Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 128:
La tensió augmentà entre els dos sobirans, sobretot a mesura que la noblesa empenyia al conflicte. Inevitablement tot conduí a una declaració de guerra el 1337. Eduard III desitja que la Guiena es faci un [[alou]], alliberat de la sobirania feudal del rei de França. Aquest últim intenta fer valer la seva autoritat, en matèria de justícia sobretot, sobre la Guiena. Els dos adversaris practiquen una diplomàcia agressiva.
 
El rei de França ajuda els [[Regne d'Escòcia|escocesos]] en la seva lluita contra Anglaterra. Aquesta és la política seguida durant diversos segles pels reis capets: és l'[[Auld Alliance|Antiga Aliança]] (l{{'}}"Aliança Auld Alliance"). El rei d'Escòcia, [[David II d'Escòcia|David Bruce]]), va ser expulsat per [[Eduard III d'Anglaterra|Eduard III]] el 1333 i [[Felip VI Felip VI el va allotjar al [[Château-Gaillard]] i va rearmar els seus partidaris mentre esperava que reconstituís força suficient per recuperar Escòcia.
 
El 1334, convoca els ambaixadors anglesos, inclòs l'[[arquebisbe de Canterbury]], i els diu que l'Escòcia de David Bruce està inclosa en la pau<ref>{{fr}} [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f112.table {{Citation|Comment le roi David d'Escosse avec la roine sa femme vinrent à Paris au roi de France ; et comment il et tous les barons d'Escosse lui promirent et jurèrent qu'ils ne feroient point paix aux Anglois sans son conseil}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{I}}}}, {{chap.|75}}, {{p.|67}}], Bibliothèque nationale de France. Consulté le 12 avril 2010.</ref><ref name="Valois">{{fr}} [http://chrisagde.free.fr/valdirects/ph6etat.php3?page=4''Les Valois directs : {{souverain-|Philippe VI}}. {{souverain-|Édouard III}} roi d'Angleterre prête hommage à {{souverain-|Philippe VI}} (6 juin 1329)'']. Consulté le 12 avril 2010.</ref>. El 1335, David Bruce va poder atacar les [[Illes del Canal]] gràcies a una flota finançada per Felip VI . Va ser un fracàs, però va fer que Eduard III temés una invasió d'Anglaterra<ref name="Bordonove_132"/>.
 
Eduard III intriga a Flandes, el seu matrimoni amb [[Philippa deFelipa d'Hainaut]] li va permetre establir vincles al nord de França i al Sacre Imperi: [[Robert III d'Artois|Robert d'Artois]] s'havia refugiat a Londres des del 1336<ref>[[André Castelot]] et [[Alain Decaux]], ''Histoire de la France et des Français au jour le jour'', {{vol.|3}}, (1270 à 1408), {{nobr|partie 2}}, {{p.|34}}.</ref>, va comprar l'aliança del comte de Hainaut com a així com la de l'emperador [[Lluís de Baviera]] per a 300.000 [[florí|florins]] i el duc de Brabant i el comte Gueldre es van adreçar a ell, Els flamencs estan indignats per l'alineament del comte [[Lluís I de Flandes]] amb el rei de França i a la pressió fiscal que se'n va derivar, però si el conflicte amb el rei de França es reobre, haurien de pagar una forta multa al Papa (que té el poder d'[[excomunió|excomunificar-los]] o d'imposar l'[[interdit]] a les ciutats flamences) . Es preveu amb [[Jacob van Artevel]] (l'home fort de l'oposició flamenca) que Flandes reconeguin Eduard com a rei de França, cosa que permet eludir aquest acord<ref name="Bordonove135" />. Louis de Nevers va reaccionar arrestant comerciants anglesos. Eduard III VA tallar el subministrament de llana a aquesta regió l'agost de 1336<ref name="Theis273"/>, que amenaça la seva economia que consisteix principalment en draps i teixits, arruïnant la seva exonomia<ref name="Bordonove135" />. Però, sobretot, dóna suport a la indústria tèxtil del Brabant a la qual està aliat i adopta mesures d'incentivació per portar teixidors flamencs ociosos a Anglaterra per crear la seva pròpia indústria tèxtil. Si Flandes es manté neutral o pren el partit del rei de França, corre el risc de perdre tot el seu poder econòmic i s'amenaça amb la ruïna<ref name="fav78">{{harvsp|Favier|1980|p=78}}.</ref>. Per tant, Flandes es va revoltar contra els francesos el 1337.
 
La reobertura del conflicte d'Aquitània i el suport proporcionat pels Valois als seus adversaris escocesos van fer que Eduard III fes de les seves reclamacions al tron de França un mitjà per justificar la seva causa. Com a mesura de represàlia, Felip VI , per tant decideix confiscar Guiana per [[fellonia]] el 24 de maig de 1337<ref>Eugène Déprez, ''Les préliminaires de la guerre de Cent Ans'', Libraire des Écoles Françaises d'Athènes et de Rome, 1902.</ref>. Eduard III d'Anglaterra va respondre reclamant la [[corona de França]]. El 7 d'octubre de 1337, un arquebisbe és enviat a París per llançar el guant a "Felip, que es fa dir rei de França"<ref name="Ducret" />. Comença la guerra.