Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m →‎top: bad link repair, replaced: en 19 → el 19, en [[19 → el [[19 AWB
Línia 2:
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] - [[València]], [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, {{ISBN|978-84-86574-62-8}}''</ref> va ser un polític i activista [[País Valencià|valencià]], destacat dirigent [[valencianista]] als anys 80 i 90.
 
Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]] que abandonà posteriorment enel [[1966]] amb una escissió obrerista.<ref>Rojos y demócratas. Institució Alfons el Magnànim, 2002.</ref> Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians, unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València, 2013.</ref>
 
El 1982 va fundar junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per a crear la [[Esquerra Republicana del País Valencià|Federació Valenciana d'ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303180622/http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG |date=2016-03-03 }} Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
 
També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a ''[[Gorg (revista)|Gorg]]'',<ref>Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», ''Revista d’història de la filosofia catalana'', n°3, 2012, pàgina 49</ref> i edita sota el segell d'[[Editorial Garbí]] amb el permís de l'[[Editorial Lavínia]] alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'[[Alfons Cucó]] i participa en la creació, enel 1983, d'[[Edicions del Bullent]], amb [[Gabriel Sendra]], [[Maribel Marco]] i [[Claudi Arenas]].<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>
 
El municipi de Pego li va dedicar un carrer.<ref>Carrer Valerià Miralles i Ortolà {{coord|38|50|22.95|N|0|7|11.43|W|region:ES}}</ref>