Revisió del 22:55, 16 set 2021 modifica Eding08 (discussió \| contribucions) 237 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:42, 16 set 2021 modifica desfés Eding08 (discussió \| contribucions) 237 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 168: La figura de Cerdà també generava antipaties entre els arquitectes que no li podien perdonar l'afronta que havia suposat adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer. Cerdà va patir una campanya de desprestigi personal farcida de llegendes i mentides. De res va servir que fos d'una nissaga catalana originària del {{segle\|XV}}, ni que hagués proclamat la república federal catalana des del balcó de la [[Generalitat de Catalunya]], perquè es difongués que «no era català». [[Lluís Domènech i Montaner\|Domènech i Montaner]] assegurava que l'amplada dels carrers produiria uns corrents d'aire que impedirien una vida confortable. Com a afronta, va distribuir els pavellons del seu [[Hospital de Sant Pau]] en direcció contrària a l'alineament del carrer.<ref>{{ref-web\|cognom=Permanyer\|nom=Lluís\|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2009/05/28/pagina-10/78044088/pdf.html\|consulta=25 juny 2015\|títol=El fracasado monumento a Cerdà\|obra=La Vanguardia\|editor=Grupo Godó\|enllaçautor=Lluís Permanyer\|data=28 de maig de 2009\|lloc=Barcelona}}</ref> El [[1905]], 50 anys després de l'aprovació del pla, [[Prat de la Riba]] manifestava una profunda indignació «contra els governs que ens varen imposar la monòtona i vergonyant quadrícula» en comptes del sistema que ell somiava de ciutat irradiada a partir de la vella capital històrica.<ref name="cirici"/> == L' alteració i desvirtuació especulativa del Pla Cerdà == === Edificar els quatre costats i l'interior de les mansanes === [[Fitxer:EvolucioMansanaM3.png\|miniatura\|Evolució de l'estructura de les mansanes des del Pla fins a l'actualitat]] L'oposició a Cerdà i al seu Pla per part del poble barceloní, va facilitar l'aparició d'activitats especulatives i arguments que tractaven d'aconseguir més espai construït. El primer d'ells va ser que si els carrers tenien 20 metres d'ample, bé podia augmentar la fondària dels edificis a aquesta mateixa mesura, es va ocupar posteriorment la zona central de les mansanes amb edificacions baixes, destinades en la majoria dels casos a tallers i petites indústries familiars, desapareixent amb això la major part dels jardins centrals, amb la qual cosa com a darrer recurs per augmentar el sòl construït es van unir els dos laterals ja construïts amb edificis que els unien, tancant per complet les mansanes.<ref name=:0>{{ref-publicació\|cognom = Dalmau Salvia\|nom = José\|títol=El Plà Cerdà y la realidad del Ensanche. 2C: construcción de la ciudad\|data = 1972\|pàgines = pàg. 24-38\|exemplar = núm. 0\|url = http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/4973/6/Article04.pdf\|consulta = 16 febrer 2016\|llengua = castellà\|publicació = Los planes de Barcelona (1)}}</ref> === Augment de l'alçada edificable: les ''remuntes'' als terrats === [[Fitxer:BCN-Arago339-remuntes.jpg\|miniatura\|esquerra\|Mostra d'una remunta purament especulativa que no respecta les regles del disseny inicial i que només té com objectiu la maximització de la superfície construïda.]] [[Fitxer:Eixample07-ca.jpg\|miniatura\|~~Evolució~~Augment de l'alçada dels edificis ]] Semblava que en aquest punt finalitzava el procés especulatiu, però va aparèixer un nou argument: si els carrers tenien 20 metres d'ample, no hi hauria d'haver inconvenient en què els edificis tinguessin una alçada de 20 m en lloc dels 16 m projectats, ja que l'augment d'alçada, estant el sol a 45°, il·luminaria qualsevol edifici en la seva totalitat sense que cap edifici veí li fes ombra; aquest argument unit a la construcció de sostres més baixos va donar com a resultat que es guanyessin dos pisos d'alçada.<ref name=:0/> Línia 181: ==== Refranys populars de les ''remuntes'' als terrats ==== Aquest afany imperiós d'obtenir com fos nous espais que permetessin ampliar els metres edificables, en el ja més que saturat eixample barceloní, mitjançant les conegudes com a ''remuntes'' en els [[Coberta (arquitectura)\|terrats]] de les finques, per sobre de qualsevol altre criteri com l'estètica o la densitat poblacional, va portar, durant els [[Dècada del 1960\|anys seixanta]] i [[Dècada del 1970\|principis dels setanta]], del [[segle XX]], amb [[Josep Maria de Porcioles i Colomer\|Josep Maria de Porcioles]] d' alcalde de la ciutat, a que es creessin, popularment, dos [[Refrany\|refranys]], a que ho reflectien. A partir de les figures dels dos arquitectes municipals amb responsabilitats d'urbanisme, [[Josep Soteras i Mauri\|Josep Soteras]] i [[Emili Bordoy i Alcàntara\|Emili Bordoy]], que molt sorneguerament, en castellà, ~~deien~~es deia: «Si quieres construir en las aceras, telefonea (o pregúntale) a [[Josep Soteras i Mauri\|Soteras]].» i, l 'altra, «Si quieres construir hoy, telefonea (o pregúntale) a [[Emili Bordoy i Alcàntara\|Bordoy]]».<ref>{{Ref-web\|títol=Lluís Permanyer: “No he pretès mai ser cronista oficial”\|url=https://www.nuvol.com/llibres/lluis-permanyer-no-he-pretes-mai-ser-cronista-oficial-2582\|consulta=2021-08-27}}</ref><ref>{{Ref-web\|títol=Si quieres construir en las aceras, telefonea Soteras\|url=https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/10/18/si-quieres-construir-en-las-aceras-telefonea-soteras/\|data=2013-10-18\|consulta=2021-08-27\|cognom=cancowley}}</ref> {{Refrany\|"Si Iquieres ~~encara~~construir en las aceras, telefonea (o pregúntale) a Soteras".\|col2="Si quieres construir hoy, telefonea (o pregúntale) a Bordoy."}} Encara hi havia una tercer, que es referia a [[Alfredo Briales Velasco]], [[gendre]] de l' alcalde Porcioles, sense càrrec directe a la corporació municipal, però amb evidents lligams, que, també en castellà, deia: ~~«Si quieres edificar sobre los viales, pregúntale (o telefonea) a Briales».~~<ref>{{Ref-web\|títol=Campanar brutalista\|url=http://jonosoclamerce.blogspot.com/2009/02/campanar-brutalista.html\|data=diumenge, 22 de febrer de 2009\|consulta=2021-09-16}}</ref> {{Refrany\|"Si quieres edificar sobre los viales, pregúntale (o telefonea) a Briales"}} == Vegeu també ==

Pla Cerdà: diferència entre les revisions