Escull de corall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Esculls de barrera (traducció enwiki) |
Àtols (traducció enwiki), + enllaços |
||
Línia 19:
Els esculls de barrera estan separats d’una riba (continental o d’illa) per un canal profund o llacuna. [35] S'assemblen a les etapes posteriors d'un escull de franja amb la seva llacuna, però es diferencien principalment per la seva mida i origen. Les seves llacunes poden tenir diversos quilòmetres d’amplada i una profunditat de 30 a 70 metres. Sobretot, la vora exterior de l’escull es va formar en aigües obertes i no al costat d’una línia de costa. Igual que un atol, es creu que aquests esculls es formen a mesura que baixava el fons marí o augmentava el nivell del mar. La formació triga bastant més que en un escull de franja, de manera que els esculls barrera són molt més rars.
L'exemple més conegut i més gran d'un escull barrera és la [[Gran Barrera de Corall]] de [[Queensland]], a Austràlia, [35] [40] amb una amplària de 200 a 500 km, supera els 1.500 km de llargària. Altres exemples importants són la [[Barrera d'esculls de Belize]] i la de [[Llacunes de Nova Caledònia|Nova Caledònia]]. També es troben barreres d’esculls a les costes de l'illa de Providència, [40] [[Mayotte]], les [[illes Gambier]], a la costa sud-est de [[Borneo|Kalimantan]], a parts de la costa de
=== Atols ===
[[Fitxer:Coral atoll formation animation.gif|miniatura|Formació d'un atol segons [[Charles Darwin]]]]
Els atols són un escull de barrera més o menys circular o continu que s’estén al voltant d’una llacuna sense una illa central.<ref>Hopley, David. ''Encyclopedia of Modern Coral Reefs: Structure, Form and Process.'' Dordrecht: Springer, 2011, p. 51.</ref> Normalment es formen a partir d’esculls de franja al voltant de les illes volcàniques.<ref name="CRA">[https://coral.org/coral-reefs-101/coral-reef-ecology/types-of-coral-reef-formations/ ''Types of Coral Reef Formations''] a coral.org. Retrieved 2 Feb 2018.</ref> Amb el pas del temps, l'illa s'erosiona i s'enfonsa per sota del nivell del mar.<ref name="CRA" /> Els atols també es poden formar per l’enfonsament del fons marí o l’augment del nivell del mar. Es produeix un anell d’esculls que tanca una llacuna.
Al món hi ha uns 425 [[atol]]s, en gran part a l'Oceà Pacífic i l'Índic, i alguns aïllats al [[Mar Carib|Mar del Carib]]. Els atols són nombrosos al [[Oceà Pacífic|Pacífic Sud]], on solen aparèixer a mig oceà, per exemple, a les [[Illes Carolines]], les [[Illes Cook]], la [[Polinèsia Francesa]], les [[Illes Marshall]] i [[Micronèsia]]. <ref name="CRI" /> Es troben també a l'Oceà Índic, per exemple, a les [[Maldives]], l'[[Txagos|arxipèlag de les Txagos]], les [[Seychelles]] i al voltant de l'[[illa del Coco]].<ref name="CRI">[https://www.coral-reef-info.com/types-of-coral-reefs.html ''Types of Coral Reefs''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170913053440/http://www.coral-reef-info.com/types-of-coral-reefs.html |date=September 13, 2017 }} at www.coral-reef-info.com. Retrieved 2 Feb 2018.</ref> Totes les Maldives consten de 26 atolons.<ref>[http://www.mymaldives.com/maldives/atolls/ ''Maldives Atolls''] at www.mymaldives.com. Retrieved 2 Feb 2018.</ref>
== Teoria de subsistència de Darwin ==
| |||