Josep Cano Coloma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ortografia i redacció
Cap resum de modificació
Línia 3:
'''Josep Cano Coloma''' fou un [[advocat]] i [[polític]] [[País Valencià|valencià]], directiu del [[València CF]] i [[alcalde de València|alcalde]] de la [[ciutat de València]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]). Fou diputat a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]].
 
Cano Coloma felegitiatfou elegit com a diputat a les eleccions constituents de 1931 pel [[Partit Republicà Radical Socialista]] (PRRS) a la segona volta de les eleccions a l'octubre. Prèviament, el mateix any havia estat elegit regidor de l'[[Ajuntament de València]] i també havia sigut lletrat assessor dels ajuntaments d'[[Albal]] i [[El Puig de Santa Maria|El Puig]]. Va passar a militar a ''[[Izquierda Republicana]]'' quan el seu partit, el PRRS s'integrà en el primer l'any [[1934]]. Dos dies després d'esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], va posar per damunt del partidisme el seu servei, i en adonar-se que estaven assaltant i cremant els temples de la ciutat, envià la [[Guàrdia Civil]] i a la brigada de [[Bombers]] per a tractar d'evitar-ho. Amb l'ajuda de les forces d'ordre públic, va poder recuperar les restes cremades de la imatge de la [[Mare de Déu dels Desemparats]] i la dugué a l'Ajuntament, emparedant-la en els murs d'un passadís de l'edifici. D'aquesta manera, n'evità la destrucció i feu possible que es restaurara després de la guerra.
 
L'any [[1938]] fou detingut a [[Barcelona]] pel [[Servei d'Informació Militar]] (SIM) inculpat d'ajuda als revoltats, però abans d'acabar-se la guerra fou posat en llibertat. A la fi del conflicte, Cano Coloma va romandre a València, on fou detingut per les forces del nou règim, així com empresonat i jutjat a un [[consell de guerra]] sota l'acusació d'"auxili a la rebel·lió". Fou condemnat a vint anys i un dia de reclusió el [[28 de setembre]] de [[1939]]. Va complir la pena a València i posteriorment a [[Andalusia]] i finalment fugí de la presó l'any [[1943]] quan es trobava a [[Guipúscoa]]. Cano Coloma es traslladà clandestinament fins a València, on s'ocultà com a ''[[topo]]'' de la guerra. Durant els set anys que va romandre amagat, fou jutjat pel [[Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme]] (TERM), i el procés restà suspés. L'any [[1950]], després de set anys amagat i quan el govern dictà una amnistia parcial per la qual eren alliberats de diversos procediments, entre altres el d'ell el 1939, es va lliurar voluntàriament a la policia. No obstant això, el TERM va reobrir el procediment per maçó i el condemnà a dotze anys i un dia de reclusió menor i cinc anys d'inhabilitació el [[5 de maig]] de [[1951]]. Mesos més tard se li va permetre complir la pena en el seu domicili, la inhabilitació es reduí parcialment i finalment fou rehabilitat com a advocat.