Vauxhall Gardens: diferència entre les revisions

S'hi accedia amb barca fins a la construcció del pont Vauxhall a la dècada de 1810. La metròpolis va absorbir la zona amb l'expansió de la ciutat a principis del segle XIX.

El lloc es va convertir en els Jardins de Vauxhall el 1785 i es cobrava entrada per les seves atraccions. Els jardins van atreure grans multituds, amb els seus camins preparats per a activitats romàntiques. Funàmbuls, viatges en [[globus aerostàtic]], concerts i focs artificials proporcionaven entreteniment. La "Tenda Turca " rococó es va convertir en una de les estructures dels jardins, i l'interior de la Rotonda en una de les atraccions més vistes de Vauxhall, mentre l'[[Chinoiserie|estil de chinoiserie]] va esdevenir típic en diversos edificis. Una estàtua de [[Georg Friedrich Händel|George Frideric Händel]] que hi havia als Jardins va anar parar més tard a l'[[abadia de Westminster]]. El 1817 es va tornar a representar la [[Batalla de Waterloo]] amb la participació de 1.000 soldats.

L'eminent erudit en el segle XVIII John Barrell, que escriu al Suplement Literari del [[The Times]], posa de manifest la importància de Vauxhall. ":

{{Cita|Els jardins de plaer de Vauxhall, a la riba sud del Tàmesi, van entretenir els londinencs i els visitants de [[Londres]] durant 200 anys. Des del 1729, sota la gestió de Jonathan Tyers, promotor immobiliari i teatral i mecenes de les arts, els jardins es van convertir en un negoci extraordinari, bressol de la pintura, l'arquitectura modernes, i... la música ... Un pioner de l'entreteniment de masses, Tyers es va haver de convertir també en un pioner en la restauració de masses, de la il·luminació a l'aire lliure, de la publicitat, i de tota la logística involucrada en el funcionament d'una de les empreses més complexes i rendibles del segle XVIII a la Gran Bretanya."}}

Les referències a Vauxhall són, durant 150 anys, tan omnipresents com ho serien més tard les referències a "Broadway". Per exemple, una antiga paraula polonesa per a un jardí de plaer (''foksal'') i el nom del carrer Foksal a [[Varsòvia]] són versions polonitzades de Vauxhall.

Es creu que els jardins es van obrir just abans de la [[Restauració anglesa|Restauració]] de 1660, anteriorment eren propietat de Jane Fauxe, o Vaux, vídua, el 1615. Mentre que John Nichols, a ''History of Lamberth Parish'' (Història de la parròquia de Lamberth), especula que ella era la vídua de Guy Fawkes, executat el 1606, John Timbs, a ''Curiosities of London'' (Curiositats de Londres), afirma que no existia aquesta connexió i que el nom Vaux deriva d'un tal Falkes de Breauté, un mercenari que treballava per al rei Joan qui va obtenir els terrenys per casament. Es diu que Jane és la vídua de John, un viticultor. Potser el primer registre que es té és la descripció d'una visita que [[Samuel Pepys]] va fer als Nou Jardins de Primavera el 29 de maig de 1662. El nom de llavors diferenciava els jardins dels Old Spring Gardens (Vells Jardins de Primavera) de Charing Cross; no obstant això, Pepys fa entendre que a Vauxhall hi havia jardins de Primavera Vells i Nous, <ref>{{cite book|url=https://archive.org/details/diarysamuelpepy04braygoog|quote=Pepys Diary Spring Gardens.|title=The Diary of Samuel Pepys|publisher=Croscup & Sterling Company|page=[https://archive.org/details/diarysamuelpepy04braygoog/page/n27 231]|last1=Pepys|first1=Samuel|year=1893}}</ref> i que de fet Spring Gardens (Jardins de Primavera) sembla haver estat una denominació de llarga durada per a diverses empreses d'entreteniment. Els jardins constaven de diverses hectàrees amb passejos. Inicialment l'entrada era gratuïta, els propietaris feien els diners venent aliments i begudes. El 1661 [[John Evelyn]] va descriure "el Nou Jardí de Primavera a Lambeth" com una "plantació artificial molt bonica". [[John Aubrey]], a les seves Antiguitats de Surrey, explica el següent:

A Vauxhall, Sir Samuel Morland va construir (1667) una bonica sala (1667), amb tot l'interior de vidre i fonts molt agradables de contemplar, que els forasters visiten molt: es troba al bell mig del jardí, coberta de pissarra de Cornualla, i a la punta va col·locar un ''pulcinella'', molt ben tallat, que sostenia un dial, però els vents l'han fet caure.

{{Cita|La casa sembla haver estat reconstruïda des de l'època en què el Sir Samuel Morland hi vivia. Cap el 1730 el senyor Jonathan Tyers es va convertir en el seu resident. Li pertanyia un gran jardí amb nombrosos arbres senyorials plantats, distribuïts per camins ombrívols, per això li van donar el nom de Jardins de Primavera. La casa es va convertir en taverna o lloc d'oci, molt freqüentada pels votants del plaer. El senyor Tyers els va inaugurar amb un anunci d'un Ridotto al Fresco, un terme que la gent d'aquest país desconeixia fins aleshores. Aquestes entreteniments es van repetir durant tot l'estiu, i nombroses persones anaven a participar. Això va engrescar al propietari a fer del seu jardí un lloc d'entreteniment musical, per cada nit durant la temporada d'estiu. Amb aquesta finalitat, va fer una gran despesa en la decoració dels jardins amb pintures; va contractar una banda d'excel·lents músics; emetre bitllets de plata a una guinea cadascun per a l'admissió, i en rebre molts ànims, va instal·lar un òrgan en l'orquestra, i, en una part conspícua de jardí, va erigir una bella estàtua del Sr. Händel. <ref>{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=e_csAAAAYAAJ&q=General+History+of+Music+Tyers&pg=PA888 |last=Hawkins |first=John |title=A General History of the Science and Practice of Music |volume=2 |publisher=Novello |location=London |year=1853 |page=888}}</ref> }}

La "suposada" última nit dels jardins va ser el 5 de setembre de 1839, quan va atreure 10891.089 persones. Vauxhall es va vendre en una subhasta el 9 de setembre de 1841 per 20.000 lliures esterlines, després de la fallida dels propietaris, després va tornar a obrir, però es va tancar definitivament el 1859, i la major part de el terreny es va vendre per construir.

Els Jardins de Primavera van ser el vehicle més destacat a Anglaterra per a l'exhibició pública del nou estil [[rococó]]. La representació pictòrica més antiga dels Jardins de Primavera de Tyers, a Vauxhall, és el "Ventall de Vauxhall" (1736), un aiguafort imprès en blau dissenyat per enganxar-lo a un ventall; mostra els primers grups de pavellons, amb un sobri gust clàssic, però els interiors de les llotges per sopar les van pintar membres de l'Acadèmia[[St. deMartin's HogarthLane Academy|Acadèmia de St. Martin 's Lane]] de [[William Hogarth|Hogarth]], entre els quals destaca [[Francis Hayman]]. Hayman va proporcionar la majoria dels temes, que estudiants i assistents van executar ràpidament; Hubert Gravelot va proporcionar dissenys per a altres dos, i els dissenys de Hogarth es van posar en servei en còpies esborrades precipitadament que omplien la part posterior de cada caixa. En una hora determinada, totes les pintures es van baixar alhora, per oferir certa seguretat a les companyies en el sopar i un teló de fons adequat, va pensar un observador, per a les belleses vives de Londres. Frederic, el Príncep de Gal·les, que havia vingut a Anglaterra amb el seu pare Jordi II el 1728 i que era un destacat mecenes del Rococó, es va interessar prou pels jardins perquè el seu propi pavelló es construís des del primer moment. La primera escultura totalment rococó erigida als Jardins de Primavera,Vauxhall, va ser la "Tenda Turca" que encara era una novetat el 1744; "aquesta fantàstica estructura va introduir aquest element d'impermanència frívola que va esdevenir tan característic de Vauxhall", va remarcar David Coke. Durant la dècada de 1740, es van sumar altres exemples de la chinoiserie del rococó i, sobretot, la Rotonda, amb la decoració interior del rococó més vista a Anglaterra, dissenyada per George Michael Moser, un altre membre de l'Acadèmia de SantSt. Martin's Lane; els ornaments van ser "Executatsexecutats per francesos i italians", va assenyalar George Verture.

Els "passejos foscos" o "passejos propers" no il·luminats es coneixien com a lloc d'aventures amoroses. Thomas Brown a "''Works Serious and Comical in Prose and Verse''" ("Obres serioses i divertides en prosa i en vers") (1760) diu: "les dames que tenen la inclinació a ser privades, gaudeixen del plaer en els estrets passejos dels Jardins de Primavera, on es troben ambdós sexes, i es serveixen mútuament de guies per perdre's; i les giragonses i voltes als petits erms són tan intricats que fins i tot les mares més expertes sovint s'han perdut buscant les seves filles".

{{Cita|Vam pagar el nostre xíling a la porta, i després vam veure per primera vegada, que l'entrada, si és que havia tingut una mica de màgia, ara estava decididament desencantada, sent, de fet, no res més que una combinació de taulers pintats barroerament i serradures. Mentre passàvem a corre-cuita, vam fer una ullada a l'orquestra i a la llotja de sopar, només les vam reconèixer i això va ser tot. Vam girar les nostres passes cap al terreny del focs artificials; allà, com a mínim no quedaríem decebuts. Hi vam arribar, i ens vam quedar pal plantats al lloc amb mortificació i la sorpresa. I allà hi era, la Torre Morisca, aquell cobert de fusta amb una porta al centre, i taques de color carmesí i groc, com una caixa gegantina de rellotges! El lloc on, nit rere nit, havíem vist a l'impertèrrit Sr. Blackmore realitzar la seva terrorífica ascensió, envoltat de flames de foc i de estrèpits d'artilleria, i on les blanques vestidures de Madame Nosequi (ara hem oblidat fins i tot el seu nom), que va dedicar noblement seva vida a la fabricació dels focs artificials, s'havien vist tan sovint onejar a el vent, mentre invocava una llum vermella, blava o de color de festa per il·luminar el seu temple! <ref name="Dickens"> {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=Be4tAAAAYAAJ&q=Charles+Dickens+Vauxhall+Boz&pg=RA1-PA75|last=Dickens |first=Charles|title=Sketches by Boz |publisher=Lea and Blanchard|location=Philadelphia|year=1836 |page=75}}</ref> }}