Diferència entre revisions de la pàgina «Patogen»

3.083 bytes afegits ,  fa 3 mesos
cap resum d'edició
* L'alliberament de [[toxines]] que maten les cèl·lules a distància o d'[[enzims]] que degraden els components dels [[Teixit (biologia)|teixits]], danyen els [[vasos sanguinis]] i provoquen [[necrosi]] [[Isquèmia|isquèmica]].
* La inducció de la [[resposta immunitària]] de l'hoste, que pot comportar greus lesions tissulars tot i anar originàriament dirigida contra l'agent infecciós.
 
Hi ha quatre vies que els microorganismes nocius fan servir per penetrar en el cos humà, a pesar de les seves defenses:<ref>{{ref-publicació|cognom= Drexler, M |títol= How Infection Works |publicació= A: What You Need to Know About Infectious Disease. Chap 1; Institute of Medicine. National Academies Press (Washington, DC) |pàgines=pp: 4-10. {{ISBN|978-0-309-16139-8}} |volum= 2011; NBK209706 |doi= 10.17226/13006 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK209706/pdf/Bookshelf_NBK209706.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 juliol 2021|}}</ref>
* La [[Pell humana|pell]]. Habitualment, el patògens aprofiten qualsevol mena de solució de continuïtat en ella, evitant així la protecció de l'[[epiteli]] queratinitzat [[epidèrmic]] i la que proporciona la normal microbiota cutània.
* El [[tracte gastrointestinal]]. L'[[àcid gàstric]] impedeix la supervivència de moltes formes microbianes i els [[budells]] tenen [[Moc (substància)|moc]], [[enzims]] [[Pàncrees|pancreàtics]] i [[IgA|anticossos IgA]] que dificulten les infeccions. En aquest cas, la [[via fecal-oral|contaminació fecal-oral]] i la ingesta d'aigua o aliments amb gèrmens són les portes d'entrada més comune al [[sistema digestiu]] i els patògens progressen quan la immunitat d'aquest està alterada o desenvolupen alguna estratègia per debilitar-la. Per exemple, l'[[ureasa]] alliberada per ''[[H. pylori]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mobley, HLT |títol= Urease |publicació= A: ''Helicobacter pylori'': Physiology and Genetics, Chap. 16 (Mobley HLT, Mendz GL, Hazell SL; Eds.) |pàgines=pàgs: 46. {{PMID|21290719}} |volum= 2001; NBK2417 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK2417/ |llengua= anglès |consulta= 7 juliol 2021|}}</ref>
* El [[tracte respiratori]]. Tant el sistema mucociliar com els [[macròfags]] [[alveolars]] eliminen molts microbis [[Inhalació|inhalats]]. Per això, bona part d'ells procuren atacar l'[[epiteli de revestiment]] de les vies aèries o eviten la [[fagocitosi]] macrofàgica inhibint la biogènesi [[Fagolisosoma|fagolisosomal]], tal com ho fa ''Mycobacterium tuberculosis''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Jamwal, SW; Mehrotra, P; Singh, A; Siddiqui, Z; ''et al'' |títol= Mycobacterial escape from macrophage phagosomes to the cytoplasm represents an alternate adaptation mechanism |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 23089|volum= 2016 Mar 16; 6 |doi= 10.1038/srep23089 |pmid= 26980157 |pmc= 4793295 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4793295/ |llengua= anglès |consulta= 7 juliol 2021|}}</ref>
* El [[Sistema urogenital|tracte urogenital]]. L'[[orina]] té una bona capacitat per arrastrar certs patògens provinents dels [[ronyons]] fora del cos i el baix [[pH]] [[vaginal]] des de la [[pubertat]] a la [[menopausa]] no és una condició adequada pel creixement de colònies microbianes. L'entrada de patògens quasi sempre té lloc a través de l'[[uretra]] i causen infeccions quan aconsegueixen crear els canvis epitelials necessaris per adherir-se fermament a les estructures d'aquest tracte i multiplicar el seu nombre.
 
El terme "patogen" deriva del [[grec antic|grec]] "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la [[contaminació del sòl]] és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.
Usuari anònim