Martí Luter: diferència entre les revisions

'''Martí Luter''' ([[Eisleben]], [[10 de novembre]] de [[1483]] - [[Eisleben]], [[18 de febrer]] de [[1546]]) va ser un [[teologia|teòleg]], [[frare]] catòlic de l'[[Orde de Sant Agustí]] i reformador [[religió]]s [[alemanys|alemany]]; en les seves ensenyances es va inspirar la [[Reforma Protestant|Reforma protestant]]. Va inaugurar la [[doctrina]] teològica i [[cultura]]l anomenada [[luterana]] i va influir en les altres tradicions [[Protestantisme|protestants]]. La seva exhortació per tal que l'Església tornés als ensenyaments de la [[Bíblia]] va impulsar la transformació del [[cristianisme]] i va provocar la [[Contrareforma]], com es coneix la reacció de l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica romana]] enfront de la Reforma protestant. Les seves contribucions a la [[Occident|civilització occidental]] van anar més enllà de l'àmbit religiós, ja que les seves traduccions de la Bíblia van ajudar a desenvolupar una versió estàndard de la [[Idioma alemany|llengua alemanya]] i es van convertir en un model en l'art de la traducció. El seu [[matrimoni]] amb [[Caterina de Bora]] el [[13 de juny]] de [[1525]] va iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents [[cristians]].

El [[1507]] Luter va ser ordenat sacerdot, i el [[1508]] va començar a ensenyar [[Teologia]] a la [[Universitat de Wittenberg]]. Luter va rebre el seu grau de batxiller en Estudis bíblics el [[9 de març]] del [[1508]]. Dos anys després va realitzar una visita a [[Roma]], i va tornar-ne molt decebut per tot el que hi va veure de la cúria romana.<ref name="Vidal">Vidal, p. 108</ref> El [[19 d'octubre]] del [[1512]], Martí Luter va rebre el grau de Doctor en Teologia i el [[21 d'octubre]] del [[1512]] va ser «rebut al Senat de la Facultat de Teologia», i li va ser concedit el títol de ''Doctor«doctor en Bíblia''». El [[1515]] fou nomenat vicari del seu orde, i sota la seva responsabilitat restaren onze monestirs.<ref name="Vidal"/>

Les ànsies d'obtenir graus acadèmics van portar Martí Luter a estudiar les Escriptures profundament. Influït per la vocació [[Humanisme|humanista]] d'anar ''ad Fontesfontes'' («a les fonts»), es va submergir en l'estudi de la Bíblia i de l'Església primitiva. A causa d'això, termes com la [[penitència]] i la [[probitat]] van prendre un nou significat per Luter, convençut ara que l'Església havia perdut la visió de diverses veritats centrals que el cristianisme ensenyava en les Escriptures, una de les més importants era la doctrina de la [[justificació]] només per la fe. Luter va començar a ensenyar que la [[salvació]] és un regal exclusivament de Déu, donat per la [[Gràcia divina|gràcia]] a través de [[Crist]] i rebut només per la fe.<ref>Markus Wriedt, «Luther's Theology», a''The Cambridge Companion to Luther''(Cambridge University Press, 2003), pp. 88-94.</ref>

Més tard, Luter va definir i va reintroduir el principi de la distinció pròpia entre la [[Pentateuc|Lleillei de Moisès]] i els [[Evangeli]]s, que reforçava la seva teologia de la [[Gràcia divina|gràcia]]. Com a conseqüència, Luter creia que el seu principi d'interpretació era un punt de partença essencial en l'estudi de les Escriptures. Va notar que la manca de claredat en distingir la [[Pentateuc|Llei de Moisès]] dels Evangelis era la causa de la comprensió esguerrada de l'Evangeli de Jesús a l'Església de la seva època, institució a la qual responsabilitzava d'haver creat i fomentat molts errors teològics fonamentals.

Després de no fer cas de Luter, dient que era un «borratxo alemany el qui va escriure les tesis» i afirmant que «quan estigui sobri, canviarà de parer»,<ref>Philip Schaff,''History of the Christian Church''(Charles Scribner's Sons, 1910), 7:99; WG Polack,''The Story of Luther''(Concordia Publishing House, 1931), p. 45</ref> el [[papa]] [[Lleó X]] va ordenar el [[1518]] al professor dominic de teologia [[Silvestre Mazzolini]] que investigués el tema. Aquest va denunciar que Luter s'oposava de manera implícita a l'autoritat del Summesumme Pontífexpontífex, en mostrar desacord amb una de les seves [[butlla papal|butlles]], per la qual cosa va declarar Luter [[heretgia|heretge]] i va escriure una refutació acadèmica de les seves tesis. En ella va mantenir l'autoritat papal sobre l'Església i va condemnar cada «desviació» com una [[apostasia]]. Luter va replicar de la mateixa manera i es va iniciar una controvèrsia.

Desitjant mantenir-se en termes amistosos amb el protector de Luter, [[Frederic III de Saxònia|FedericFrederic el Savi]], el papa va fer un intent final d'assolir una solució pacífica al conflicte. Una conferència amb el [[Camarlenc (església catòlica)|camarlenc]] papal [[Karl von Miltitz]] a [[Altenburg]], el [[gener]] del [[1519]], va portar Luter a decidir guardar silenci mentre ho fessin els seus oponents, va escriure una humil carta al papa i va compondre un tractat demostrant els seus respectes a l'Església catòlica. La carta escrita mai va ser enviada, atès que no contenia cap retractació. En el tractat que va compondre més tard, Luter va negar qualsevol efecte de les indulgències al purgatori.

Quan [[Johann Eck]], establert a [[Carlstadt]] i col·lega de Luter, fou desafiat a un debat a [[Leipzig]], Luter es va unir a aquest debat ([[27 de juny]] - [[18 de juliol]] del [[1519]]), en el curs del qual va negar el dret diví del soli papal i l'autoritat de posseir el «[[poder de les claus]]», que segons ell havia estat atorgat a l'Església (com a congregació de fe). Va negar que fos necessari que l'Església catòlica estigués sota l'autoritat del papa per a la salvació, i va defensar la validesa de l'[[Església Ortodoxa|Església Ortodoxaortodoxa de l'Orientorient]]. Després del debat, Johann Eck va assegurar que havia forçat Luter a admetre la semblança de la seva pròpia doctrina amb la de [[Jan Hus]], el qualque havia estat cremat a la [[foguera]].

{{cita|Qui s'hauria posat a predicar, si haguéssim previst que d'això resultarien tants mals, sedició, escàndols, blasfèmies, ingratitud i perversions? Però ja que estem en això, cal tenir bon ànim contra la mala fortuna.|“ElsO'Hare, ''Els fets de Luter”Luter'' (I, 74)}}

{{Cita|Aquest no escoltarà el baptisme, aquell nega el sagrament, l'altre posa un món de diferència entre aquest i l'últim dia: alguns ensenyen que Crist no és Déu, altres ensenyen això i aquells allò altre: hi ha tantes sectes i credos com hi ha caps. Cap talòs és tan rude com quan té somnis i fantasies, i creu haver estat inspirat per l'Esperit Sant i ser un profeta.|''De Wetter'', III, 61. Citat a O'Hare, ''Els fets de Luter'', 208)}}{{Citació|Homes de llinatge, ciutadans, pagesos, totes les classes entenen l'Evangeli millor que jo o Sant Pau; ara són savis i es creuen més educats que tots els ministres.|(''Walch,'' XIV, 1360. Citat a O'Hare, ibid., 209)}}{{Citació|Amb aquesta doctrina, com més s'avança, pitjor es torna el món, és l'obra i el treball d'aquest diable maleït. Bastant es veu com el poble és ara més avar, més cruel, més impúdic, més desvergonyit i pitjor del que era sota el papisme.|(''WA,'' I, 14)}}{{Citació|Nosaltres, els alemanys, pequem i som esclaus del pecat, vivim en els plaers carnals i ens llancem a la llibertat amb el cor alegre fins a les orelles. Volem obrar a la nostra manera, servir els interessos del diable i ser lliures de fer únicament el que ens complau... Estem molt contents d'haver-nos desempallegat del papa, dels oficials i de les altres lleis, però de saber com s'ha de servir Crist i alliberar-se dels pecats ningú se'n preocupa.|(''WA,'' XLVIII, 389)}}

Luter es va presentar davant la Dieta el [[16 d'abril]]. [[Johann Eck]], un assistent de l'arquebisbe de Tréveris[[Trèveris]], va presentar a Luter una taula plena de còpies dels seus escrits. Va preguntar a Luter si els llibres eren seus i si encara creia en el que aquestes obres ensenyaven. Luter va demanar un temps per pensar-se la resposta, que li va ser concedit. Luter resà, va consultar amb els seus amics i mitjancers i es va presentar davant la Dieta l'endemà. Quan es va tractar l'afer a la Dieta, el conseller Eck va demanar a Luter que respongués explícitament: «Luter, rebutgeu els vostres llibres i els errors que contenen?», i Luter va respondre: «Que se'm convenci mitjançant testimonis de l'Escriptura i clars arguments de la raó, perquè no crec ni en el papa ni en els concilis, ja que està demostrat que sovint han errat i es contradiuen a si mateixos; pels textos de la Sagrada Escriptura que he citat, estic sotmès a la meva consciència i lligat a la paraula de Déu. Per això no puc ni vull retractar-me de res, perquè fer alguna cosa en contra de la consciència no és segur ni saludable». D'acord amb la tradició, Luter aleshores va dir aquestes paraules: «No puc fer altra cosa; ¡aquesta és la meva postura! ¡Que Déu m'ajudi!»<ref>(en alemany) frase extreta de la [http://www.luther.de pàgina de luteranisme]</ref>

Luter tenia una mala percepció del llibre d'[[Llibre d'Ester|Ester]], [[Epístola als Hebreus|Hebreus]], [[Epístola de Sant Jaume|Jaume]], [[Epístola de Sant Judes|Judes]] i de l'[[Apocalipsi]]. Anomenava l'epístola de Sant Jaume una «epístola de palla», perquè trobava que era molt poc el que apuntava a Crist i la seva obra salvadora. També tenia dures paraules per a l'Apocalipsi, del qual deia que no podia «de cap manera detectar que l'Esperit Sant ho hagi produït».<ref>[http://www.wels.net/sab/qa/ Luther-03.html Wels Q & A].</ref> Tenia raons per a qüestionar l'apostolicitat d'aquests llibres, pel fet que l'església primitiva els catalogués com [[antilegomena]], el que significava que no eren acceptats sense reserves, al contrari que els [[Cànon (Bíblia)|canònics]]. Tanmateix, Luter no els va eliminar de la seva edició de les Escriptures. Luter va incloure com a [[apòcrif]]s aquells passatges que, trobant-se en la dels [[Septuaginta]] grega, no ho estaven en els textos [[masoreta|Masorètics]] disponibles aleshores. Aquests van ser inclosos en les primeres traduccions, però després foren omesos i qualificats com de «bona lectura», però no com Paraula inspirada per Déu. L'exclusió d'aquests textos va ser adoptada des d'un començament per gairebé tots els evangèlics.

Luter va revisar la [[litúrgia]] en el seu ''Deutsche Messe'' (Missa Alemanya) del [[1526]], estipulanton va estipular com havien de ser els cultes diaris i la [[catequesi]]. Tot i així, s'oposava a una nova llei de formes i va instar que es mantinguessin les altres litúrgies. Encara que Luter recolzava la llibertat cristiana en aquestes matèries, també estava a favor de mantenir i establir uniformitat litúrgica entre aquells que compartien la mateixa fe en una mateixa regió. Va veure en la uniformitat litúrgica una expressió física d'unitat en la fe, mentre que la variació litúrgica era un possible indicador de variació doctrinal. No considerava una virtut el canvi litúrgic, especialment quan era fet per persones o congregacions, car li complaïa conservar i reformar el que l'església havia heretat del passat. Conservar el [[baptisme]] d'infants, per tradició, en contra de l'oposició de l'[[anabaptisme]], el qualque només admetia el baptisme d'adults, per la qual cosa va condemnar els seus membres.

Mentrestant, les esglésies luteranes a [[Escandinàvia]] i molts estats bàltics van mantenir l'Episcopatepiscopat Apostòlicapostòlic i la successió apostòlica, fins i tot aquelles que havien adoptat la teologia antipapista de Luter.

Rebutjava la doctrina catòlica romana de la [[Transsubstanciació]], però mantenia la presència real del cos i la sang de Crist sota el pa i vi sacramentals. Recolzava el significat literal de les paraules «Aquest és el meu cos», «Aquesta és la meva sang». Va sintetitzar les seves creences sobre el tema en el seu ''Catecisme Menormenor'' en escriure: «¿Què és el Sagrament de l'Altar? És el veritable cos i sang de nostre Senyor Jesucrist en el pa i el vi, lliurat a nosaltres cristians per menjar i beure, instituït per Crist mateix». Refusant de definir el misteri de l'Eucaristia amb conceptes com la [[Consubstanciació]], Luter va utilitzar l'analogia patrística de la doctrina de la Unió Personal de dues naturaleses en Jesucrist per il·lustrar la seva doctrina eucarística "«per analogia del ferro posat en el foc on ambdós, foc i ferro, units en el ferro roent, es mantenen malgrat tot sense canvi"», un concepte que ell va anomenar «[[Unió Sacramental]]».<ref>''Contra els Profetes celestials'' (1525 ) i ''Confessió respecte al Sopar del Senyor''(1528) citats en FL Cross, ed. ''The Oxford Dictionary of the Christian Church'', Oxford, 1958, p. 337.</ref>

La doctrina de Luter es diferenciava de la de [[Carlstadt]], [[Huldrych Zwingli|Zwingli]], [[Leo Jud]] i [[Jean Husschin|Œcolampade]], que rebutjaven la presència real. Carlstadt, ZuingliZwingli i Œcolampade donaven diferents interpretacions a l'estipulat per Crist: Carlstadt interpretava l'«Això» d'«Això és el meu cos» com l'acció de Crist apuntant-se a si mateix. Zwingli interpretava l'«és» com «significa"» i Œcolampade interpretava «meu cos» com «un signe del meu cos». En la controvèrsia que es va suscitar, Luter li respon a [[Œcolampade]] en el prefaci de ''Syngramma Suevicum'' (Escrits suabasuabis), exposanton exposa els seus punts de vista al ''Sermon von den Sakramenten''... ''Wider die Schwärmgeister'' (Sermó al Sagrament... Contra els esperits Fanàtics) i a ''Dass diese Worte... noch feststehen ''(Aquestes paraules... Encara es mantenen ferms), i més exhaustivament a ''Vom Abendmahl Christi Bekenntnis'' (Confessió respecte al Sopar del Senyor) (1528).

A causa dels perills de les mesures de la [[Dieta d'espires|Segona Dieta d'espires]] a [[1529]] contra el protestantisme, i a la coalició de l'Emperadoremperador amb França i el Papa, el [[Landgravi]] Felip desitjava una unió de tots els reformistes, però Luter es va declarar oposat a qualsevol aliança que ajudés l'heretgia, encara que va acceptar la invitació del Felip a assistir a una conferència a [[Marburg an der Lahn|Marburg]] (1529) per resoldre les matèries en controvèrsia. En aquesta dieta, el [[19 d'abril]] d'aquest any, 19 delegats, 5 prínceps i 14 ciutats van protestar contra la derogació de la treva de tolerància acordada a la Dieta de Worms, i per això es va anomenar «protestants» als partidaris de Luter. A Marburg, Luter es va enfrontar a Œcolampade, mentre que Melanchthon fou antagonista de ZuingliZwingli. Encara que van establir una harmonia no esperada en altres aspectes, no es va poder assolir un acord en l'Eucaristia. Luter refusà anomenar els seus oponents «germans», encara que els volia pau i amor. Luter estava convençut que Déu havia encegat els ulls de ZuingliZwingli, puix que no podia veure la doctrina veritable del Sopar del Senyor. Amb el seu habitual estil polèmic, Luter va denunciar ZuingliZwingli i els seus seguidors denominant-los «fanàtics» i «dimonis».

Els mateixos prínceps havien subscrit els [[Articles Schwabach]], sostinguts per Luter com una condició per l'aliança amb ell. Les bases de Luter en matèria de doctrina eucarística partien de l'enteniment simple i directe de les paraules de Crist, si bé donaven importància al sacrifici corporal de Crist i al fet d'oferir aquest mateix cos als comulgants en l'Eucaristia. Quan ZuingliZwingli va excloure la possibilitat de la presència real per la incapacitat de la naturalesa humana de Crist per [[Bilocació|bilocar-se]] o estar en un altre lloc que no fos un lloc concret, Luter va reafirmar la integritat de la unió [[Hipòstasi (catolicisme)|hipostàtica]] : Crist no està dividit i onsevulla que estigui és Déu, fins i tot com a home. Luter citava com evidència les tres maneres de la presència segons [[Guillem d'Ockham]]: «local, circumscrita» (estant en un lloc a la vegada, ocupant espai i tenint pes), «definitiva» (deslligat de l'espai però estant on calgui) i «repleta» (omplint tots els espais a la vegada) per introduir la probabilitat que el cos i la sang de Crist estiguin realment presents en l'Eucaristia.<ref>''Treballs de Luter''37:214 -- 15.</ref>

==== Els Catecismescatecismes Menormenor i Majormajor ====

Frederic III va demanar a Luter a [[1528]] que visités les esglésies locals per determinar la qualitat de l'educació cristiana que rebia la pagesia. Luter va escriure en el prefaci del Catecismecatecisme Menormenor, «¡Pietat!, ¡Bon Déu! ¡Quina misèria tan abundant he observat! La gent comú, especialment a les viles, no té coneixement de cap doctrina cristiana, i molts pastors units són incapaços i incompetents per a ensenyar». Com a resposta, Luter va preparar els Catecismescatecismes Menormenor i Majormajor. Es tracta de materials d'instrucció i devoció que Luter considerava com els fonaments de la fe cristiana, entre els quals es trobaven els [[Deu Manaments|deu manaments]], el [[Credocredo apostòlic]], el [[Parenostreparenostre]], [[baptisme]], [[confessió]] i absolució, l'[[eucaristia]] i oracions. El Catecismecatecisme Menormenor anava dirigit a la gent senzilla, mentre que el Majormajor als pastors.

L'aparició d'un enemic comú a tot l'Imperi (l'exèrcit turc) va canviar l'escenari polític: ara Carles V buscava la unitat per poder fer front a la nova amenaça, per la qual cosa es va convocar el 1530 la [[Dieta d'Augsburg]], per tal d'aclarir de manera definitiva la relació de l'Imperi amb el protestantisme. Luter, pròfug de l'Imperi, estava fora de perill a [[Coburg]], inspirant des d'allà el discurs de Melanchthon davant l'emperador. Si bé Martí Luter es va abstenir de mantenir una actitud autoritària, no li va agradar la delicadesa i la cautela de Melanchthon, perquè aquest no va arribar a plantejar canvis doctrinals, excepte el de l'abolició del papat. L'Emperadoremperador, forçat per la guerra contra els turcs i contra la [[Lliga Smalkalda]] (un exèrcit organitzat pels prínceps en defensa del protestantisme), va aconseguir assegurar la unitat mitjançant la [[Pau Religiosa de Nuremberg|Pau de Nuremberg]] del 1532, que endarreria la solució definitiva del problema fins que se celebrés un Concili General. Des de la Dieta d'espires (1529), el problema s'havia transformat en una cosa molt important. La qüestió radicava en què la Dieta d'espires havia decidit el 1526 que de cap manera acceptaria la imposició de l'[[Edicte de Worms]], que permetia matar Luter sense por a sancions. Aquesta mateixa Dieta consagrava la tolerància religiosa sota el lema ''«Cuius regio, eius religio''» (és a dir, ''«A cada regió la religió del seu Senyor''»). Novament a la Dieta d'espires del 1529, i davant la intenció dels catòlics d'anul·lar la tolerància adoptada el 1526, els reformistes van emetre una irada queixa de protesta, motiu pel qual se'ls anomena des de llavors «protestants». Ara la Pau de Nuremberg establia l'acceptació dels reformistes en el si de l'Imperi. Aquesta situació es va veure forçada per la situació política del moment, ja que si l'emperador s'oposava a la pau, els prínceps es veurien legitimats per realitzar o donar suport a una resistència armada contra Carles V, i el poder començava a estar seriosament amenaçat pels [[Imperi Otomà|turcs]].

Aquest context polític va tenir la seva dimensió teològica en l'anomenada qüestió de la [[desobediència civil]]. Fins aquell instant Luter sostenia que de cap manera desobeiria l'Emperadoremperador, fins i tot si la seva decisió era equivocada. D'aquesta manera es va oposar a qualsevol aliança entre els prínceps, fos ofensiva o defensiva. Martí Luter va mantenir aquesta actitud fins i tot davant la Lliga Smalkalda. Però la seva posició va anar canviant a poc a poc en escoltar l'opinió de juristes que assegurava que, en els casos de notòria injustícia pública, les mateixes lleis imperials atorgaven [[desobediència civil|dret de resistència]]. Va ser el 1531 quan va acceptar la possibilitat d'adoptar la desobediència civil en el seu escrit ''Warnung an die liebe Deutschen'' (1531), sempre que s'efectues «per les causes correctes». Més tard, a cartes escrites en 1539, es retractaria d'aquestes afirmacions.

Alguns dels seus llibres expliquen com es van establir les [[epístola|epístoles]] amb el seu cànon, hermenèutica, exegesi i exposició, i mostren com s'integren els llibres de la Bíblia entre si. Destaquen entre ells els escrits sobre l'Epístola als cristians de Galàcia, en els quals es compara a si mateix a l'[[Pau de Tars|Apòstolapòstol Pau]] en la seva defensa de l'[[Evangeli]] (per exemple, el comentari en “Luter«Luter i l'Epístola als cristians de Galàcia”Galàcia»).

Sabent que la seva mort era imminent, va agrair a Déu per haver-li revelat el seu Fill, en qui ell havia cregut. Els seus companys Justus Jonas i Michael Coelius van cridar: «Reverend pare, està llest per morir confiant en el seu Senyor Jesucrist i confessant la doctrina que va ensenyar en el seu nom?» Un distintiu «sí» va ser la resposta de Luter. Va morir a 3/4 de 3 de la matinada del [[18 de febrer]] del [[1546]] a Eisleben, la ciutat on va néixer. Va ser sebollit a l'església del Palaupalau de Wittenberg, prop de la [[trona (església)|trona]] des de la qual havia transformat el cristianisme.