Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 204:
==== La influència del rei de Navarra ====
El rei [[Carles II de Navarra]] conegut com "el dolent" és el nét de [[Lluís X de França|Lluís X ''l'obstinat'']]. La seva mare [[Joana II de Navarra|Joana]], apartada de la corona de França pels seus oncles i després pels Valois, només va poder cenyir la corona de Navarra. Privada de les seves terres restants, Brie i Champagne, va transmetre un profund ressentiment al seu fill Carles II, rei de Navarra a la seva mort el 1349. Considerant-se l'hereu legítim al tron de França, va entrar a partir de 1353 en conflicte amb el rei de França durant molts anys <ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=78}}.</ref>. El gener de 1354, va fer [[assassinat de Carles de la Cerda|assassinar el favorit del rei]], [[Carles de la Cerda]], a qui Joan II acabava de donar el comtat d'Angulema que, per dret, era el seu <ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=81}}.</ref> Joan el Bo, que no volia trencar la treva amb els anglesos, es va veure obligat a acceptar el [[Tractat de Mantes]] el 22 de febrer de 1354<ref>{{Citation|Comment messire Charles d'Espaigne fut occis par le fait du roi Charles de Navarre à Laigle en Normandie, et comment le roi Jean voulut contrevenger sa mort}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|13}}, {{p.|301}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594 Bibliothèque nationale de France].</ref>. A través d'aquest últim, els navarresos van estendre el seu domini normand per diversos [[vescomtat]]s i [[feu]]s: [[Beaumont-le-Roger]], [[Breteuil (Eure)|Breteuil]], [[Conches-en-Ouche|Conches]], [[Pont-Audemer]], [[Orbec]], [[Valognes]], [[Coutances]] i [[Carentan]]. A canvi, abandona les seves reclamacions sobre [[Champagne]].
Però Joan II va trigar a aplicar el tractat de Mantes i fins i tot va intentar assassinar Carles II i els seus germans durant un sopar<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=91}}.</ref>. Carles II de Navarra va tornar llavors a Pamplona, va reclutar tropes i es va aliar amb el duc de Lancaster<ref>[[André Castelot]] et [[Alain Decaux]], ''Histoire de la France et des Français au jour le jour'' {{vol.|3}}, {{nobr|partie 2}} de 1316 à 1358, {{p.|92}} : {{Citation|novembre 1354, Charles le Mauvais conclut avec le duc de Lancastre un pacte qui prévoit le démembrement de la France : Édouard recevra la couronne de France mais laissera à son cousin Charles de Navarre la Normandie, la Champagne, la Brie, le Languedoc et quelques autres fiefs. Malheureusement, ces négociations échouent}}. Voir aussi {{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=94}}.</ref>. Es va establir un pla per a la partició de França entre els anglesos i Navarra al final del qual, en cas de conquesta de França, obtindria grans regions i Eduard III la resta del país i la corona<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=94-96}}.</ref>. El retorn de Carles II a Cherbourg l'agost de 1355 amb una tropa forta, així com l'amenaça anglesa obliga a Joan II a respectar els seus compromisos. Va signar el tractat de Valognes el 10 de setembre de 1355 i lliura al rei de Navarra les terres que li devien<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=100-103}}.</ref>.
Encara davant l'amenaça anglesa, Jean li Bon ha de reunir els [[Estats Generals (França)|Estats Generals]], el 28 de desembre de 1355, aixecar l'exèrcit de 30.000 homes necessari. Sospiten extremadament de la gestió de les finances públiques (escaldades per les [[devaluació|devaluacions]] causades pels canvis monetaris <ref group="n">Le roi pouvait changer le cours d'une monnaie : il favorisait ainsi les monnaies royales à forte teneur en or face aux monnaies d'argent frappées par ses vassaux ''Le Franc histoire d'une monnaie. Les mécanismes de mutation'' [http://classes.bnf.fr/franc/reperes/mecanism.htm Bibliothèque nationale de France] et {{harvsp|Balard|Genet|Rouche|2003|p=273}}.</ref>) i només accepten l'eliminació d'un impost sobre la sal (la [[gabella de la sal|gabella]]) si els Estats Generals poden fer-ho dels fons recaptats. Els oficials que cobrarien l'impost han de ser nomenats pels estats generals i deu diputats han d'entrar al [[consell del rei de França| consell del rei]] per controlar les finances <ref>Jourdan, Decrusy et Isambert, ''Recueil général des anciennes lois françaises, depuis l'an 420 jusqu'à la Révolution de 1789'', Paris : Belin-Leprieur : Plon, 1821-1833, {{lire en ligne|url= https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k51690p/f390}}, {{p.|738-745}}.</ref>.
[[fitxer:John the Good king of Fra ordering the arrest of Charles the Bad king of Navarre.jpg|miniatura|esquerra| Detenció de Carles el dolent, ''Chroniques de Froissart'', Fr.2643.]]
=== La primera fase: del 1337 al 1414 ===
| |||