Coneixem poques dades de la infantesa de Luis. Amb 12 anys ja participa en les orquestres de la ciutat tocant el [[fagot]] i l'[[oboè]], aquest últim l'instrument en què més destacaria durant la seua carrera com a intèrpret. Molt jove, amb 16 anys, es traslladaria a la ciutat de [[Madrid]], ciutat en la que viuria i desenvoluparia la majoria de la seua tasca com a músic, arribant a formar part de l'orquestra del [[Teatro Real (Madrid)|Teatro Real de Madrid]] i a fundar l'[[Orquestra Simfònica de Madrid]]. Tot i passar temps a Madrid, continuaria tenint contacte amb la ciutat alacantina i en 1908 va dirigir la [[Rondalla (grup)|rondalla]] [[La Wagneriana|Orquestra La Wagneriana]] i la banda municipal de [[Novelda]]. En 1912 es converteix en el primer president, a través d'un concurs, de la [[Banda Municipal d'Alacant]], càrrec que mantindria fins a la seua jubilació l'any 1940, amb un breu lapse de temps durant la Guerra Civil en què va perdre la potestat del càrrec. També va ser fundador i director artístic de la [[Societat Filharmònica d'Alacant]] i director de l'[[Orfeó d'Alacant]], càrrecs que només desenvoluparia durant un període molt breu. Fundaria en 1939 en l'[[Orquestra Simfònica d'Alacant]], la qual dirigiria fins a la seua desparició uns pocs anys després. Va dirigir després la banda ''La Esperanza'' de [[Sant Vicent del Raspeig]], fins a la seua mort.
A banda del seu paper com a músic, destaca la seua vessant com a folklorista i reivindicador de la música i els costums populars de la ciutat. Va escriure diverses obres basant-se en les melodies populars de la ciutat, entre les quals destaca l'[[Himne de les Fogueres d'Alacant]] (originalment anomenat ''Les Fogueres de Sant Chuán''). Torregrossa va participar, a més, en la recuperació de les ''danses'' en 1929, una tradició que aleshores ja s'havia perdut, i va coordinar el grup de [[dolçaina]] i [[tabalet]] per tal d'assegurar-ne l'autenticitat.
