Imperi Romà d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
aixi esta millor Etiquetes: Revertida editor visual |
Es desfà la revisió 28301203 de 31.4.243.50 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 250:
L'Imperi Romà d'Orient va ser, des dels seus inicis, cristià, ja que [[Constantí I el Gran|Constantí I]] va ser el primer emperador a adoptar el [[cristianisme]] (i en aquella època gran part de l'imperi ja era cristià), religió que va anar incrementant la seva influència al llarg del {{segle|IV|s}} i va culminar quan l'emperador [[Teodosi I el Gran|Teodosi I]] a finals del mateix segle la va proclamar [[Edicte de Tessalònica|religió oficial de l'imperi]].
Inicialment, la màxima autoritat religiosa de l'imperi era l'emperador, que tenia el càrrec de [[Pontífex Màxim|pontífex màxim]]. Així doncs, l'any [[325]], Constantí convocà el [[Concili de Nicea I|primer concili de Nicea]], en què es decidí, entre altres coses, que s'organitzaria l'Església en patriarcats, i aquest en diòcesis. L'any [[381
La unitat religiosa va ser amenaçada per les [[heretgia|heretgies]] que van proliferar en la meitat oriental de l'imperi, i que van posar en relleu la divisió en matèria doctrinal entre les quatre principals seus orientals: [[Constantinoble]], [[Antioquia]], [[Jerusalem]] i [[Alexandria]].
Línia 260:
Els afers religiosos, però, es tornaren especialment delicats pel que fa a les relacions amb l'Església de Roma. La ruptura definitiva es va consumar el [[1054]], amb motiu d'una disputa sobre el text del [[credo]], en el qual els teòlegs llatins havien inclòs la clàusula ''filioque'', significant així, en contra de la tradició de les esglésies orientals, que l'[[Esperit Sant]] procedia no solament del Pare, sinó també del Fill. Hi havia també desacord en molts altres temes menors, i en el fons també es discutia la primacia entre les dues antigues capitals de l'imperi. Aquest trencament es coneix amb el nom del [[Gran Cisma d'Orient|Gran cisma d'Orient]] i va donar lloc a l'[[Cristianisme ortodox|Església ortodoxa]].
== Cultura i art
{{Principal|Art romà d'Orient}}
=== La llengua ===
Línia 339:
{{referències}}
==
* {{ref-publicació|cognom=Baró i Queralt|nom=X.|títol=Skanderbeg (1405-1468), heroi nacional albanès, entre la realitat i el mite|data=2019|publicació=Temps d'Educació|volum=56|pàgines=221–234|doi=10.1344/TE2019.56.13|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Bury|nom=J. B|enllaçautor=John Bagnell Bury|títol=A History of the Later Roman Empire from Arcadius to Irene (395 A.D. to 800 A.D.)|data=1889|volum=Volum I|url=https://web.archive.org/web/20070703064014/http://socserv2.mcmaster.ca/~econ/ugcm/3ll3/bury/LateRomanEmpire01.pdf|llengua=anglès|ref=harv}}
Línia 347:
* {{ref-llibre|cognom=Gabriel|nom=R. A|enllaçautor=Richard A. Gabriel|data=2002|títol=The Great Armies of Antiquity|editorial=Greenwood|isbn=978-0-275-97809-9|llengua=anglès|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Kaldel·lis|nom=A.|enllaçautor=Andónios Kaldel·lis|títol=Hellenism in Byzantium: The Transformations of Greek Identity and the Reception of the Classical Tradition|data=2007|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=0-521-87688-5|llengua=anglès|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Kaldel·lis|nom=A.|títol=Romanland: Ethnicity and Empire in Byzantium|data=2019|editorial=Harvard University Press|isbn=9780674239692|llengua=anglès|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Lepree|nom=J. F.|cognom2=Đukić|nom2=L.|títol=The Byzantine Empire: A Historical Encyclopedia|volum=Volum I|data=2019|editorial=ABC-CLIO|isbn=9781440851476|llengua=anglès|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Mango|nom=C.|enllaçautor=Cyril Mango|capítol=Introduction|títol=The Oxford History of Byzantium|editor=Mango, C|pàgines=1–18|editorial=Oxford University Press|data=2002|isbn=0-19-814098-3|llengua=anglès|ref=harv}}
| |||