Pla Cerdà: diferència entre les revisions

Semblava que en aquest punt finalitzava el procés especulatiu, però va aparèixer un nou argument: si els carrers tenien 20 metres d'ample, no hi hauria d'haver inconvenient en què els edificis tinguessin una alçada de 20 m en lloc dels 16 m projectats, ja que l'augment d'alçada, estant el sol a 45°, il·luminaria qualsevol edifici en la seva totalitat sense que cap edifici veí li fes ombra; aquest argument unit a la construcció de sostres més baixos va donar com a resultat que es guanyessin dos pisos d'alçada. Fet que es materialitza l'any 1947, davant la situació en la què el Govern no permet apujar els preus dels lloguers, l'Ajuntament autoritza als propietaris la construcció de dos nous pisos addicionals d'alçada. <ref name=:0/><ref name=":1" />

Finalment, amb [[Josep Maria de Porcioles i Colomer|Josep Maria de Porcioles]] com alcalde de la ciutat, i tenint en compte la teoria anterior, si es construeix sobre l'edifici actual un pis més, però amb la façana enretirada cap a l'interior de l'edifici la mateixa mesura que l'alçada d'aquest pis, s'aconseguiria augmentar l'espai construït sense que l'ombra de l'edifici afecti els edificis veïns si el sol és a 45°; naixia així el pis àtic, i per la mateixa teoria es va construir el sobreàtic, retirant la façana altre cop cap enrere la mateixa mesura que l'alçada d'aquest nou pis.<ref name=:0/><ref name=":1" />

Aquest afany imperiós d'obtenir com fos nous espais que permetessin ampliar els metres edificables, en el ja més que saturat eixample barceloní, mitjançant les conegudes com a ''remuntes'' en els [[Coberta (arquitectura)|terrats]] de les finques, per sobre de qualsevol altre criteri com l'estètica o la densitat poblacional, va portar, durant els [[Dècada del 1960|anys seixanta]] i [[Dècada del 1970|principis dels setanta]], del [[segle XX]], amb [[Josep Maria de Porcioles i Colomer|Josep Maria de Porcioles]] d' alcalde de la ciutat, a que es creessinsorgissin, popularment, dos [[Refrany|refranys]] que ho reflectien. A partir de les figures dels dos arquitectes municipals amb responsabilitats d'urbanisme, [[Josep Soteras i Mauri|Josep Soteras]] i [[Emili Bordoy i Alcàntara|Emili Bordoy]], que molt sorneguerament, en castellà, es deiadeien:<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Lluís Permanyer: “No he pretès mai ser cronista oficial”|url=https://www.nuvol.com/llibres/lluis-permanyer-no-he-pretes-mai-ser-cronista-oficial-2582|consulta=2021-08-27}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Si quieres construir en las aceras, telefonea Soteras|url=https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/10/18/si-quieres-construir-en-las-aceras-telefonea-soteras/|data=2013-10-18|consulta=2021-08-27|cognom=cancowley}}</ref>