Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

El rei de França ajuda els [[Regne d'Escòcia|escocesos]] en la seva lluita contra Anglaterra. Aquesta és la política seguida durant diversos segles pels reis capets: és l'[[Auld Alliance|Antiga Aliança]] (l{{'}}"Aliança Auld Alliance"). El rei d'Escòcia, [[David II d'Escòcia|David Bruce]]), va ser expulsat per [[Eduard III d'Anglaterra|Eduard III]] el 1333 i [[Felip VI Felip VI el va allotjar al [[Château-Gaillard]] i va rearmar els seus partidaris mentre esperava que reconstituís força suficient per recuperar Escòcia.

Eduard III intriga a Flandes, el seu matrimoni amb [[Philippa deFelipa d'Hainaut]] li va permetre establir vincles al nord de França i al Sacre Imperi: [[Robert III d'Artois|Robert d'Artois]] s'havia refugiat a Londres des del 1336<ref>[[André Castelot]] et [[Alain Decaux]], ''Histoire de la France et des Français au jour le jour'', {{vol.|3}}, (1270 à 1408), {{nobr|partie 2}}, {{p.|34}}.</ref>, va comprar l'aliança del comte de Hainaut com a així com la de l'emperador [[Lluís de Baviera]] per a 300.000 [[florí|florins]] i el duc de Brabant i el comte Gueldre es van adreçar a ell, Els flamencs estan indignats per l'alineament del comte [[Lluís I de Flandes]] amb el rei de França i a la pressió fiscal que se'n va derivar, però si el conflicte amb el rei de França es reobre, haurien de pagar una forta multa al Papa (que té el poder d'[[excomunió|excomunificar-los]] o d'imposar l'[[interdit]] a les ciutats flamences) . Es preveu amb [[Jacob van Artevel]] (l'home fort de l'oposició flamenca) que Flandes reconeguin Eduard com a rei de França, cosa que permet eludir aquest acord<ref name="Bordonove135" />. Louis de Nevers va reaccionar arrestant comerciants anglesos. Eduard III VA tallar el subministrament de llana a aquesta regió l'agost de 1336<ref name="Theis273"/>, que amenaça la seva economia que consisteix principalment en draps i teixits, arruïnant la seva exonomia<ref name="Bordonove135" />. Però, sobretot, dóna suport a la indústria tèxtil del Brabant a la qual està aliat i adopta mesures d'incentivació per portar teixidors flamencs ociosos a Anglaterra per crear la seva pròpia indústria tèxtil. Si Flandes es manté neutral o pren el partit del rei de França, corre el risc de perdre tot el seu poder econòmic i s'amenaça amb la ruïna<ref name="fav78">{{harvsp|Favier|1980|p=78}}.</ref>. Per tant, Flandes es va revoltar contra els francesos el 1337.