[[Fitxer:David_-_Belisarius.jpg|miniatura|esquerra|Belisari, per Jacques-Louis David (1781)]] Es va casar llavors amb [[Antonina (esposa de Belisari)|Antonina]], una dona d'alt rang i molt rica, però de poques virtuts morals, que havia estat actriu. El [[532]] era l'oficial de més alta graduació a [[Constantinoble]] durant la [[revolta de la Nika]] que amenaçava de derrocar a l'[[emperador]] Justinià, i amb l'ajut del ''[[magister militum]]'' d'[[Il·líria]], [[Mundus (general)|Mundus]], va sufocar la revolta en un bany de sang a l'hipòdrom (uns 30.000 morts).
EnderrocatDerrocat [[Hilderic (rei dels vàndals)]], aliat romà, per l'usurpador [[Gelimer]], l'emperador va declarar la [[Guerra Vandàlica|guerra]] i va encarregar a Belisari ([[533]]) l'expedició a l'[[Exarcat d'Àfrica|Àfrica]] que va culminar amb la conquesta de [[Cartago]] després de les victòries a la [[Batalla d'Ad Decimum]] el [[13 de setembre]] del [[533]] i a la [[Batalla de Tricamarum]] el [[15 de desembre]] del [[533]] va portar a la rendició i captura del darrer rei Gelimer a Mont ''[[Pappua]]''. El [[Regne vàndal]], incloses les illes de [[Sardenya]], [[Còrsega]] i les [[Illes Balears|Balears]] quedaren incorporades a l'Imperi, també va recuperar objectes del [[temple de Jerusalem]] que el rei [[Genseric]] havia pres de Roma cap a Cartago. Va celebrar el [[Triomf]] a Constantinoble i l'[[1 de gener]] del 535 va obrir el seu període anyal com a [[Cònsol romà|cònsol]] en solitari, un càrrec cerimonial derivat de l'antic imperi.
