Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 302:
En aquesta derrotada França, el poder reial ja no té ni prestigi ni mitjans. Les finances són mínimes. Els moviments populars, les ''[[jacqueries]]'' i, sobretot, la de [[Grande Jacquerie|1358]], van fer entendre [[Carles V de França|Carles V]], que va veure com dos mariscals havien estat assassinats davant els seus ulls pels disturbis parisencs, que el manteniment de la sobirania requereix el suport de la població. Per tant, té cura de mantenir la seva popularitat. Des de la seva biblioteca, lentament reconstrueix i prepara la reconquesta. Els anglesos tenen les mans lligades pel [[tractat de Brétigny]], que seria cancel·lat per la represa dels combats: segons una idea del Dofí el tractat estableix que la sobirania del rei d'Anglaterra sobre les seves noves possessions no serà efectiva fins després de la lliurament d'aquests pels francesos. La renúncia d' Eduard III a la corona francesa es produiria al mateix temps. D'aquesta manera, el dofí es dóna la possibilitat de retardar indefinidament l'aplicació del text<ref name="Laranébret">André Larané, ''8 mai 1360 : préliminaires de paix à Brétigny'', [http://www.herodote.net/histoire05084.htm herodote.net].</ref>. Per tant, Carles V va endarrerir el pagament del rescat (menys d'un terç del qual es va pagar efectivament) i la transferència dels territoris cedits<ref>{{Citation|Comment le roi de France fit lire et examiner les chartes des traités faits entre lui et le roi d'Angleterre}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|256}}, {{p.|555-556}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f505.table Bibliothèque nationale de France].</ref>. Per restaurar l'autoritat reial, ell i el seu pare donen garantia d'estabilitat monetària creant el [[franc a cavall|franc]], que posa fi als [[mutació monetària|canvis de moneda]] tan malignats. A canvi, va fer acceptar la creació d'un sistema fiscal controlat pels oficials reials per finançar l'esforç bèl·lic i el [[rescats a l'Edat mitjana|pagament del rescat]] de [[Joan el Bo]].
El rei va morir al captiveri de Londres el 1364 (hi va tornar voluntàriament per respondre de la fugida del seu fill Lluís d'Anjou, responsable dels acords de Brétigny). [[Carles el Dolent]], expulsat el 1363 de la successió del ducat de Borgonya a favor de [[Felip II de Borgonya|Felip l'Agosarat]] , va voler impedir la coronació de [[Carles V de França|Carles V]] a [[Reims]]<ref>{{harvsp|Theis|1992|p=296}}.</ref>. [[Bertrand du Guesclin]], al capdavant de l'exèrcit recaptat gràcies als impostos votats pels estats generals de 1363, el derrota a la batalla de Cocherel, Que posa fi a la guerra civil, restableix l'autoritat real als ulls de la població (que mostra que els sacrificis financers realitzats per la població per a la guerra són seguits pels efectes sobre el sòl) i permet la coronació de Charles V . Aquest últim li va donar llavors la missió de formar les [[Grans Companyies]] (un grup de mercenaris desmobilitzats que van assolar les províncies franceses) per defensar a Espanya els drets d'[[Enric de Trastàmara]] que va disputar el tron de [[Regne de Castella]] amb [[Pere el Cruel]]. En pacificar el Regne i reduir els impostos més pesats, restaura la popularitat a la corona, restaura el poder reial i recupera per al seu propi benefici el [[sentiment nacional]] naixent<ref>{{Citation|Comment la guerre commença entre le roi Dam Piètre et son frère Henry le Bastard ; et comment le roi de France envoya messire Bertran du Guesclin atout les Compagnies avec le dit Henry contre Dam Piètre}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, cap.203, {{p.|503-505}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f571.table Bibliothèque nationale de France].</ref>. Eduard III, imposa el 1361 l'[[anglès]] com a llengua nacional (fins aleshores l'idioma oficial a la cort anglesa era el [[francès]]); això al seu torn reforça l'anglofòbia als territoris conquerits<ref>Plus exactement il s'agit de saxon imprégné de mots normands : Cristian-Ioan Panzaru, ''Le crépuscule du Moyen Âge'', [http://www.unibuc.ro/eBooks/medieval/curs/010.htm unibuc.ro].</ref>.
=== La primera fase: del 1337 al 1414 ===
| |||