Literatura catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 153:
Heu ay vist temps que nom' plasia res,<br/>Aram' content d' assó quim' fay tristura<br/>E los grillons leuger ara pren mes<br/>Quen' lo passát la bella brodadura. […]|Jordi de Sant Jordi|[[s:Presoner|Presoner]]}}
[[Fitxer:Tomba_d'Ausiàs_March_a_la_catedral_de_València.JPG|miniatura|263x263px|Suposada tomba d'[[Ausiàs March]] a la [[Catedral de València]].]]
Jordi de Sant Jordi inicià una tímida ruptura, pel que fa al to i a les formes, amb la poesia trobadoresca. Tanmateix, la gran figura de la lírica en llengua catalana el {{Segle|vxv}} fou '''Ausiàs March''' (1400-1459). L'obra d'aquest [[cavaller]] [[Regne de València|valencià]] és singular en l'[[Europa]] del seu temps, per l'extensió i per la seva marcada personalitat. És fill d'Elionor de Ripoll i del poeta [[Pere March (poeta)|Pere March]] i fou un dels poetes més importants del [[segle d'or valencià]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cabré|nom=Lluís|títol=Història de la literatura catalana|data=2014|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=353|isbn=978-84-412-2296-0|capítol=Ausiàs March i els poetes catalans del segle XV|volum=Literatura medieval (II)|editor=Badia, Lola (dir.)}}</ref> L'obra de March destaca per l'originalitat i per la innovació en un context en què els poetes de la [[Corona d'Aragó]] només havien fet petits intents de desmarcar-se del provençal i de les seves convencions literàries. A més, «l'extraordinària energia dels seus versos transcendeix els sis segles que han transcorregut des que March els va escriure i és això el que fa que la seva lectura sigui una experiència vital i directament significativa per al lector d'avui.»<ref>{{Ref-llibre|cognom=Archer|nom=Robert|títol=Obra completa|data=1997|lloc=Barcelona|capítol=Introducció|editor=March, Ausiàs|urlcapítol=https://lletra.uoc.edu/ca/autor/ausias-march/detall|editorial=Barcanova}}</ref>
 
La seva obra s'ha classificat en tres cicles temàtics: els cants d'amor, els cants de mort i els cants espirituals. El tema amorós és el més prolífic i se n'han classificat les composicions segons el [[Senyal (literatura)|''senhal'']] emprat en cadascuna. Així, entre els poemes amorosos es pot distingir els poemes a ''Plena de Seny'', ''Llir entre Cards'', ''Amor, amor'', ''Mon darrer bé'' i ''Oh, foll amor.'' Cada un dels cicles té una unitat de sentit i, alhora, en el seu conjunt es pot observar una evolució formal i conceptual per la qual cosa s'ha arribat a considerar el conjunt de la seva obra com un immens poema. El Jo líric es debat constantment entre la ''fin'amor'' i la ''folla amor'', és a dir, entre un amor espiritual i un de carnal:<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Ballester|nom=Josep|títol=Vida i obra d'Ausiàs March [Congrés On-Line]|capítol=El franctirador Fuster i el megalòman March|urlcapítol=https://www.escriptors.cat/autors/marcha/comentaris-dobra}}</ref>{{Citació|Així com cell qui en lo somni es delita<br/>e son delit de foll pensament ve,<br/>ne pren a mi, que el temps passat me té<br/>l'imaginar, que altre bé no hi habita.<br/>Sentint estar en aguait ma dolor<br/>sabent de cert que en ses mans he de jaure,<br/>temps d'avenir en negun bé em pot caure<br/>aquell passat en mi és lo millor.|Ausiàs March|[[s:Obras del poeta valenciá Ausias March/Axí com cell qui 'n lo somni es delita|Així com cell qui en somni es delita]]}} March segueix la tradició de la lírica medieval per la qual l'amor és un dels temes centrals, tanmateix desenvolupa el tema de manera molt innovadora. La tradició heretada és un punt de partida sobre el qual afegeix conceptes [[Escolàstica|escolàstics]] i [[Aristòtil|aristotèlics]] i es planteja l'amor com un problema moral.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Archer|nom=Robert|article=Temes de la poesia de March|publicació=Visat|url=http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/39/8/-/0/-/ausias-march.html|data=octubre 2008|exemplar=6|consulta=16 febrer 2021}}</ref> Aquest amor de joventut portarà a la frustració i al patiment sobretot en l'etapa adulta:<ref name=":2" />{{Citació|Tots los delits del cors he ja perduts,<br/>e no atench als propis d'espirit;<br/>en los mijans ha ésser mon delit,<br/>e si no l'he, yo romanch decebuts.<br/>E sol d'aquests me resta lo caçar,<br/>per que us soplich, mon car e bon senyor<br/>que del falcó me siau donador,<br/>un pelegrí lo qual té nom suar.|Ausiàs March|[[s:Tots los delits dels cors he ja perduts|Tots los delits dels cors he ja perduts]]}}Entre les fonts de March en destaquen la [[poesia trobadoresca]] i els poetes en llengua catalana dels segles {{Versaleta|xiv}} i {{Versaleta|xv}}. També el pensament [[Escolàstica|escolàstic]] (sobretot [[Aristòtil|aristotèlic]] i [[Tomàs d'Aquino|tomista]]), els [[Bíblia|textos bíblics]], les idees [[Ciència|científiques]] de l'època per les quals l'amor era una patologia somàtica, autors llatins com [[Sèneca]], [[Ovidi]], [[Marc Anneu Lucà|Lucà]] o [[Virgili]] (filtrats pels moralistes medievals) i en menor mesura poetes italians com [[Dante Alighieri|Dante]] i [[Francesco Petrarca|Petrarca]].<ref name=":32">{{Ref-web|url=http://www.cervantesvirtual.com/portales/ausias_march/l_obra/|títol=L'obra d'Ausiàs March|consulta=16 febrer 2021|obra=Cervantes virtual}}</ref>