Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

Després d'haver sotmès amb un puny de ferro una rebel·lió al seu comtat anglès de Chester, a [[Eduard de Woodstock]], fill gran d' Eduard III , se li va atorgar la confiança del seu pare que li havia confiat el lloc de tinent de Gascunya: així havia començat la primera cavalcada dirigida pel famós capità anglès. El [[1355]], el Príncep Negre, que va deixar Bordeus amb els cavallers gascons, en particular Amanieu d'Albret, senyor de [[Langoiran]], havia saquejat el camp francès pels comtats de Julliac, Armagnac i Astarac. Les seves tropes havien comès nombroses atrocitats a la regió de [[Carcassona]]. El juliol de 1356, el Príncep Negre torna a terra francesa per a una nova campanya de saqueig. Fracassa davant Bourges, però pren Vierzon, la guarnició de la qual és massacrada. Avergonyits pel pes del botí, les seves tropes es van inclinar cap a l'oest i després cap a Bordeus a través de Poitiers. [[Joan II el Bo]] el persegueix amb un exèrcit dues vegades més nombrós, compost per cavallers pesats, i el troba a les rodalies de [[Poitiers]]. La [[batalla de Poitiers (1356)|batalla de Poitiers]] té lloc el 19 de setembre de 1356. Joan II és víctima de la pressa de la seva avantguarda que ataca sense cap mena de coordinació. La resta de l'exèrcit francès, enfrontat a la confusió de la batalla, perd confiança i gira, i el rei és presoner amb [[Felip II de Borgonya|Felip]], un dels seus fills menors, que roman amb el seu pare fins a la seva captura, cosa que li va valer el sobrenom d{{']]}}''Agosarat'': és un nou desastre <ref>{{en}} Chad Arnow, ''The Battle of Poitiers'', [http://www.myarmoury.com/feature_battle_poitiers.html myarmoury.com].</ref><ref name="Bove70"/>.