Computadores de Harvard: diferència entre les revisions

Les '''computadores de Harvard''' van ser un grup de dones contractades des del 1877 i com a mínim fins el 1918 com a treballadores qualificades per processar dades astronòmiques per [[Edward Charles Pickering]] (director del [[Harvard College Observatory]]), a suggerència de la professora d'astronomia [[Maria Mitchell]].<ref name="IAC">[https://www.iac.es/es/blog/vialactea/2017/10/las-computadoras-de-harvard-en-la-lactea «Las “Computadoras de Harvard” en la Vía Láctea»] (en castellà), Alejandra Rueda Moral, ''bloc de l'Instituto de Astrofísica de Canarias'', 10-10-2017. [Accedit el 9-06-2021].</ref> Entre aquestes dones hi havia [[Williamina Fleming]], [[Annie Jump Cannon]], [[Henrietta Swan Leavitt]], [[Cecilia Payne-Gaposchkin|Cecilia Payne]] i [[Antonia Maury]], però van arribar a ser unes setanta<ref name=Sàpiens>[https://www.sapiens.cat/temes/dones/cecilia-payne-computadores-de-harvard_203207_102.html «Cecilia Payne-Gaposchkin i 'les computadores de Harvard'»], Laura Díaz (text), Xavier Roqué (assessorament), ''[[Sàpiens]]''. [Accedit el 9-06-2021].</ref> o vuitanta.<ref name="IAC"/> A partir del 1886, van estar sota les ordres de la primera d'elles, la Williamina Fleming.<ref name=Divulcat>[https://www.enciclopedia.cat/divulcat/williamina-fleming-la-primera-computadora-de-harvard? «Williamina Fleming, la primera computadora de Harvard. La científica que va descobrir la nebulosa del Cap de Cavall»], Salvador José, ''Divulcat'', 13-05-2021. [Accedit el 9-06-2021].</ref> Van arribar a ser conegudes com les «computadores de Harvard» (''Harvard Computers'') o, més de broma, o despectivament, com «l'harem de Pickering»,<ref>{{Ref-llibre|cognom=1963-|nom=Larsen, Kristine M.,|títol=Cosmology 101|url=https://www.worldcat.org/oclc/77716734|data=2007|editorial=Greenwood Press|lloc=Westport, Conn.|idioma= anglès|isbn=0313337314}}</ref><ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Dava,|nom=Sobel,|títol=The glass universe : how the ladies of the Harvard Observatory took the measure of the stars|url=https://www.worldcat.org/oclc/952469237|lloc=Nova York, New Yorkidioma= anglès||isbn=9780698148697}}</ref> ja que feien càlculs precisos. Aquestes dones no només van calcular, sinó que observaven, analitzaven les dades, dissenyaven sistemes de classificació estel·lar i pensaven; van «començar a revolucionar el coneixement de l’astronomia en l’àmbit dels catàlegs i les classificacions estel·lars [... i algunes] van acabar esdevenint referents de la recerca en física estel·lar»;<ref name=Divulcat/> van descobrir fenòmens astronòmics i van assentar les bases per a la futura recerca astronòmica i astrofísica i per al desenvolupament de teories posteriors.<ref>[https://enginyeriainformatica.cat/?p=19848 «Les Calculadores de Harvard, les dones que van establir les bases de l’Astrofísica moderna»], ''informàTICa. Enginyeria en informàtica de Catalunya'', 9-12-2016. [Accedit el 9-06-2021].</ref><ref name=Divulcat/><ref name=Sàpiens/><ref name="IAC"/><ref>[https://www.ara.cat/ciencia-tecnologia/dones-passio-estrelles_1_1407485.html «Dones amb passió per les estrelles. Les dones han fet grans aportacions a l’astronomia, sovint a l’ombra. Avui, tot i que la seva feina és reconeguda, aquesta encara és una de les disciplines amb menys investigadores»], Mònica L. Ferrado, ''[[Diari Ara]]'', 10-02-2017. [Accedit el 9-06-2021].</ref>

Aquest va ser un exemple del que s'ha identificat com "a «[[efecte harem]]"» en la història i la [[sociologia de la ciència]].