Diferència entre revisions de la pàgina «Cases de Torrat»

14 octets eliminats ,  fa 17 dies
m
Robot treu enllaç al propi article
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Robot treu enllaç al propi article)
 
La designació «Torrat» procedeix d'un [[malnom]] documentat a mitjan {{segle|XVIII}} i que ha estat portat històricament pels membres de la família '''Tur''', instal·lada en el paratge originàriament i de procedència eivissenca. «Torrat» significa sotmès a l'acció del foc, rostit. [[Francesc Figueras i Pacheco]] recull la denominació Cases de Torrat a principis del segle XX a la seva ''Geografia General del Regne de València'', i assenyala que aquest nucli rural es troba a 3,5 km de Calp i compta amb 14 cases disseminades el 1910.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Figueras i Pacheco|nom=Francesc|enllaçautor=Francesc Figueras i Pacheco|títol=Geografia General del Regne de Valencia|data=1919|editorial=Albert Martí|lloc=Barcelona|pàgines=719}}</ref> El conjunt respon a la tipologia d'habitatges edificats en fila a partir de la construcció d'una primera unitat original. Els colons, després d'ocupar les terres deixades per l'expulsió morisca, aprofitaren aquests vells assentaments adaptant-los a les les seues noves necessitats. En els registres del RFFU de l'any 1893 indica que són tres els habitatges existents. La principal, propietat d'Antonio Tur Crespo amb dues altures i valorada en 1200 pessetes.<ref>{{ref-llibre |cognom=Luri Prieto |nom=José Luis |títol=Masías, casas fuertes y otras osas memorables |pàgines=202 |lloc=Calp |editorial=Riurau editors |any=2017 |isbn=978-84-946213-1-4}}</ref>
 
'''-Notícies històric-genealògiques''': l'informe de l'arquebisbe Fabián y [[Francisco Fabián y Fuero|Fuero]], 1791 (Ivars Cervera, 2007: 187)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ivars Cervera|nom=Joan|títol=La Marina Alta segons l'informe Fabián y Fuero (1791)|data=2007|editorial=Ajuntament de Dénia|pàgines=198|isbn=978-84-935314-2-3}}</ref> recull en la seua relació d'habitatges rurals de Calp: “11. La casa de camp amb cultiu d'Antonio Tur, habitada”. Amb aquesta aportació concreta queda documentada l'existència de l'habitatge a la fi del XVIII. En 1731 una nota sacramental, datada a [[Benissa]], certifica el matrimoni entre Antoni Tur Pérez, natural de Calp i la benissera Theresa Femenía Vives.<ref>1731, 10 d'octubre. AHP Benissa. Registre del matrimoni d'«''Antonio Tur, llaurador natural i abitador de dita vila de Calp fill de Antoni i Àngela Perez conyugues de una y a Theresa Femenía, doncella natual i abitadora de la present Vila de Benissa..''.» (QL-04 (1676-1747) f. 142)</ref> El primer cap de família dels Tur hauria pres possessió de terres en la partida de la [[Cases de Torrat|'''Cometa]]''' algunes dècades abans d’acord amb la notícia documental que trobem en una escriptura d'assentament de terres celebrada en 1696. En aquesta escriptura emfitèutica compareix com a testimoni del contracte Antonio Tur, llaurador de Calp, acompanyat de qui poguera ser un familiar d'igual cognom.<ref>Els detalls de l'acte apareixen inclosos com a antecedent notarial en un expedient de plets entre la Justícia i l'Ajuntament de la vila de Benissa contra el Marqués d'Ariza per la suposada apropiació d'aquest de terres incultes sobre les quals no se'l reconeixia senyoriu directe. El títol resa: “''Die 22 Januari 1696. Antoni Feliu Governador i procurador general de l'Il·lustre Senyor Marques establix a Sebastia Marti Llaurador de Venissa present i als seus un tros de terra'' en terme de Benissa partida del Barranch del Pachell que sàrria dues jornals inculta que afronta en terra de Nofre Sivera també establida pel dit Barranch en muntanya i en la Cometa dels Llops el qual establiment li fa absens un sou y sis, Lluïsme y fadiga. Benissa testes [testimonis] Antoni Tur. Llaurador de Calp, Visent Tur dones menor Senixa habitador". (ARV. Escrivanies de Cambra, 1746, n° 33). Tots dos, Antoni i Vicent Tur, podrien tindre vincles familiars amb els Tur de Pedreguer que parteixen del matrimoni entre Antoni Tur Dalmau i Margarita Ros, celebrat en aquella població en 1668 (AHPPE. Matrimonis. QL-01 (1655-1697) foli 26).</ref> En 1671 havien casat a Benissa Antoni Tur, natural d'Eivissa, i Magdalena Femenía,<ref>1671, 1 de setembre. AHP Benissa. Matrimoni. “''Desposi per paraules de present a Antoni Tur llaurador, fill d'Antoni Tur i de Fransisca Serra cònjuges i Madalena Femenía donsella filia de Pere y de Vicenta Cardona cònjuges natural i abitadora de Benisa ab llicencia de l'oficial de Xativa despatxada a 23 d'Agost del dit any foren testimonis Antoni Femenia y Vicent Ivars naturals i abitador de Benisa el contrajyjent Antoni Tur és natural de ivica y abitador de Benissa''". Signatura Fr. Pròsper Castelló, vicari” (QL-03 (1623-1675) foli 292v). Molt probablement, l'eivissenc Antoni Tur ja comptava amb familiars emigrats en les nostres terres que facilitaren el seu assentament. Als pocs anys de contret el matrimoni mor Madalena Femenía i Antoni Tur torna a casar, ara a Xaló, el quatre d'agost de 1681, amb Cathalina Alos Gimeno, filla de Gabriel Alos Ordines i Cathalina Gimeno Vicens, naturals de Santa Margarida (AHPX. Matrimonis. libro2, foli 48v). En estat de viduïtat novament, contraurà un tercer matrimoni amb la benisera Elisabeth Juana Ivars en 1686, ella també vídua de Miguel Cardona (AHPB. Matrimonis. QL-04 (1676-1747 foli 18). Podrien tindre vincles familiars amb els Tur de Pedreguer que parteixen del matrimoni entre Antoni Tur Dalmau i Margarita Ros celebrat en aquella població l'any 1668.</ref> enllaç que és anterior i sense vincle familiar amb el de Josep Tur Oliver, natural de Xaló i Ursola Anna Crespo, de Benissa, celebrat en 1704, matrimoni del qual parteixen totes les línies familiars dels actuals Tur benissers i bona part dels de [[Calp]]}.<ref>Els antecedents més antics d'aquest llinatge els trobem en la persona d'Antoni Tur, llaurador originari d'Eivissa i abitador de Pedreguer, vidu per mort de Beatriu Bolufer, qui posteriorment casa en 1635 amb Caterina Palones de Teulada. Els seus descendents s'instal·laran en la Vall del Pop i de l'enllaç referit part la branca benisera amb descendència a partir del primer terç del XVIII (Luri i Sala, 2001: 125-127).</ref> En 1672 naix Antoni Vicent Gregori Tur Femenía, d'Antoni i Magdalena, a qui atribuïm l'enllaç matrimonial amb Ángela Pérez. L'antiguitat del pseudònim “'''Torrat'''” queda acreditada en ser recollit, potser per desconeixement del cognom del confrontant en confeccionar-se el títol, en la descripció de fites d'una escriptura de contracte emfitèutic subscrit a l’any 1746. En aquest acte es fa transmissió d’“un tros de terra inculta, situat en el terme de d[ic]ha vila de Calp, partida dels fanadíchs a la cayda del Tosalt de Sagaíx, que serà vint-i-cinc jornals si fa no fa, que bufona amb Antonio Torrat”.<ref>AHMD. Protocol de Juan Pérez Clemente, 1746. Fol. 35-37.</ref> Els llistats d'apilaments de sal de 1737 assenyalen a Joseph Tur com a comprador al novembre d'aquell any. Creiem que podria tractar-se de Joseph Tur Pérez, qui havia contret matrimoni amb la calpina Teresa Ivars quatre anys abans.<ref>733, 2 de març. AHP Benissa. Matrimoni “''Joseph Tur llaurador naty hab or de dita Vila de Calp fill de Antoni y Angela Perez conyugues de una y a Teresa Yvars donsella nat de dita Vila de Calp, y desde la infancia habita en esta de Benisafilia de Andreu, y Melchora Crespo conjuges de altra, [...] testimonis Joan Femenia de Joseph natural y habitador de Benissa y Antoni Tur natl y hab. or de Calp'' ''llauradors, y altres''". Signa Dr. Joseph *Morell, rector” (*QL-04 (1676-1747) foli 145)</ref>
 
Els antecedents que manegem permeten calcular que el nombre de veïns -caps de família Tur - que podria habitar en el paratge a mitjan segle no excediria de quatre, instal·lats els seus membres en un únic habitatge,<ref>L'informe Fabián y Fuero de 1791 assenyala “''la casa de camp amb cultiu d'Antonio *Tur, habitada''”. No fa referència a habitatges units, agrupades ni especifica nombre de veïns ocupants com en altres casos.</ref> que a més comptaria amb els additaments defensius necessaris per a repel·lir qualsevol agressió externa. Una branca familiar important, pel seu desenvolupament al llarg dels segles. XIX-XX, els Tur “Salvadora”, part de l'enllaç celebrat en 1769 entre Pedro Tur Femenía, d'Antonio i Theresa, i Vicenta Bertomeu Signes, ella natural de Teulada.<ref>AHPT. Matrimonis (QL-04 (1767-1780) foli 6.</ref>
1.336.140

modificacions