Agripina la Major: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts al Laci a partir de Wikidata |
retocs d'inici, secció |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Agripina I
▲'''Agripina I''' coneguda també per '''Agripina Major''' (en [[llatí]] ''Vipsania Agrippina'' o ''Agrippina Major'') va ser la filla més jove de [[Marc Vipsani Agripa]] i de [[Júlia (filla d'August)]].
== Biografia ==
Va néixer al tomb de l'any [[12 aC]] i es va casar amb [[Germànic Cèsar|Germànic]], el fill de [[Drus el Vell|Drus Neró Germànic]], amb qui va tenir nou fills. Era un model de matrona romana, i per les seves qualitats morals i físiques va gaudir de força poder. Es va estimar el seu marit molt sincerament, la seva castedat estava fora de dubte, la seva fertilitat era una virtut als ulls dels romans i la seva vinculació amb els seus fills era una característica molt preuada de la seva persona. Ella va cedir a una perillosa passió, ambició. August li va mostrar la seva particular atenció.
A la mort d'August l'any [[14]] era a la zona del Baix Rin amb Germànic, comandant de les legions de la regió. Les legions, descontentes per la proclamació de [[Tiberi]], que va donar molt pocs diners als soldats, van voler proclamar Germànic com emperador. Tiberi odiava a Germànic i especialment a Agripina perquè seguia enamorat de [[Vipsània Agripina|Vipsània]], germanastra d'Agripina i primera dona de Tiberi, i el comandament de les legions suposava un perill, però Germànic es va salvar per la seva rapidesa en prendre decisions: no va fer cap intent de sedició, al contrari va repartir diners propis (i d'altres que li va deixar son germà [[Claudi]], que després va ser emperador) per acontentar les tropes, i va prosseguir la guerra contra els germànics.[[Fitxer:Agrippina_Major_portrait_Istanbul_Archaeological_Museum_-_inv._2164_T.jpg|miniatura|esquerra|Imatge d'Agripina trobada a [[Pèrgam]]]]L'any [[15]] la campanya contra els germànics dirigida pel lloctinent de Germànic, [[Aule Cecina Sever|Aule Cecina]], es va acabar i les tropes van tornar al [[Rin]], però les legions estaven cansades i amb grans pèrdues d'homes i de material, i segurament seguides i atacades per tribus germàniques durant la seva tornada. Llavors va córrer el rumor que els germànics anaven a envair la [[Gàl·lia]] i en aquell moment Germànic era absent. Els caps de l'exèrcit van planejar destruir el pont que creuava el Rin i impedir el pas dels germànics, però això també deixava a l'altre costat les forces de Cecina. Agripina es va oposar fermament a la mesura i això va salvar els romans que tornaven, i que van ser rebuts al pont per Agripina mateixa actuant com a general. Ella va tenir especial cura dels ferits, atenent les ferides i donant-los-hi roba. Germànic va tornar, però aviat Tiberi el va fer cridar i el va enviar a [[Àsia (província romana)|Àsia]] on Agripina el va acompanyar (l'any [[17]]), i on va ser assassinat.
Després de la mort del marit va tornar a Itàlia i es va aturar a [[Illa de Corfú|Corfú]], i s'hi va estar un temps per recuperar-se de la seva pena. Després va desembarcar a [[Brundisium]] amb dos dels seus fills i portant les cendres del seu marit en una urna. A la ciutat de Brundisium els carrers i fins i tot les teulades de les cases es van omplir de gent per saludar-la, i va ser rebuda solemnement pels oficials de les dues cohorts pretorianes que Tiberi havia enviat allí per escortar-la fins a [[Roma]]. L'urna va anar en processó portada pels magistrats de [[Calàbria]], [[Apúlia]] i [[Campània]], per Drus, fill de Tiberi, per Claudi, germà de Germànic, i per altres dels fills de Germànic, fins que va arribar a Roma, on la van recollir els [[Cònsol romà|cònsols]] i el [[senat romà]] entre grans multituds que la van anar a rebre.
| |||