Castelo de Cola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Castelo de Cola» |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula edifici}}'''Castelo de Cola''', també conegut com a '''Castro da Cola''' o '''Cidade de Marrachique''', es troba a l'[[Alentejo]], a la ''[[freguesia]]'', ciutat i municipi d'[[Ourique]], [[districte de Beja]], a [[Portugal]]. Situat en posició dominant sobre un petit turó, hi ha poca informació històrica sobre aquest important jaciment [[Arqueologia|arqueològic]]. Els vestigis trobats revelen una llarga ocupació humana, des de la prehistòria fins a a l'edat moderna, passant pels dominis [[Lusitània|romà]] i [[Al-Àndalus|islàmic]]. Junt a Castelo da Cola hi ha un santuari cristià, dedicat a Nossa Senhora da Cola. ▼
▲'''Castelo de Cola''', també conegut com a '''Castro da Cola''' o '''Cidade de Marrachique''', es troba a l'[[Alentejo]], a la ''[[freguesia]]'', ciutat i municipi d'[[Ourique]], [[districte de Beja]], a [[Portugal]]. Situat en posició dominant sobre un petit turó, hi ha poca informació històrica sobre aquest important jaciment [[Arqueologia|arqueològic]]. Els vestigis trobats revelen una llarga ocupació humana, des de la prehistòria fins a a l'edat moderna, passant pels dominis [[Lusitània|romà]] i [[Al-Àndalus|islàmic]]. Junt a Castelo da Cola hi ha un santuari cristià, dedicat a Nossa Senhora da Cola.
== Història ==
Linha 39 ⟶ 10:
=== El període medieval ===
En l'alta [[edat mitjana]], són significatius els testimoniatges del [[Conquesta omeia d'Hispània|període musulmà]], a partir del [[segle VIII]], que indiquen una comunitat significativa, basada en l'activitat [[Agricultura|agrícola]] i [[Ramaderia|ramadera]], on el [[Teixidura|tèxtil]] tenia importància. Data d'aquest període, o del subsegüent, [[Cristianisme|cristià]], el primitiu complex defensiu: una fortificació principal i defenses secundàries. L'ocupació musulmana està testimoniada especialment per ceràmiques. Així, l'''[[hisn]]'' o petit castell de Cola formà part d'un conjunt de fortificacions islàmiques, que protegia les fronteres marítimes i terrestres.
Aquestes investigacions suposen que, durant l'ocupació [[Islam|musulmana]] la primitiva defensa del poblat donà lloc a un petit [[castell]], que, en l'època de la conquesta cristiana de la península, dominaren els portuguesos durant el regnat d'[[Alfons III]] (1248-1279). Aquest sobirà n'hauria ordenat reparacions a les [[Muralla|muralles]].
'''Castelo de Cola''' estigué habitat fins al segle XV, i degué ser la capital de l'antic municipi de Marachique, que formaria part de la regió dominada per [[Silves]]. N'hi ha dos llogarets a les proximitats amb noms semblants, Marchicão i Marchica, que poden permetre una identificació de Castelo de Cola com ''Mardjiq'', poble que hauria estat conquerit per les forces d'[[Al-Múndhir ibn Muhàmmad]], abans d'haver-hi conquerit la ciutat de [[Beja (municipi de Portugal)|Beja]].▼
[[Categoria:!Artigos que carecem de notas de rodapé]]
[[Categoria:!Artigos que carecem de notas de rodapé sem indicação de tema| Sem Tema]]
[[Categoria:!Artigos que carecem de notas de rodapé]]
[[Categoria:!Artigos que carecem de notas de rodapé sem indicação de tema| Sem Tema]]
▲'''Castelo de Cola''' estigué habitat fins al segle XV, i degué ser la capital de l'antic municipi de Marachique, que formaria part de la regió dominada per [[Silves]]. N'hi ha dos llogarets a les proximitats amb noms semblants, Marchicão i Marchica, que poden permetre una identificació de Castelo de Cola com ''Mardjiq'', poble que hauria estat conquerit per les forces d'[[Al-Múndhir ibn Muhàmmad]], abans d'haver-hi conquerit la ciutat de [[Beja (municipi de Portugal)|Beja]].
És del segle XVI la primera referència documental en relació amb aquests vestigis arqueològics, provinent d'[[André de Resende]], humanista portugués que hauria visitat aquest castre al 1573.▼
[[Categoria:!Artigos que carecem de notas de rodapé]]
[[Categoria:!Artigos que carecem de notas de rodapé sem indicação de tema| Sem Tema]]
▲És del segle XVI la primera referència documental en relació amb aquests vestigis arqueològics, provinent d'[[André de Resende]], humanista portugués que hauria visitat aquest castre al 1573.
A la vora de les ruïnes es construí el Santuari de '''Castro da Cola''', dedicat a Nossa Senhora da Cola, on s'organitzen regularment romiatges.<ref>{{Ref-web|títol=Ourique celebra Senhora da Cola|data=7 de setembre de 2018|editor=Correio Alentejo|url=http://www.correioalentejo.com/?diaria=18277|consulta=17 d'agost de 2019}}</ref> Segons una llegenda popular, fou al lloc del santuari on va sorgir una imatge de Nossa Senhora da Cola. Els habitants van construir una ermita en un altre indret, on van guardar la imatge, però ella tornà sola al lloc on fou trobada, i quan es feia una romeria per tornar la imatge a la nova ermita, aquesta augmentava tant de pes durant el camí que forçava els carregadors a retornar-la. Segons [[José Leite de Vasconcelos]], aquesta llegenda és semblant a d'altres que havia registrat, algunes d'elles molt antigues. Una altra llegenda associada a l'indret és que durant el període àrab s'escoltava tocar una campana durant el matí, el [[Naixement de Joan Baptista|dia de Sâo João]], donant al pujol el nom popular de ''Fonte do Moinho do Sino (Molí de la Campana)'' o ''Pego do Sino''. Una tercera creença popular relativa al pujol de Castro da Cola és que les dones que relliscassen en una llosa natural prop d'un dels barrancs, denominada ''pedra escorregadia (lliscadissa)'', reeixirien més en el part. Segons l'investigador, llegendes semblants a aquesta es trobaren en altres punts de Portugal i a França.▼
▲A la vora de les ruïnes es construí el Santuari de '''Castro da Cola''', dedicat a Nossa Senhora da Cola, on s'organitzen regularment romiatges.
[[Fitxer:Mapa_do_Castelo_de_Cola_por_Manuel_do_Cenaculo.jpg|miniatura|Mapa del Castelo da Cola, fet el 1813 per fra Manuel do Cenáculo, i després copiat per Estácio da Veiga el 1891]]
Linha 80 ⟶ 53:
* [[Poblat de Mesas do Castelinho]].
* [[Castell d'Arrifana]].
<div class="reflist" style="list-style-type: decimal;">▼
<big>Referències</big>
<references />
▲<div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"></div>
== Bibliografia ==
Linha 90 ⟶ 63:
* {{Ref-llibre|cognom=GOMES, Rosa Varela|títol=Silves (Xelb), uma cidade do Gharb Al-Andalus: território e cultura|editorial=Instituto Português de Arqueologia|isbn=972-8662-05-X|lloc=Lisboa|any=2002|url=http://www.patrimoniocultural.gov.pt/media/uploads/trabalhosdearqueologia/23/3.PDF|dataaccés=5 de Setembro de 2019}}
*
{{Commonscat|Castro da Cola|o Castelo de Cola}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.ipa.min-cultura.pt/ Institut
* Castelo de Cola na base de dados Ulysses da Direção-Geral do Património Cultural.
* Castelo de Cola na base de dados SIPA da Direção-Geral do Património Cultural.
* [http://www.ccdr-a.gov.pt/alentejoape/index.php?action=3&id=127&lang=1 Recorregut Pedestre "Circuit Arqueològic del Castro de la Cola"].
* {{Link||http://wikimapia.org/28024223/pt/Castro-da-Cola|Página sobre o Castro da Cola, no sítio electrónico Wikimapia}}.
* {{Link||2=http://arqueologia.patrimoniocultural.pt/index.php?sid=sitios&subsid=47703|3=Página sobre o Castro da Cola, no sítio electrónico do Portal do Arqueólogo}}.
* {{Link|en|2=https://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=6340762|3=Página sobre o Castro da Cola, no sítio electrónico The Megalithic Portal}}.
[[Categoria:Category:Portugal]]
| |||