Teresa González de Fanning: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Activistes usant HotCat |
#DonesIndependents |
||
Línia 1:
{{enconstrucció}}
{{infotaula persona}}
'''Teresa González del Real''' (Nepeña, [[Perú]], [[12 d'agost]] de [[1836]] - [[Districte de Miraflores|Miraflores]], [[7 d'abril]] de [[1918]]), més coneguda pel seu nom de casada '''Teresa González de Fanning''', va ser una [[educadora]], [[escriptora]] i [[periodista]] [[Perú|peruana]]. Encara que la seva figura ha estat una mica oblidada, és considerada com la precursora de l'educació integral de la dona, amb connotació pràctica, que inclogués la seva formació laboral, perquè així pogués aconseguir el seu alliberament, en una època ([[segle XIX]] i principis de [[segle XX]]) en què encara es creia que la formació femenina havia d'estar orientada exclusivament per al matrimoni i les tasques conjugals. Va fundar el ''
Teresa González va integrar un grup de notables peruanes del [[segle XIX]], que la historiadora [[Francesca Denegri]] considera com "la primera generació de dones il·lustrades al [[Perú]]". En efecte, contemporànies seves van ser [[Elvira García i García]], [[Lastenia Larriva de Llona]], [[Mercedes Cabello de Carbonera]], [[Clorinda Matto de Turner]], [[María Jesús Alvarado Rivera]] i [[Juana Manuela Gorriti]].
Línia 15:
Com a moltes famílies de Lima, la guerra la va deixar sense casa i sense recursos. Per alleujar d'alguna manera la solitud del seu viduïtat, va decidir fundar un col·legi per a senyoretes a la seva casa del carrer Faltriquera del Diablo (avui Portal de Belén o Portal de Zela a la Plaça San Martín), tasca que va realitzar amb l'auxili de les seves germanes Enriqueta i Elena ([[3 de març]] de [[1881]]). Aquest col·legi va arribar a ser el millor del seu temps i el preferit de les distingides famílies de Lima, no només pels seus mètodes d'ensenyament, sinó per la importància que va concedir a l'educació sobre la instrucció. Va considerar que ja havia arribat l'hora en què la dona havia de preparar-se per la vida i no limitar-se a el paper d'esposa i mare, trencant així una de les majors traves mentals de la societat [[Conservadorisme|conservadora]] de [[segle XIX]].
A l'escola que dirigia, conegut com el ''Liceo Fanning'', s'ensenyaven matemàtiques, gramàtica, geografia, economia domèstica, història del Perú i religió, per a la qual se seguien els llibres escrits per ella mateixa. Al mateix temps va advocar intensament per l'ensenyament tècnic i laboral, i per la idea que l'educació moral, la intel·lectual i la física havien de complementar-se, posant en pràctica tots aquests plantejaments.
Es va mantenir al front del seu Liceo, fins que per raons d'edat va haver de deixar-ho. A l'ésser traspassat el Liceo a Elvira García i García ([[1 de març]] de [[1892]]), va mantenir el seu nom inicial i va continuar amb l'ensenyament segons l'orientació traçada per Teresa.
Simultàniament amb la seva tasca educativa, Teresa González va continuar amb èxit la seva carrera literària, optant per abandonar l'ús del pseudònim i signant amb el seu nom seves publicacions, com una manera de demostrar el seu alliberament femení. De 1876 a 1877 va participar en les vetllades literàries de [[Juana Manuela Gorriti]]. Va ser sòcia del ''Club Literario'' i del ''Ateneo de Lima''. Va escriure moltes novel·les, de tall [[Novel·la romàntica|romàntic]].
Va intervenir en una polèmica entre Elvira García i García i Lastenia Larriva de Llona en la qual la primera defensava l'educació [[laica]] i la segona la religiosa. Teresa es va mostrar defensora dels col·legis laics, afirmant que l'educació que en ells s'impartia era més completa i més efectiva, i cristal·litzava millor l'ideal d'igualtat de coneixements i de preparació entre homes i dones. Va posar com a exemple el ''Liceo Fanning'', dirigit llavors per la mateixa Elvira García. En un article que va publicar el [[29 de gener]] de [[1898]] a ''El Comercio'', va insistir en demostrar la conveniència d'educar laicament a la dona, concloent d'aquesta manera:
{{cita|L'educació de la dona és la base sobre la qual s'alça l'edifici social. D'ella depèn l'edifici de la família, aquest laboratori d'homes, d'on han de sortir els ciutadans que donin llustre a la pàtria o que l'enfonsin en l'abisme de la reculada.}}
Va morir el [[7 d'abril]] de [[1918]], víctima d'una [[pneumònia]], a l'avançada edat de 82 anys. En tota ocasió, fins al seu últim instant, va demostrar humilitat i grandesa, demanant als seus familiars que el seu sepeli es realitzés en privat. Va ser enterrada en el [[Cementiri General Presbítero Matías Maestro]].
Com a homenatge pòstum, Manuel Beltroy (escriptor i funcionari del Ministeri d'Educació del Perú) va aconseguir que es donés a una gran unitat escolar (avui Institució Educativa) el nom de Teresa González de Fanning, que va començar a funcionar el 1952 a un local construït en terrenys de l'actual [[districte de Jesús María]], a [[Lima]].
== Bibliografia ==
| |||