Diferència entre revisions de la pàgina «Unió de la Llengua Neerlandesa»

Recuperant 3 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
(Recuperant 3 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
| nom_estats3 = {{SAF}} <br> {{IDN}}
}}
La '''Unió de la Llengua Neerlandesa''' o la '''Nederlandse Taalunie''' {{nl}} fou pactada el [[1980]] a [[Brussel·les]] per preservar la unitat de la [[neerlandès|llengua neerlandesa]] i per promoure la col·laboració internacional entre els països als quals és una llengua oficial o molt usada. Els primers socis van ser [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].<ref>Text complet del pacte: [http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141015214015/http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie |date=2014-10-15 }} «Verdrag inzake de Nederlandse Taalunie» {{nl}}], Brussel·les, 9 de setembre de 1980 (en català: Pacte sobre La Unió de la Llengua Neerlandesa)</ref>
 
== La Unió ==
 
== Antecedents ==
Les antecedents de La Unió remunten a l'[[edat mitjana]] i l'època de [[Disset Províncies]], quan encara no hi havia cap ortografia ni nom oficial per la llengua. Tot i que el mot ''Nederlantsch'' aparegué per a la primera vegada en un [[incunable]] de 1482, era de costum d'utilitzar el gentilici de la regió o la ciutat on hom es trobava per a designar la llengua.<ref>[http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie «Memorie van Toelichting bij het verdrag inzake de Nederlandse Taalunie»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141015214015/http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie |date=2014-10-15 }}, 9 de setembre de 1980, (en català: Memòria de d'aclariment annexa al Pacte sobre La Unió de la Llengua)</ref> Les denominacions més freqüents van ser flamenc, brabançó i holandès i també ''Nederduits'' (baix alemany). El mot ''duits'' significava a l'origen ''llengua del poble'' en contrast amb el [[llatí]]. Aquest fet va conduir a una confusió que subsisteix fins avui, sobretot fora de la zona de parla neerlandesa. No són rares les persones a la península Ibèrica que creien que flamenc i holàndès són dues llengües diferents.
 
[[Fitxer:Verhandeling verlooy.jpg|Frontís de l'''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' de J.B. Verlooy|miniatura]]L'editor [[Anvers|anversès]] [[Christoffel Plantijn]] va publicar el primer diccionari supraregional ''Dictionarium'' compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traducció de la bíblia del 1637, un eix central del moviment [[protestantisme|protestant]] nascut a [[Steenvoorde]] el [[1556]] i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Províncies i que va ser un motor contra l'ocupació [[Espanya|espanyola]]. Els traductors van crear una comissió de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprensible per un màximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traducció va ser una contribució major a la unificació de la llengua. Finalment, durant la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “[[Ducat de Brabant|brabançons espanyols]]” van fugir la intolerància religiosa del sobirà espanyol i trobar refugi a les [[Províncies Unides]] i sobretot a [[Amsterdam]], on van contribuir al [[Edat d'Or neerlandesa|segle d'or neerlandès]] i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.<ref name="Toelichting">«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref>
L'[[afrikaans]] és una llengua molt propera al neerlandès. Malgrat unes diferències gramaticals i ortogràfiques, uns 95% del vocabulari hi correspon. Si l'accent és força diferent, hom pot sense problema llegir la llengua de l'altre. El 1994, pocs dies abans les [[Eleccions sud-africanes de 1994|primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica]], La Unió va decidir de sostenir l'afrikaans amb beques per estudiants que volien estudiar el neerlandès.<ref>Petrus van Eeden, [http://www.afrikaans.nu/afrikaans_hoort_by_nederlands.pdf ''Afrikaans hoort by Nederlands. Ons Afrikaanse taalverdriet''], Brussel·les, Vrije Universiteit Brussel, 1995, pàgina 209</ref> El 2008 el secretari d'estat de Cultura neerlandès i el ministre de Cultura de Flandes van defensar l'entrada de Sud-àfrica. El govern sud-africà s'hi oposa encara però l'Acadèmia sud-africana de ciències i arts<ref>En afrikaans: Afrikaanse Akademie vir Wetenskap en Kuns,</ref> participa en les conferències de la Taalunie.
 
La moció de conclusió de la conferència ''Neerlandès, llengua universal'', a l'ocasió del 30è aniversari de la Taalunie, el 2010 va estipular, entre altres: «els participants van explorar com es podria més utilitzar el parentiu entre l'afrikaans i el neerlandès. […] Un bescanvi de coneixement i d'experiència sobre la seva cultura reciproca, sobre ensenyament de llengua en un context plurilingüe, l'exploració d'altres llengües i infraestructures podrien ser un enriquiment per a tots.<ref>[http://taalunie.org/sites/taaluniecorp/files/Slotverklaring.pdf{{Enllaç no actiu|date=de juny 2021 |bot=InternetArchiveBot }} «Slotverklaring Nederlands, wereldtaal» {{nl}}] Brugge, 20 november 2010, pàgina 2 (en català: Conclusió de la conferència, neerlandès, llengua universal)</ref> A la mateixa ocasió la president de la junta dels ministres de La Unió de la Llengua Neerlandesa i el ministre d'Arts i de Cultura de Sud-àfrica van subscriure una declaració d'intencions per a millora la col·laboració.<ref>Text de la declaració vegeu [http://taalunieversum.org/sites/tuv/files/downloads/south-africa_letter_of_intent.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160824185551/http://taalunieversum.org/sites/tuv/files/downloads/south-africa_letter_of_intent.pdf |date=2016-08-24 }} «Letter of intent for closer cooperation»{{en}}]</ref>
 
== Unes activitats destacades ==
233.888

modificacions