Limfoma de Hodgkin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Add 1 book for Viquipèdia:Verificabilitat (20210906sim)) #IABot (v2.0.8) (GreenC bot
mCap resum de modificació
Línia 49:
|-
|Limfoma de Hodgkin amb esclerosi nodular
|És el subtipus més comú i es compon de grans ''nòduls'' tumorals mostrant cèl·lules R-S disperses en un rerefons de [[Limfòcit|limfòcits]], [[Eosinòfil|eosinòfils]] i [[plasmòcit]]<nowiki/>s reactius amb graus variables de fibrosi del colàgen o ''esclerosi''.
|-
|Subtipus de cel·lularitat mixta
Línia 99:
L'examinació de la biòpsia del gangli limfàtic mostra una destrucció completa o parcial de la seua arquitectura per cèl·lules grans i disperses conegudes com a cèl·lules [[Cèl·lula gegant|Reed-Sternberg]] (CRS) barrejades amb un infiltrat de cèl·lules reactives compostes de proporcions vàries de limfòcits, histiòcits, eosinòfils i plasmòcits. Les cèl·lules de Reed-Sternberg s'identifiquen com cèl·lules grans, sovint binucleades amb nuclèols prominents i un fenotip inusual [[CD45]]-, [[CD30]]+, [[CD15]]+/-. En aproximadament un 50% dels casos, les cèl·lues de Reed–Sternberg es troben infectades pel virus d'Epstein-Barr.<ref name="Voekerodt">{{cite journal|vauthors=Vockerodt M, Cader FZ, Shannon-Lowe C, Murray P|title=Epstein-Barr virus and the origin of Hodgkin lymphoma|journal=Chinese Journal of Cancer|volume=33|issue=12|pages=591–7|date=December 2014|pmid=25418190|pmc=4308654|doi=10.5732/cjc.014.10193}}</ref>
 
D'entre les característiques de les cèl·lules Reed-Sternberg clàssiques, podem trobar una mida cel·lular molt gran (20–50 micròmetres), un citoplasma abundant, amfofílic, amb un grànuls fins o homogeni, dos nuclis simètrics i emmirallats (ulls d'òliba) amb sengles nuclèols eosinofílics i una membrana nuclear gruixuda (es distribueix la [[cromatina]]<nowiki/> vora la membrana nuclear). Quasi totes aquestes cèl·lules tenen còpies extra del cromosoma 9p/9p24.1.<ref name="Wienand2019">{{cite journal|vauthors=Wienand K, Chapuy B, Stewart C, Dunford AJ, Wu D, Kim J, Kamburov A, Wood TR, Cader FZ, Ducar MD, Thorner AR, Nag A, Heubeck AT, Buonopane MJ, Redd RA, Bojarczuk K, Lawton LN, Armand P, Rodig SJ, Fromm JR, Getz G, Shipp MA|display-authors=6|title=Genomic analyses of flow-sorted Hodgkin Reed-Sternberg cells reveal complementary mechanisms of immune evasion|journal=Blood Advances|volume=3|issue=23|pages=4065–4080|date=December 2019|pmid=31816062|doi=10.1182/bloodadvances.2019001012|pmc=6963251}}</ref>
 
En podem observar les següents variants ariants:
Línia 151:
* [[Leucocitosi|Leucòcits]] ≥ 15,000/µl
 
Altres estudis han reportat que els subtipus histològics de cel·lularitat mixta o baix en limfòcits, la presència de símptomes B, una [[velocitat de sedimentació globular]]<nowiki/> alta, i una malaltia amb massa (''bulky disease'') al [[Mediastí (tòrax)|mediastí]] són també marques de pronòstic advers. En els darrers anys, l'ús de la [[tomografia per emissió de positrons]](PET-TAC) poc després d'iniciar la quimioteràpia ha demostrat un gran poder pronòstic.<ref name="pmid23516309">{{cite journal|vauthors=Biggi A, Gallamini A, Chauvie S, Hutchings M, Kostakoglu L, Gregianin M, Meignan M, Malkowski B, Hofman MS, Barrington SF|display-authors=6|title=International validation study for interim PET in ABVD-treated, advanced-stage hodgkin lymphoma: interpretation criteria and concordance rate among reviewers|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-nuclear-medicine_2013-05_54_5/page/683|journal=Journal of Nuclear Medicine|volume=54|issue=5|pages=683–90|date=May 2013|pmid=23516309|doi=10.2967/jnumed.112.110890|s2cid=9959867|doi-access=free}}</ref> Açò permet establir la resposta d'un individu a la quimioteràpia ja que el PET es desactiva ràpidament en persones que responen a la teràpia. En aquest estudi,<ref name="pmid23516309" /> després de dos cicles de quimioteràpia ABVD, un 83% de persones es trobaven en remissió després de 3 anys si tenien un PET negatiu contra només un 28% en aquells amb estudis PET positius. Aquest mètode és una millora dels factors pronòstics habituals. Un estudi de 2019 demostra l'eficàcia d'adaptar el tractament a la resposta radiogràfica segons l'estadiatge de la malaltia i els resultats de les proves d'imatges PET-TAC, de forma que les persones amb malaltia activa després de dos cicles de quimioteràpia estàndard poden ampliar a un règim més agressiu, o en canvi, si s'observa una resposta molt positiva, estalviar tractament innecessari per al pacient, reduint les toxicitats i efectes secundaris.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Five-year follow-up of SWOG S0816: limitations and values of a PET-adapted approach with stage III/IV Hodgkin lymphoma|cognom=Stephens|nom5=Craig H.|cognom4=Straus|nom4=David J.|cognom3=Schöder|nom3=Heiko|cognom2=Li|nom2=Hongli|nom=Deborah M.|url=https://doi.org/10.1182/blood.2019000719|doi=10.1182/blood.2019000719|exemplar=15|volum=134|pàgines=1238–1246|issn=0006-4971|data=2019-10-10|publicació=Blood|cognom5=Moskowitz}}</ref> No obstant això, l'estudi reconeix que el PET-TAC no sempre és eficaç i que malgrat les adaptacions del tractament es poden observar toxicitats a llarg termini, com a càncers secundaris.<ref name=":0" />
 
== Epidemiologia ==