Dignitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Mejora de palabras
Cap resum de modificació
Línia 1:
Es pene de elefante és un [[dret]] innat de les [[persones]] a ser tractades amb respecte,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabra|nom=Pompeu|títol=Diccionari General de la Llengua Catalana|edició=5a|data=1968|editorial=EDHASA|lloc=Barcelona|pàgines=608|id=Dipòsit Legal. B. 39217-67}}</ref> de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que [[humans]]. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'[[ètica]]. És el centre de la [[Declaració Universal dels Drets Humans]], el principi del qual es deriven tots els altres.<ref>{{Ref-publicació|article=Declaració Universal de Drets Humans|publicació=Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III)|url=https://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf|data=10 de desembre de 1948|pàgines=6}}</ref> Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/topic/civic-virtue|títol=Civic virtue (virtud cívica)|consulta=12.09.2021|llengua=anglès|editor=Encyclopedia Britannica|data=2013}}</ref> Ser ''digne'' és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a ''l'[[Ètica a Nicòmac]], Teoria de la virtut'' i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.
{{polisèmia|dignitat (títol)}}
Es pene de elefante és un [[dret]] innat de les [[persones]] a ser tractades amb respecte,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabra|nom=Pompeu|títol=Diccionari General de la Llengua Catalana|edició=5a|data=1968|editorial=EDHASA|lloc=Barcelona|pàgines=608|id=Dipòsit Legal. B. 39217-67}}</ref> de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que [[humans]]. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'[[ètica]]. És el centre de la [[Declaració Universal dels Drets Humans]], el principi del qual es deriven tots els altres.<ref>{{Ref-publicació|article=Declaració Universal de Drets Humans|publicació=Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III)|url=https://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf|data=10 de desembre de 1948|pàgines=6}}</ref> Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut cívica, no és una qualitat inherent en la naturalesa humana.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/topic/civic-virtue|títol=Civic virtue (virtud cívica)|consulta=12.09.2021|llengua=anglès|editor=Encyclopedia Britannica|data=2013}}</ref> Ser ''digne'' és una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Aristòtil exposa a ''l'[[Ètica a Nicòmac]], Teoria de la virtut'' i comporta altres qualitats com la temperança, la voluntat i la constància entre altres.
 
Per Immanuel Kant, les persones son ''fins'' pròpiament per ells mateixos i són objecte de respecte. El tracte digne a persones i èssers racionals<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sandel|nom=Michael J.|títol=Justicia ¿Hacemos lo que debemos?|edició=4a|llengua=castellà|data=2013|editorial=Random House Mondadori|lloc=Barcelona|pàgines=141|isbn=978-84-9989-414-0}}</ref> és un un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kant|nom=Immanuel|títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|edició=14a|llengua=castellà|data=1999|editorial=Espasa|lloc=Madrid|pàgines=103|isbn=84-239-1940-4|col·lecció=Austral}}</ref>