Pla Cerdà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 168:
La figura de Cerdà també generava antipaties entre els arquitectes que no li podien perdonar l'afronta que havia suposat adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer. Cerdà va patir una campanya de desprestigi personal farcida de llegendes i mentides. De res va servir que fos d'una nissaga catalana originària del {{segle|XV}}, ni que hagués proclamat la república federal catalana des del balcó de la [[Generalitat de Catalunya]], perquè es difongués que «no era català». [[Lluís Domènech i Montaner|Domènech i Montaner]] assegurava que l'amplada dels carrers produiria uns corrents d'aire que impedirien una vida confortable. Com a afronta, va distribuir els pavellons del seu [[Hospital de Sant Pau]] en direcció contrària a l'alineament del carrer.<ref>{{ref-web|cognom=Permanyer|nom=Lluís|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2009/05/28/pagina-10/78044088/pdf.html|consulta=25 juny 2015|títol=El fracasado monumento a Cerdà|obra=La Vanguardia|editor=Grupo Godó|enllaçautor=Lluís Permanyer|data=28 de maig de 2009|lloc=Barcelona}}</ref> El [[1905]], 50 anys després de l'aprovació del pla, [[Prat de la Riba]] manifestava una profunda indignació «contra els governs que ens varen imposar la monòtona i vergonyant quadrícula» en comptes del sistema que ell somiava de ciutat irradiada a partir de la vella capital històrica.<ref name="cirici"/>
 
== L' alteració i desvirtuació especulativa del Pla Cerdà ==
=== Edificar els quatre costats i l'interior de les mansanes ===
[[Fitxer:EvolucioMansanaM3.png|miniatura|Evolució de l'estructura de les mansanes des del Pla fins a l'actualitat]]
L'oposició a Cerdà i al seu Pla per part del poble barceloní, va facilitar l'aparició d'activitats especulatives i arguments que tractaven d'aconseguir més espai construït. El primer d'ells va ser que si els carrers tenien 20 metres d'ample, bé podia augmentar la fondària dels edificis a aquesta mateixa mesura, es va ocupar posteriorment la zona central de les mansanes amb edificacions baixes, destinades en la majoria dels casos a tallers i petites indústries familiars, desapareixent amb això la major part dels jardins centrals, amb la qual cosa com a darrer recurs per augmentar el sòl construït es van unir els dos laterals ja construïts amb edificis que els unien, tancant per complet les mansanes.<ref name=:0>{{ref-publicació|cognom = Dalmau Salvia|nom = José|títol=El Plà Cerdà y la realidad del Ensanche. 2C: construcción de la ciudad|data = 1972|pàgines = pàg. 24-38|exemplar = núm. 0|url = http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/4973/6/Article04.pdf|consulta = 16 febrer 2016|llengua = castellà|publicació = Los planes de Barcelona (1)}}</ref>
 
=== Augment de l'alçada edificable: les ''remuntes'' als terrats ===
[[Fitxer:BCN-Arago339-remuntes.jpg|miniatura|esquerra|Mostra d'una remunta purament especulativa que no respecta les regles del disseny inicial i que només té com objectiu la maximització de la superfície construïda.]]
[[Fitxer:Eixample07-ca.jpg|miniatura|EvolucióAugment de l'alçada dels edificis ]]
Semblava que en aquest punt finalitzava el procés especulatiu, però va aparèixer un nou argument: si els carrers tenien 20 metres d'ample, no hi hauria d'haver inconvenient en què els edificis tinguessin una alçada de 20 m en lloc dels 16 m projectats, ja que l'augment d'alçada, estant el sol a 45°, il·luminaria qualsevol edifici en la seva totalitat sense que cap edifici veí li fes ombra; aquest argument unit a la construcció de sostres més baixos va donar com a resultat que es guanyessin dos pisos d'alçada.<ref name=:0/>
 
Línia 181:
 
==== Refranys populars de les ''remuntes'' als terrats ====
Aquest afany imperiós d'obtenir com fos nous espais que permetessin ampliar els metres edificables, en el ja més que saturat eixample barceloní, mitjançant les conegudes com a ''remuntes'' en els [[Coberta (arquitectura)|terrats]] de les finques, per sobre de qualsevol altre criteri com l'estètica o la densitat poblacional, va portar, durant els [[Dècada del 1960|anys seixanta]] i [[Dècada del 1970|principis dels setanta]], del [[segle XX]], amb [[Josep Maria de Porcioles i Colomer|Josep Maria de Porcioles]] d' alcalde de la ciutat, a que es creessin, popularment, dos [[Refrany|refranys]], a que ho reflectien. A partir de les figures dels dos arquitectes municipals amb responsabilitats d'urbanisme, [[Josep Soteras i Mauri|Josep Soteras]] i [[Emili Bordoy i Alcàntara|Emili Bordoy]], que molt sorneguerament, en castellà, deienes deia: «Si quieres construir en las aceras, telefonea (o pregúntale) a [[Josep Soteras i Mauri|Soteras]].» i, l 'altra, «Si quieres construir hoy, telefonea (o pregúntale) a [[Emili Bordoy i Alcàntara|Bordoy]]».<ref>{{Ref-web|títol=Lluís Permanyer: “No he pretès mai ser cronista oficial”|url=https://www.nuvol.com/llibres/lluis-permanyer-no-he-pretes-mai-ser-cronista-oficial-2582|consulta=2021-08-27}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Si quieres construir en las aceras, telefonea Soteras|url=https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/10/18/si-quieres-construir-en-las-aceras-telefonea-soteras/|data=2013-10-18|consulta=2021-08-27|cognom=cancowley}}</ref>

{{Refrany|"Si Iquieres encaraconstruir en las aceras, telefonea (o pregúntale) a Soteras".|col2="Si quieres construir hoy, telefonea (o pregúntale) a Bordoy."}}

Encara hi havia una tercer, que es referia a [[Alfredo Briales Velasco]], [[gendre]] de l' alcalde Porcioles, sense càrrec directe a la corporació municipal, però amb evidents lligams, que, també en castellà, deia: «Si quieres edificar sobre los viales, pregúntale (o telefonea) a Briales».<ref>{{Ref-web|títol=Campanar brutalista|url=http://jonosoclamerce.blogspot.com/2009/02/campanar-brutalista.html|data=diumenge, 22 de febrer de 2009|consulta=2021-09-16}}</ref>
 
{{Refrany|"Si quieres edificar sobre los viales, pregúntale (o telefonea) a Briales"}}
 
== Vegeu també ==