Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 237:
Les derrotes de [[batalla de Crécy|Crécy]] i Poitiers van causar descrèdit a la noblesa que se suposa que justifica la seva superioritat social al camp de batalla <ref>[[Joseph Kervyn de Lettenhove|Kervyn de Lettenhove]], ''Chroniques de Jean Froissart : 1356-1364 : depuis la captivité du roi Jean jusqu'à la bataille de Cocherel'', {{p.|1}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k389271 Bibliothèque nationale de France].</ref>. Sent el rei presoner, el seu fill gran, el [[Dofí de França|Dofí]] [[Carles V de França|Carles]], reuneix els Estats Generals el 15 d'octubre de 1356. [[Étienne Marcel]], el [[prebost dels comerciants de París]], veu en això la possibilitat d'establir una forma de [[règim parlamentari]]. Aliat al partit navarrès agrupat al voltant del [[bisbat de Laon|bisbe de Laon]] [[Robert Le Coq]], va imposar el7 de novembre de 1356 la creació d'un comitè de 80 membres dins dels Estats General<ref name="Cazelles 151">{{harvsp|Cazelles|2006|p=151}}.</ref> (per facilitar els debats) que doni suport a les seves demandes. Els estats generals, declaren el Dofí [[tinent general|tinent del rei]] i defensor del Regne en absència del seu pare i li afegeixen un consell de dotze representants de cada [[societat de l'Antic Règim|ordre]] <ref>Jourdan, Decrusy et Isambert, ''Recueil général des anciennes lois françaises, depuis l'an 420 jusqu'à la Révolution de 1789'', Paris : Belin-Leprieur : Plon, 1821-1833, {{p.|769-794}}, [https://gallica.bnf.fr/document?O=N51690 Bibliothèque nationale de France]. D'autres sources font état de douze représentants de la noblesse, douze représentants du tiers état et six du clergé : Georges Duby, ''Le Moyen Âge'', Seuil 1995, {{p.|489}}.</ref>. El Dofí s'acosta al corrent reformista i no és hostil a les reformes proposades. Però, molt ràpidament, es produeixen profunds desacords entre el consell i el Dofí que es nega a jutjar els antics consellers del seu pare odiats per haver [[devaluació monetària|devaluat]] brutalment la moneda en diverses ocasions per rescatar les arques estatals<ref name="Franc">''Le Franc histoire d'une monnaie. La création du Franc'', [http://classes.bnf.fr/franc/naissance/creation.htm Bibliothèque nationale de France].</ref> així com per alliberar Carles el Dolent, que gaudeix d'un fort suport i pot provocar canvis dinàstics. En veure que no pot contenir les afirmacions d'Etienne Marcel i Robert Le Coq que volen alliberar Charles de Navarra, el Dofí intenta guanyar temps i reserva la seva resposta (amb el pretext de l'arribada de missatgers del seu pare<ref name="Cazelles 151"/>), i després va acomiadar el Estats generals i va deixar París, [[Lluís I de Provença|el seu germà]], el [[duc d'Anjou]], regulava l'actualitat. El 10 de desembre de 1356, el Dofí publica una [[ordenança reial|ordenança]] que dóna curs a una nova moneda. Això provoca un clam entre la població que veu el risc d'una nova devaluació i, per tant, d'una inflació elevada. Es van produir enfrontaments i Étienne Marcel va pressionar el duc d'Anjou, aleshores sobre el Dofí, que va haver de revocar l'ordenança i recordar els estats generals<ref>H. Gourdon de Genouillac, ''Paris à travers les âges : histoire nationale de Paris et des parisiens depuis la fondation de Lutèce jusqu'à nos jours'', Tome premier ; ouvr. rééd. sur un plan nouveau et approuvé par Henri Martin, {{p.|179-183}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k2006868/f214.table Bibliothèque nationale de France].</ref>. Es Aquests es reuneixen el febrer de 1357 i el Dofí accepta una [[gran ordenança (1357)|gran ordenança]], promulgada el 3 de març, que preveu el control de les finances per part dels estats generals, la depuració de l'administració (i particularment dels recaptadors d'impostos) i, finalment, la substitució del consell del rei per un consell de tutoria al Dofín, on hi hauria dotze diputats de cada un ordre dels estats generals, però on ja no es tracta de l'alliberament de Carles de Navarra, la qual cosa suposaria un perill real per a la corona dels Valois.
[[fitxer:Paix entre Charles de Navarre et Charles V.jpg|miniatura| El [[Dofí de França|Dofí]] [[Carles V de França|Carles]] només pot acceptar la reconciliació amb alliberament de [[Carles II de Navarra|Carles de Navarra]]. ''[[Grandes Chroniques de France de Charles V|Grandes Chroniques de France de {{souverain-|Charles V}}]]''.]]
El 9 de novembre de 1357, el "navarrès" va ser alliberat de la presó per [[Jean de Picquigny]], a instàncies d'Etienne Marcel i Robert Le Coq<ref>''Comment le roi de Navarre fut délivré de prison par le confort du prévôt des marchands''. Chroniques de Jean Froissart, {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|63}} {{p.|374}} [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f432.table Bibliothèque Nationale de France] et {{harvsp|Autrand|1994|p=278-279}}.</ref>. El retorn de Carles de Navarra està minuciosament organitzat: alliberat el 9 de novembre, és rebut amb el protocol degut al rei a les ciutats per on passa, acollit pels notables i la multitud reunida pels estats. El mateix ceremonial es repeteix a cada ciutat des d'Amiens fins a París: entra amb una magnífica escorta, és rebut pel clergat i la burgesia en processó, després arenga a una multitud, explicant que va ser injustament espoliat i empresonat per Joan el Bo mentre és del llinatge reial correcte <ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=133}}.</ref>. Davant d'un fet consumat, el dofí no va poder rebutjar la sol·licitud d'Étienne Marcel i Robert Le Coq i signar cartes de remissió per al navarrès que tranquil·lament fa el seu retorn triomfal. Va tornar a París passat el 29 de novembre i arenga 10.000 persones reunides per Étienne Marcel (que és considerable per al moment)<ref>{{harvsp|Autrand|1994|p=280-281}}.</ref>. El 30 de novembre, pronuncia un nou discurs davant de 10.000 parisencs reunits per Étienne Marcel al Pré-aux-Clercs<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=136-137}}.</ref>. El3 de desembre, Étienne Marcel es convida amb un fort partit burgès al consell que ha de decidir sobre la rehabilitació de Carles de Navarra, amb el pretext d'anunciar que els estats reunits als [[convent dels Cordeliers de París|Cordeliers]] han acordat cobrar l'impost sol·licitat pel dofí i que només ell queda per obtenir l'acord de la noblesa (que es reuneix per separat dels altres estats). Davant aquesta demostració de força, el dofí no pot deixar de pactar amb Carles de Navarra i restaurar les seves possessions normandes <ref>{{harvsp|Cazelles|2006|p=258}}.</ref>. Aquest últim planteja reclamacions a diverses províncies (incloent [[Champagne]], que va ser desposseït per Joan el Bo). Al dofí no li queda altra opció que acceptar i rehabilitar Carles el dolent<ref>{{harvsp|Autrand|1994|p=282}}.</ref>. Més greu per als Valois, els estats han de decidir la qüestió dinàstica el 14 de gener de 1358. La corona dels Valois està amenaçada. Carles el dolent aprofita l'espera d'un mes per fer campanya.
Tement que els navarrès puguin fer-se amb el poder, Joan el Bon decideix tornar a la qüestió i negocia la seva llibertat amb els anglesos que no dubten a aprofitar la situació: Joan II accepta el primer [[tractat de Londres (1359)|tractat de Londres]] que preveu que Anglaterra es recuperi totes les seves possessions antigues a [[Aquitània]] i totes les terres que els pertanyien, un rescat de quatre milions de [[corona (moneda)|corones]], sense renunciar a la corona de França<ref name="cazelles240"/>. En acceptar aquesta situació que debilita encara més el poder reial i pot rellançar la guerra civil, l'objectiu dels anglesos és assentar Eduard III al tron de França (afirma que la corona en ser net de [[Felip IV de França|Felip IV]]). Igualment, Joan II , des de la seva presó de Londres, va prohibir l'aplicació de la [[gran ordenança (1357)1 gran ordenança]] , que va provocar un conflicte obert entre Étienne Marcel i el Dofí.
=== La primera fase: del 1337 al 1414 ===
| |||