Conflicte armat birmà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Relacions anglo-birmanes: </blockquote> |
matís |
||
Línia 259:
Res de gaire nou. El cotó i altres matèries primeres han estat utilitzades tot al llarg de la història per justificar la violència més cruenta. Durant el segle XVIII el cotó s’extreia als Estats Units, principalment, i alimentava un circuït de venda de persones negres, comprades a l’Àfrica pels europeus, revenudes a Amèrica i tractades com a simples objectes<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=1XmhVgTr4Y0 Le Dessous des Cartes : Quan la planete s'habille, ARTE]</ref>. Un per menut ja evoca com es tractava aquelles poblacions. Tot europeu que posseís un esclau havia de pagar imposts i moltes vegades hi havia qui mirava de no declarar-los tots per tal d’estalviar-se diners. Aquell també era un tipus de globalització més, però no rebia pas aquest nom. Les potències europees es lliuraven com avui una guerra a escala planetària. Les multinacionals eren les companyies colonials, en mans de l’estat<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=1XmhVgTr4Y0 Le Dessous des Cartes : Quan la planete s'habille, ARTE]</ref>.
<blockquote>S’estima que la companyia colonial francesa va esclavitzar prop d’1,2 milions de persones al segle XVIII. L’anglesa seria al darrere de 3 milions de persones més per un període més llarg. Durant el segle XIX entre França i Anglaterra, l’esclavatge feia circular unes 5,2 milions de persones entre continents<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=1XmhVgTr4Y0 Le Dessous des Cartes : Quan la planete s'habille, ARTE]</ref>. Unes xifres que no compten el tràfic il·legal, que s’estima a 2 milions de persones al s. XIX. La primera pedra per construir el mur de l’esclavitud es deu a Portugal. El país s’interessava per l’or, les espècies i l’ivori que intercanviava per esclaus comprats a canvi d’or i altres matèries primeres. Però, de seguida, l’Imperi espanyol, a més de neerlandesos (sota l'Imperi holandès), hi veié tot l’interès. Espanya passa a practicar l’esclavisme a Amèrica del sud on els esclaus hi són forçats a treballar en la producció de sucre<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=1XmhVgTr4Y0 Le Dessous des Cartes : Quan la planete s'habille, ARTE]</ref>.</blockquote>
Ara bé, les xifres no haurien d’amagar la misèria i ni la deshumanització de què eren objecte. A l’Àfrica se separava els fills de les seves mares. No tornaven a veure’ls mai més. Sense consentiment previ, amb violència i sense dret a poder defensar-se, es destinava els africans a presentar-se com a mercaderies. Els blancs feien llavors aposta. Qui donés més pel producte, s’enduia l’esclau. A casa de l’amo les coses no milloraven gaire. L’amo podia infligir-los tortura i fuetades a tota hora, sempre que l’esclau no obeís. I, no cal ser molt eixerit per adonar-se’n que les ganes de no plaure a l’amo no eren moltes. De retruc qualsevol matí en què l’amo s’aixequés amb el peu tort, podria tornar-se un infern per a l’esclau. Les dones eren utilitzades ben sovint per satisfer les necessitats sexuals dels europeus a l’Àfrica. És degut a les violacions de congoleses que s’exporta la SIDA a tot Occident, tornant-se una epidèmia a la dècada dels anys 1980.
| |||