Comtat (País Valencià): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.19.255.113. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 50:
A l'[[Cultura íbera|època ibèrica]] el Comtat torna a ser una important regió. De fet, una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomena [[Contestania]]. Al comtat, sobretot a la Foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueològics: l'[[Alberri]], la [[Serrella]], les [[Jovades]], la [[Covalta]], el [[Cabeço de Mariola]], etc.
Malgrat això, es podria dir que una part molt important de la història del Comtat es desenvolupa a l'[[edat mitjana al País Valencià|edat mitjana]], al voltant de l'estratègic [[castell de Cocentaina]] i el comtat que allí es va crear, donant així el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almirall [[Roger de Llúria]]. Des d'aleshores, les poblacions [[cristianisme|cristianes]] i [[musulmà|musulmanes]] conviviren en aquestes terres durant un llarg període. Això va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltes [[moriscos|morisques]] d'[[Al-Azraq]], al {{segle|XIII}}. Passà per compra als Roís de Corella, d'origen navarrès.
El [[1609]], l'[[expulsió dels moriscos]] fou especialment dramàtica per a la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sinó també perquè, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades. El comtat passà posteriorment als Benavides, i per enllaç matrimonial als Fernández de Córdoba. Recentment, als Hohenlohe-Langenburg.
Probablement, per la influència del veí poble d'[[Alcoi]], la Foia de Cocentaina es beneficià d'una creixent industrialització que hui en dia encara és la base econòmica de la comarca.
| |||