Neoclassicisme: diferència entre les revisions

== Arquitectura neoclàssica ==

{{principal|Arquitectura neoclàssica}}

L'arquitectura neoclàssica rebutja l'ornamentació del [[rococó]] i s'inspira en els [[art grec|arts grec]], [[art etrusc|etrusc]], romà i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, museus, pòrtics, etc. Napoleó, amb un ànim propagandístic, emula l'arquitectura romana ([[Arc de Triomf de l'Étoile]] a París). Als territoris germànics també triomfa el neoclassicisme arquitectònic. A [[Anglaterra]], en canvi, el classicisme renaixentista no s'havia oblidat i durant el {{segle|XVIII|s}} s'exporta a les colònies nord-americanes.

 

Cal distingir dues línies: una arquitectura que, en realitat, segueix essent [[barroca]], amb els seus postulats d'exaltació del poder i de l'autoritat, però que per voluntari desig de contrast amb el [[rococó]] va despullant-se dels seus elements i tendeix a una simplicitat quasi romana (el [[Panteó de París]], de [[Soufflot]]; l'[[Òpera de Berlín]], de [[Knobeldorf]]; la [[Puerta de Alcalà]] i el Ministerio de Hacienda de Madrid de [[Sabatini]]), i una altra arquitectura, essencialment funcional i nua, carregada de vegades d'intenció simbòlica, que constitueix la veritable arquitectura de la raó, que tant va preocupar els revolucionaris per a posar-la al servei d'una societat nova.

 

 

== Pintura neoclàssica ==