Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions

Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]] que abandonà posteriorment enel [[1966]] amb una escissió obrerista.<ref>Rojos y demócratas. Institució Alfons el Magnànim, 2002.</ref> Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians, unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València, 2013.</ref>

També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a ''[[Gorg (revista)|Gorg]]'',<ref>Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», ''Revista d’història de la filosofia catalana'', n°3, 2012, pàgina 49</ref> i edita sota el segell d'[[Editorial Garbí]] amb el permís de l'[[Editorial Lavínia]] alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'[[Alfons Cucó]] i participa en la creació, enel 1983, d'[[Edicions del Bullent]], amb [[Gabriel Sendra]], [[Maribel Marco]] i [[Claudi Arenas]].<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>