Diferència entre revisions de la pàgina «Epífit»

2 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
cap resum d'edició
m
 
Les plantes epífites no parasiten al seu amfitrió, sinó que creixen independentment obtenint únicament suport físic. L'avantatge més evident respecte a altres herbes restringides a la terra és que reben més llum en els ombrívols ecosistemes boscosos i es mantenen lluny dels [[herbívors]]. No obstant això poden desenvolupar-se amb tanta densitat que arriben a danyar la planta amfitriona.
 
Les epífites més conegudes inclouen les [[molsa|molses]] (''[[Bryum]]'', ''[[Hypnum]]'', ''[[Hedwigia]]'', entre altres), els [[liquen|líquens]], les [[Orquidàcia|orquídies]], les [[falguera|falgueres]] i les [[Bromeliàcia|bromèlies]] (com la coneguda ''[[Tillandsia]]''), encara que es poden trobar en tots els grups principals del [[planta|regne vegetal]]. Les acumulacions de grans epífites es donen més abundantment en les [[selva pluvial|selves]] humides tropicals i boscos temperats plujosos, però tant líquens com molses es troben en qualsevol entorn amb arbres. A les nostres latituds no són comunes les espècies de [[plantes superiors]] epífites, tanmateix existeixenexisteix algun exemple com el [[Polypodium vulgare|polipodi]], un [[geòfit]] que ocasionalment pot ser epífit.<ref>{{ref-llibre |títol=Flora iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. I. Lycopodiaceae-Papaveraceae |lloc=Madrid |editorial=Real Jardín Botánico, C.S.I.C. |any=1986 |url=http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/01_009_01_Polypodium.pdf |editor=Santiago Castroviejo Bolibar}}</ref>
 
== Referències ==
404

modificacions