Jordi Secall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
diversos
més
Línia 3:
 
== Estil ==
Els començaments de l'artista Secall són de pintor [[surrealista]], mostrant especial predilecció per [[Joan Miró]] i el seu ideal artístic. S'inclinà per ser gravador acceptant les vicissituds que suposava un ofici com aquest. Tot i això, cap als anys seixanta el públic comença a interessar-se pel seu art, per aquell “art nou”. Secall, en una entrevista al ''[[Diario Español|Diario Español de Tarragona]]'' digué que “des de 1953 dedica la vida a la pintura; que pinta allò que sent i imagina, no el que veu”. Entenia el seu art com un llenguatge i l'omplia de frases suggestives i estimulants. Tot i això, des del 1995 va pintar i va gravar apropant-se a l'[[expressionisme abstracte]] lligat cada cop més a la identitat de la imatge, fent jocs de llums i ombres que permetessin contorns sense desestimar la [[cal·ligrafia]].
 
== Exposicions col·lectives ==
* [[1961]] El 21 d'abril d'aquell any, Secall va participar en una exposició del [[Cercle Pere Joan]], que aplegà 17 artistes, d'entre els quals es trobaven els millors del moment. La temàtica d'aquella exposició era de caràcter figuratiu i portava per nom: ''Tarragona vista pel Cercle Pere Johan. Diada de Sant Jordi 1961''. AmbtotTot i així, Secall es va presentar amb un llenguatge allunyat de la pauta. “Es distingí entre els més renovadors. Va xocar. Des de llavors els espectadors reconeixien Secall com un artista minoritari, un dels primers abstractes de la contrada"<ref>Allué. M i Baixeras. E, ‘'Secall: Velam abstracte'', Tarragona, Diputació de Tarragona: 2011 p. 144</ref>
* [[1964]]: De l'1 al 15 de febrer, els alumnes de tercer curs de l'Escola de Magisteri de Tarragona van organitzar a la [[Llibreria Guàrdias]], una exposició-subhasta de pintura per pagar-se un viatge de fi de carrera.
* [[1970]]: L'exposició portava el nom de ''7 artistas de Tarragona'' entre els quals es trobaven [[Antonio Gonzalo Lindín|Gonzalo Lindín]], [[Moret]], [[Parra]], '''Secall''', Ferran i [[Mariano Rubio Martínez|Mariano Rubio]], [[Fort]]. La mostra es va celebrar primerament a la [[Llibreria la Rambla de Tarragona]] i després al ''[[Syndicat d'Initiative]]'' ded'[[Avinyó Aviñó(Valclusa)|Avinyó]].
* [[1970]]: També als setanta es va inaugurar al galeria d'Art Don Quijote, situada al número 32 de la [[Rambla Nova de Tarragona|Rambla]]. Allí van exposar ''10 Artistes de Tarragona''. Entre els quals trobem a [[Pascual Fort]] amb esmalts, a [[Montse Domingo]] amb cerámica, i [[Anna Donato]], [[Magda Folch]], [[Antonio Gonzalo Lindín|Gonzalo Líndin]], [[Josep Icart]], [[Tomás Olivar]], [[Alfonso Parra]], [[Joan B. Plana]] i '''Jordi Secall'''.
* [[1975]]: Del 5 al 18 d'abril, a la Llibreria de la Rambla on Secall torna a exposar conjuntament amb els artistes actuals de les comarques tarragonines.
A més, el període de 1998-2007, Secall va participar en alguns concursos i exposicions col·lectives