Masclisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
hola Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 95.63.134.213. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] |
||
Línia 1:
[[Fitxer:El amor no lastima - Mural contra la violencia de género (El Llanito, Guanajuato).jpg|miniatura|Mural contra la violència de gènere]]
[[Fitxer:Cucking stool.png|miniatura|El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home.<ref name=miguel/>]]
El '''masclisme''' és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució [[cultural]] [[Aprenentatge|apresa]] de [[supervisor|superior]]itat de l'[[home]], com a [[mascle]], sobre la [[dona]].<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=masclisme Masclisme] Diccionari de la llengua catalana, DIEC, [[Institut d'Estudis Catalans]] {{ca}}</ref> En general, a tot el [[món]] hi ha masclisme.<ref name="seefp">''Revista de educación'', Monogràfic ''Identidad y educación'', nombre 353, setembre-desembre [[2010]], Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 {{es}}{{ca}}</ref> Una persona amb idees, actituds o comportaments masclistes és '''masclista'''.<ref name=olid>Bel Olid, ''Feminisme de butxaca'', Angle, [[2017]] {{ca}}</ref> Un home, generalment [[cisgènere]], que se sent còmode amb les seves idees masclistes, consideri ell que ho són o no, i no té cap intenció de revisar-les, és un '''masclista'''<ref name=olid/> (o '''mascliste''').<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Mascliste|títol="Mascliste", masculí opcional de "masclista" segons l'AVL.|consulta=22 març 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|citació=masclista (o mascliste -a) [...] 2. adj. SOCIOL. Que denota masclisme.}}</ref>
L'[[antònim]] de "masclisme" no és [[feminisme]] (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel [[postfeminisme]], els [[feminismes de la diferència]] i els estudis de [[Gènere (biologia)|gènere]], tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en [[estereotip de gènere|estereotips]] ni [[binarisme de gènere]]. En cap cultura del món no es troba l'antònim de "[[misogínia]]".<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.diarilaveu.com/entrevista/18996/el-masclisme-no-esta-gravat-en-ladn-sapren|títol=Encarna Sant-Celoni: 'El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn' - Diari La Veu|consulta=2019-03-02}}</ref><ref name="pujal">Margot Pujal i Llombart, ''El feminisme'', Editorial [[UOC]], [[2005]]. {{ISBN|9788497883757}} {{ca}}</ref><ref>Mercè Izquierdo i Aymerich, Clara Garcia Pujol, Núria Solsona i Pairó, ''Gènere i ensenyament de les ciències'', edicions [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[2008]]. {{ISBN|9788449025846}} {{ca}}</ref>
== Etimologia ==
"Masclisme" prové de "[[mascle]]".<ref>[[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref>
== Ideologia ==
[[Fitxer:Pioneer10-plaque.jpg|miniatura|[[Pioneer 10#La placa de les Pioneer|Placa]] de la sonda ''[[Pioneer 10]]'' mostrant l'home actiu, mirant al front i saludant, mentre la dona, més endarrerida o més petita, el mira.]]
La paraula "masclisme" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet únicament sobre les [[dones]] sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments [[hegemònic]]s suposadament adscrits als "[[home]]s" o a la "[[masculinitat]]" estàndard ([[rol de gènere|rol masculí]]) d'una comunitat o [[societat]].<ref name="iturbe">Xabier Iturbe, ''Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments'', editorial Graó, [[2015]]. {{ISBN|9788499805894}} {{ca}}</ref>
La mirada masculina és la presentació de la perspectiva masculina com a única existent i vàlida. El masclisme inclou també la repartició de [[Poder (sociologia)|poder]], que defineix valors diferents a diferents persones (vegeu ''[[jerarquia]]'') i a la que uns estan [[supervisor|per sobre]] de la resta. Així, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. El poder, públic o privat, de l'home sobre la dona és el "[[patriarcat]]".<ref name=olid/><ref name=iturbe/>
Com actitud el masclisme designa una idea particular de la [[virilitat]] i els [[rols de gènere]]: la [[masculinitat]]. La [[masculinitat tòxica]] és el conjunt d'actituds construïdes socialment que exigeixen que els homes siguin violents, poc emotius i sexualment agressius, entre altres estereotips.<ref name=olid/>
== Causes ==
[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|miniatura|De [[Protàgores]], al {{segle|V|-}}, és popular la frase "L'[[home]] es la mesura de totes les coses"]]
{{AP|Androcentrisme|universalisme masculí|patriarcat|dominació masculina|capital simbòlic}}
El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada [[societat]] a mesura que ho fan els seus valors. Es basa en el [[patriarcat]], que és [[Estructura social|estructural]] i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat al cap i a la fi). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i retre-li homenatge a ell, des d'una perspectiva [[androcèntrica]] i [[masculinitat|masculina]]. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.<ref name=:0/><ref name="adm">Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, ''Intervenció-investigació en violències de gènere'', Documenta Universitaria, [[2015]]. {{ISBN|9788499842806}} {{ca}}</ref>
A la societat [[modernitat|moderna]], industrialitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el [[currículum masculí]] com a universal. A més, en l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la [[discriminació positiva]] com una [[discriminació]] i es deixen portar pel ''màrqueting'', la indústria comercial i els [[mitjans de comunicació]]. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "[[mort]]es" i no "[[assassinat|assassinades]]", que es posi en relleu si havien o no denunciat abans o que de rebot es parli de les denúncies falses, de l'aspecte físic o personalitat de dones agredides sexualment, o parlar sempre d'un percentatge de dones agredides i mai del mateix percentatge d'homes maltractadors.<ref name=adm/>
De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar [[informació|desinformada]], desinteressada, [[Alienació|alienada]], [[dominació (sociologia)|dominada]], [[submissió|sotmesa]], que li serveixi per mantenir un [[estatus social]] entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'[[esfera pública]] (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el [[menyspreu]] i l'[[insult]] sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.<ref name=:0/><ref name=adm/><ref>Pierre Bordieu, ''La dominación masculina'', editat per Anagrama, 2000. {{ISBN|9788433905895}} {{es}}</ref>
Una causa que cal no menysprear a la societat occidental actual és la [[misogínia]] internalitzada, que afavoreix que fins i tot les dones reforcin el masclisme. Aquesta no és sinó l'assumpció involuntària, de manera no conscient, dels missatges masclistes presents en la societat o la cultura.<ref name=olid/>
== Manifestacions ==
[[Fitxer:A German prostitute's self-portrait in a brothel.jpg|miniatura|El lloguer i venda de cossos femenins, per al sexe o la procreació, només es dona a societats masclistes<ref name=miguel>Begoña Gómez, ''“Considerar que dar las campanadas medio desnuda es un acto feminista es un error garrafal”: Entrevista a Ana de Miguel'', [[El País]], [[12 de desembre]] de [[2017]] {{es}}</ref>]]
* El [[patriarcat]]
** El ''[[soft power]]'' masculí
** El [[capital simbòlic]] patriarcal i masculí
** La [[cultura de la violació]] i el [[dret sexual masculí]]
* L'[[androcentrisme]]
* L'[[universalisme masculí]]
* Lleis discriminatòries per la dona
** Diferència de tracte en cas d'[[adulteri]]: en algunes cultures, l'adulteri o l'embaràs abans del matrimoni són durament castigats.
** Necessitat del permís d'un home per a realitzar activitats econòmiques.
** Negació del [[sufragi femení|dret a vot]] o d'altres drets civils.
** [[educació mixta|Educació]] masclista des de les escoles o la pròpia família.
** [[Cacera de bruixes als Països Catalans|Assassinats de dones per ser "bruixes"]].
* Discriminació [[La dona a les religions|en l'àmbit religiós]], en països de predomini [[musulmà]], en determinades branques del [[cristianisme]] (com el [[mormonisme]] o el [[catolicisme]]), en els [[ortodoxos jueus]], en l'[[hinduisme]]...
* [[Divisió sexista del treball]]. Els homes ocupen llocs més importants. Per exemple, a Catalunya, en [[2007]] el homes ocupaven un 92% dels llocs de treball en càrrecs d'alta [[Executiu en cap|direcció]] de [[grans empreses]], un 97% de llocs com a consellers d'empreses [[IBEX 35]] i un 98% en presidències de Cambres de Comerç i llocs similars. També es refereix a un [[discriminació salarial|pagament de salari menor]] a les dones que als homes en canvi del mateix treball.<ref>''Salut, temps i retribucions de les dones al món del treball'', [http://ctesc.gencat.cat/ Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya], [[Generalitat de Catalunya]], [[2007]]. {{ca}}</ref><ref name=lleida>[http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/glossari/item/11-discriminacio-retributiva Discriminació retributiva] Tallers per la igualtat: Glossari. [[Universitat de Lleida]] {{ca}}</ref><ref name=upc>Coves, A. M., Corominas, A., Lusa, A., Martínez, C. ''La valoración de puestos de trabajo y la discriminación retributiva'', Departament d'Organització d'Empreses. Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials. [[Universitat Politècnica de Catalunya]], any [[2002]]. {{es}}</ref>
* Els [[mitjans de comunicació]] i la [[publicitat]] sexista: [[Cosificació de la dona]], [[principi de la barrufeta]], [[prova de Bechdel]], [[prova de Finkbeiner]], etc.
== Conseqüències ==
[[Fitxer:Childbirth labor.jpg|miniatura|En la [[violència obstètrica]], el personal sanitari tracta el treball del part el més ràpid i còmode per a l'equip mèdic en detriment de les persones protagonistes.]]
Algunes conseqüències generals són, entre d'altres, limitacions en homes i dones a causa dels seus respectius [[rols de gènere]], [[cultura de la violació]], [[cosificació de la dona]], [[taxa rosa]], baixes [[expectatives]] envers les dones, [[sostre de vidre|sostres de vidre]], [[discriminació salarial]] o [[violència de gènere|violència envers les dones]] (com [[violacions]] contra dones<ref name=rape>{{ref-notícia|cognom=Chemaly|nom=Soraya|títol=Our 'Rape Problem' Can't Be Solved By Colleges|publicació=The Huffington Post|url=http://www.huffingtonpost.com/soraya-chemaly/the-college-rape-problem-_b_6228844.html|consulta=15 agost 2015|data=28 gener 2015}}</ref>). En camps específics també n'hi ha, per exemple a la medicina és freqüent l'exclusió de les dones dels assajos clínics o si hi entren són de més mala qualitat, intervencions sanitàries excessives, l'excessiva medicació a les dones, com la medicalització dels símptomes premenstruals o l'excés de teràpia hormonal en la menopausa, tractaments innecessaris, [[violència obstètrica]] i el fet de tractar l'embaràs, la menopausa o fins i tot el ser dona com una malaltia, entre altres. En paraules del metge Juan Gérvas: "S'exigeix a la dona que sigui perfecta, i si no encaixa se l'ha de retocar". El masclisme sol ser causa d'[[homofòbia]].<ref name=iturbe/><ref>Mercedes Pérez-Fernández, Juan Gérvas,''El encarnizamiento médico con las mujeres'', Los Libros del Lince, [[2016]]. {{ISBN|9788415070627}} {{es}}</ref><references group="Mariona Zamor Juan i Amat Molero Borràs, Repensar les masculinitats per prevenció de la violència de gènere"/>
== Geografia del masclisme ==
[[Fitxer:Contra_violencia_machista.jpg|miniatura|Art de carrer antimasclista: "Compte! El masclisme mata!"]]
A [[Europa]], en [[2017]], el 44% de la població pensa que el principal paper de les dones és tenir cura de la llar i el 43% que el principal paper dels homes és guanyar diners. Només la meitat està d'acord que un home retregui als seus amics que facin una broma [[sexista]] i a tres de cada cinc no els sembla bé que un home es defineixi com a [[feminista]]. En novembre de 2017, un [[eurodiputat]] escollit [[democràtica]]ment, Janusz Korwin-Mikke, va culpar a les dones que "s'entesten a treballar fora de casa" de la baixa demografia europea.<ref>Juli Rodés, ''El 44% dels europeus pensen que les dones han de tenir cura de la llar i la família. L'últim eurobaròmetre mostra com la desigualtat entre homes i dones i els estereotips de gènere continuen existint a la Unió Europea'', Catalunya Informació, [[21 de novembre]] de [[2017]] {{ca}}</ref><ref>''Noves declaracions masclistes del polèmic eurodiputat d'ultradreta polonès'', Catalunya Informació, [[16 de novembre]] de [[2017]] {{ca}}</ref>
Entre [[2010]] i [[2014]], a [[Catalunya]] van morir [[assassinat|assassinades]] 98 dones a causa del masclisme, sent 502 les totals a l'[[Estat Espanyol]]. A Catalunya, de les 98 assassinades, 67 ho van ser a la seva pròpia casa i 64 ho van ser per les seves parelles o exparelles ([[feminicidi]] íntim). Durant els cinc anys d'anàlisi, la mitjana catalana és de 5'76 dones assassinades per cada milió, davant les 4,72 de l'Estat Espanyol. A Catalunya, una de cada tres dones que van anar en [[2017]] als serveis d'informació de l'[[Institut Català de les Dones]] va ser ateses per [[violència masclista]], i gairebé un terç de les dones ha patit episodis de control abusiu per part de les seves parelles. A Catalunya els comportaments violents contra les dones es normalitzen en tots els àmbits de la societat i la cultura preventiva del masclisme és inexistent.<ref>''Una de cada tres dones és víctima de la violència masclista'', Catalunya Informació, [[25 de novembre]] de [[2017]] {{ca}}</ref><ref>Meritxell Rigol, ''El masclisme mata el doble de dones que les que reconeixen els registres oficials de violència de gènere'', Directa, [[26 de març]] de [[2015]] {{ca}}</ref>
Al [[Japó]], malgrat l'existència de lleis que pretenen garantir els drets de les dones, en la pràctica tampoc no aconsegueix protegir-les de tractaments desiguals.<ref name="EC_jp">{{ref-notícia|cognom=Kronfeld|nom=Nicolás|títol=El país donde una 'esposa diabólica' es una madre que trabaja|publicació=El Confidencial|url=http://www.elconfidencial.com/mundo/2015-11-27/el-pais-donde-una-esposa-diabolica-es-una-madre-que-trabaja_1107915/|consulta=28 març 2017|data= 27 novembre 2015}}</ref>
== Inconvenients per als homes ==
[[Fitxer:Dan Blocker and his children circa 1960s.JPG|miniatura|Home jugant a cotxets amb nens i nenes soles jugant a nines]]
El masclisme pot tenir conseqüències poc desitjables també per als [[home]]s [[heterosexual]]s [[cisgènere]], com per exemple pagar més cares algunes assegurances, pel fet de ser-ho. La majoria estan lligades als [[rols de gènere]] i a haver de seguir els [[estereotip]]s [[masculinitat|masculins]], com ara no mostrar sentiments, haver de ser fort, haver de portar el pes econòmic de la llar i haver de tenir uns gustos determinats. Alguns homes es queixen de la [[síndrome de Sant Josep]].<ref name=per>Begoña del Pueyo, ''Homes amb síndrome de sant Josep'', El Periódico, [[12 d'abril]] de [[2010]] {{ca}}</ref>
== Altres tipus de discriminació sexista ==
{{AP|Sexisme}}
* [[Antifeminisme]], [[femellisme]], [[sexisme]]
== Alternatives ==
* [[Feminisme]], [[noves masculinitats]]
== Vegeu també ==
* [[Cultura de la violació]], [[cosificació de la dona]], [[taxa rosa]]
* ''[[Soft power]]'', [[capital simbòlic]]
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Xabier Iturbe, ''Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments'', editorial Graó, [[2015]]. {{ISBN|9788499805894}} {{ca}}
* {{ref-llibre|cognom=Harris|nom=Marvin|títol=Antropología cultural|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1990|isbn=84-206-0464-X}}
== Enllaços externs ==
* [https://books.google.cat/books?id=ICExaUSxj6cC&pg=PA51&lpg=PA51&dq=(De)construint+identitats:+Una+proposta+educativa+per+treballar&source=bl&ots=PShFiAxt2e&sig=0gQsml61J0FNQHj8aBEkI993g9k&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi2i_7Bt7LPAhWLuxQKHeVeCioQ6AEILDAC#v=onepage&q=(De)construint%20identitats%3A%20Una%20proposta%20educativa%20per%20treballar&f=false (De)construint identitats] Una proposta educativa per treballar les identitats flexibles, per a nois i noies d'ESO i de 16 a 18 anys, de Ricard Alonso Vicent i Silvia Ayala Rubio, [[2012]] {{ca}}
* [http://xarxanet.org/etiquetes/general/masclisme Masclisme] {{ca}}
{{Viccionari-lateral|masclisme}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Masclisme| ]]
| |||