Herbassar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
Fa cinc milions d’anys, durant el Miocè final al Nou Món i el Pliocè al Vell Món, es van produir els primers prats veritables. Els biomes forestals existents van disminuir i les praderies es van estendre molt. Se sap que a tot el [[Plistocè|Pleistocè]] hi ha hagut prats a Europa (l’últim 1,8)&nbsp;milions d’anys). <ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Pärtel|nom=M.|data=2005|publicació=Grassland Science in Europe|volum=10|pàgines=1–14}}</ref> Després de les [[Època glacial|èpoques]] [[Edat glacial|glacials]] [[Plistocè|del Pleistocè]] (amb els seus glacials i interglacials), les praderies es van expandir en els climes més càlids i secs i van començar a convertir-se en la característica terrestre dominant a tot el món.<ref name="autogenerated1"/> Des que els prats existeixen des de fa més d’1,8&nbsp;milions d’anys, hi ha una gran variabilitat. Per exemple , la tundra estepària va dominar al nord i al centre d'Europa, mentre que a la zona mediterrània es va produir una major quantitat de praderies xerotèrmiques.<ref name=":2" /> Dins de l’Europa temperada, el ventall de tipus és força ampli i també es va convertir en únic a causa de l’intercanvi d’espècies i material genètic entre diferents biomes.
 
Els herbassars semi-naturals probablement van aparèixer per primera vegada amb l’home que començava a cultivar. Així, per a l’ús de l’agricultura, els boscos es van netejar a Europa. Els prats i pastures antics eren les parts adequades per al cultiu. A partir d’aquestes zones es van formar els prats seminaturals.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Pärtel|nom=M.|data=2005|publicació=Grassland Science in Europe|volum=10|pàgines=1–14}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFPärtel2005">Pärtel, M. (2005). "Biodiversity in temperate European grasslands: origin and conservation". ''Grassland Science in Europe''. '''10''': 1–14.</cite></ref> L'eliminació de les plantes pels animals que pasturaven i, més tard, els agricultors de sega va conduir a la coexistència d'altres espècies de plantes al voltant. A continuació, la biodiversitat de les plantes evoluciona. A més, les espècies que ja hi vivien s’adaptaven a les noves condicions. <ref name=":2" />
 
La majoria de les zones herbàcies han estat convertides en camps de conreu i han desaparegut de nou.
 
Avui en dia, les praderies seminaturals es troben més aviat en zones poc adequades per a l’agricultura. <ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Pärtel|nom=M.|data=2005|publicació=Grassland Science in Europe|volum=10|pàgines=1–14}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFPärtel2005">Pärtel, M. (2005). "Biodiversity in temperate European grasslands: origin and conservation". ''Grassland Science in Europe''. '''10''': 1–14.</cite></ref>
 
== Degradació ==
Els herbassars es troben entre els ecosistemes més amenaçats.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Hoekstra|nom=Jonathan M.|cognom2=Boucher|nom2=Timothy M.|cognom3=Ricketts|nom3=Taylor H.|cognom4=Roberts|nom4=Carter|data=2004-12-03|url=http://doi.wiley.com/10.1111/j.1461-0248.2004.00686.x|publicació=Ecology Letters|llengua=en|volum=8|exemplar=1|pàgines=23–29|doi=10.1111/j.1461-0248.2004.00686.x}}</ref> Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), l’amenaça més important per als herbassars és l’ús de la terra humana, especialment l’agricultura i la mineria.<ref>{{Ref-web|títol=010 - Protecting and restoring endangered grassland and savannah ecosystems|url=https://iucncongress2020.org/motion/010|consulta=2021-06-01|obra=IUCN World Conservation Congress 2020|llengua=en}}</ref>