies de cucurbitàcies per tal de resistir els problemes fitopatològics.