Diferència entre revisions de la pàgina «Patogen»

2.204 bytes afegits ,  fa 3 mesos
cap resum d'edició
* El [[Sistema urogenital|tracte urogenital]]. L'[[orina]] té una bona capacitat per arrastrar certs patògens provinents dels [[ronyons]] fora del cos i el baix [[pH]] [[vaginal]] des de la [[pubertat]] a la [[menopausa]] no és una condició adequada pel creixement de colònies microbianes. L'entrada de patògens quasi sempre té lloc a través de l'[[uretra]] i causen infeccions quan aconsegueixen crear els canvis epitelials necessaris per adherir-se fermament a les estructures d'aquest tracte i multiplicar el seu nombre.
 
El terme "patogen" deriva del [[grec antic|grec]] "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la [[contaminació del sòl]] és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen. La proporció de patògens al sòl mostra tendència a augmentar amb l'[[escalfament global]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Delgado-Baquerizo, M; Guerra, CA; Cano-Díaz, C; Egidi; ''et al'' |títol= The proportion of soil-borne pathogens increases with warming at the global scale |publicació= Nat Clim Change |pàgines=pp: 550–554|volum= 2020 Maig 11; 8 |doi= 10.1038/s41558-020-0759-3 |issn= 1758-6798 |url= https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/107291/3/Delgado-Baquerizo_etal_2020_NatureClimateChange_accepted.pdf |llengua= anglès |consulta= 18 juliol 2021|}}</ref>
 
El cos humà conté moltes defenses naturals en el seu [[sistema immunitari]] contra alguns dels patògens més comuns (com ara ''[[Pneumocystis]]'')<ref>{{ref-publicació|cognom= Hoving, JC |títol= ''Pneumocystis'' and interactions with host immune receptors |publicació= PLoS Pathog |pàgines=pp: e1006807|volum= 2018 Feb 22; 14 (2) |doi= 10.1371/journal.ppat.1006807 |pmid= 29470553 |issn= 1553-7374 |url= https://journals.plos.org/plospathogens/article?id=10.1371/journal.ppat.1006807 |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> i un gran nombre de [[bacteris]] "útils" presents a la [[Microbiota#Microbiota humana|flora normal]] humana.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wang, B, Yao, M; Lv, L; Ling, Z; Li, L |títol= The Human Microbiota in Health and Disease |publicació= Engineering |pàgines=pp: 71-82|volum= 2017 Feb; 3 (1) |doi= 10.1016/J.ENG.2017.01.008 |issn= 2095-8099 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2095809917301492 |llengua= anglès |consulta= 25 juny 2021|}}</ref> Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (p. ex. a causa de la [[quimioteràpia]], el [[VIH|virus de la immunodeficiència humana]] (VIH) o de l'ús d'[[antibiòtics]] per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'[[infecció oportunista|infeccions oportunistes]].
 
Alguns patògens (com ara el bacteri ''[[Yersinia pestis]]'', que podria haver causat la [[pesta negra]] a través de les [[puces]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Rollins, SE; Rollins, SM; Ryan, ET |títol= ''Yersinia pestis'' and the plague |publicació= Am J Clin Pathol |pàgines=pp: S78-S85. {{ISSN|0002-9173}} |volum= 2003 Jun; 119 (Supl) |doi= 10.1309/DQM9-3R8Q-NQWB-FYU8 |pmid= 12951845 |url= https://www.researchgate.net/publication/10585876_Yersinia_pestis_and_the_Plague |llengua= anglès |consulta= 18 juliol 2021|}}</ref> el virus de la [[verola|''variola vera'']] i el protozou de la [[malària]]) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la [[síndrome respiratòria aguda greu]]
(SARS) i el virus de la [[grip]]. Avui en dia, tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció per part de patògens, mitjançant l'ús de [[vacunes]], [[antibiòtics]] i [[fungicida|fungicides]], els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la [[seguretat alimentària]], la [[higiene]] i el [[Depuradora|tractament de l'aigua]] han reduït l'amenaça d'alguns patògens.
 
=== Virus patògens ===
{{principal|Taula de virus amb importància clínica}}
Els virus patògens són principalment els de les [[Família (biologia)|famílies]] dels [[Adenovirus|adenovírids]], [[Picornavirus|picornavírids]], [[herpesvírid]]s, [[hepadnavírid]]s, [[flavivírid]]s, [[Retrovirus|retrovírids]], [[ortomixovírid]]s, [[Paramixovirus|paramixovírids]], ''papovaviricetes'',<ref>{{Ref-web|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=2732421 |títol= Papovaviricetes | autor= NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine |data= 2021 Jun 2; ID: 2732421 (rev) | pàgines=pàgs: 2|llengua= anglès |consulta= 26 juny 2021}}</ref> [[rabdovírid]]s i [[togavírid]]s. Alguns virus patògens notables causen la verola,<ref>{{ref-publicació|cognom= Guharoy, R; Panzik, R; Noviasky, JA; Krenzelok, EP; Blair, DC |títol= Smallpox: clinical features, prevention, and management |publicació= Ann Pharmacother |pàgines=pp: 440-447|volum= 2004 Mar; 38 (3) |doi= 10.1345/aph.1D272 |pmid= 14755066 |issn= 1060-0280 |url= https://www.researchgate.net/publication/8892996_Smallpox_Clinical_Features_Prevention_and_Management |llengua= anglès |consulta= 18 juliol 2021|}}</ref> la grip, la [[parotiditis epidèmica]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Su, SB; Chang, HL; Chen, KT |títol= Current Status of Mumps Virus Infection: Epidemiology, Pathogenesis, and Vaccine |publicació= Int J Environ Res Public Health |pàgines=pp: 1686|volum= 2020 Mar 5; 17 (5) |doi= 10.3390/ijerph17051686 |pmid= 32150969 |pmc= 7084951 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7084951/ |llengua= anglès |consulta= 18 juliol 2021|}}</ref> el [[xarampió]], la [[varicel·la]] i la rubèola. L'Ebola i el [[Virus de Marburg|Marburg]], pertanyents a la família ''[[Filoviridae]]'', són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; ''et al'' |títol= Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA |publicació= Arch Virol |pàgines=pp: 1229-1237|volum= 2014 Maig; 159 (5) |doi= 10.1007/s00705-013-1877-2 |pmc= 4010566 |pmid= 24190508 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4010566/ |llengua= anglès |consulta= 23 juny 2021|}}</ref>
 
=== Viroides i virusoides ===
 
=== Prions ===
Els prions (PrP) són agents infecciosos formats fonamentalment per proteïnes. Es tracta de proteïnes mutades que tenen una estructura terciària alterada i que es comporten de manera patògena.<ref>{{ref-publicació|cognom= Telling, GC |títol= Nucleic acid-free mutation of prion strains |publicació= Prion |pàgines=pp: 252-255|volum= 2010 Oct-Des; 4 (4) |pmid= 20948302 |doi= 10.4161/pri.4.4.13675 |pmc= 3268957 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3268957/ |llengua= anglès |consulta= 18 juliol 2021|}}</ref> Alguns exemples de malalties causades per prions són la [[malaltia de les vaques boges]] (EEB), el [[kuru]], l'[[scrapie]] i la [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]].<ref>{{ref-publicació|cognom= McKintosh, E; Tabrizi, SJ; Collinge, J |títol= Prion diseases |publicació= J Neurovirol |pàgines=pp: 183-193|volum= 2003 Abr; 9 (2) |pmid= 12707849 |doi= 10.1080/13550280390194082 |issn= 1538-2443 |url= http://jneurovirol.com/o_pdf/9(2)/183-193.pdf |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref>
 
=== Fongs ===
Usuari anònim