Climatologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegit text |
→Història: afegit text i referència |
||
Línia 42:
És en aquest període quan podem començar a notar una bifurcació en l'estudi del clima. D'una banda els naturalistes com Alexander von Humboldt s'estaven apropant a la climatologia d'una manera geogràfica, en canvi, les ciències exactes van començar a desenvolupar el mac científic que més endavant serà essencial per a l'estudi del clima.
Linha 47 ⟶ 48:
M. Becquerel, que tot i reconèixer que “fins ara no hi ha hagut cap pos-itiva eprova que la fusta té alguna influència real en el clima d'una gran finca o localitat”(Becquerel, 1853, pàg. VI) va fer un llibre convincent que va elaborar aquesta relació causal.▼
▲M. Becquerel, que tot i reconèixer que “fins ara no hi ha hagut cap
Thompson (1990) descriu els primers estudis sobre els canvis climàtics dels Estats Units relacionats amb les pertorbacions humanes als boscos. Heymann (2010) afirma que aquestes idees s'estaven especulant tan aviat com Cristòfor Colom. Aquests estudis van donar lloc a diferents tipus d'idees errònies que fins i tot va generar pràctiques incorrectes en la gestió forestal (Naudts et al., 2016). El fet és que encara mancaven dades i la comprensió de la dinàmica climàtica.▼
▲Thompson (1990) descriu els primers estudis sobre els canvis climàtics dels Estats Units relacionats amb les pertorbacions humanes als boscos. Heymann (2010) afirma que aquestes idees
Un altre eix vertebrador de la recollida i sistematització de dades climàtiques va ser la navegació. La força impulsora de les contribucions dels homes de mar en el camp pràctic. Maury (1855) descriu que l'objectiu comú que unificava la navegació era el mapeig de rutes marítimes. L'interès va ser tan gran que fins i tot va portar a la creació d'una nova subdisciplina en geografia: la geografia física del mar, que es proposava d'incloure per la importància dels vents i dels corrents marins en la circulació atmosfèrica.
Linha 58 ⟶ 60:
El treball realitzat per Jean-Baptiste Fourier en el camp de la temperatura terrestre al començament del segle XIX es creu que és l'inici de la ciència del clima (Hulme, 2009; Fleming,1999). En la seva contribució més reconeguda en aquest camp, "Teorie analytique de la chaleur". Fourier va documentar les equacions que descriuen la dinàmica de la calor terrestre (Fourier, 1822).[...] En una contribució més, va dir que “la interposició de l'aire modifica molt els efectes de la calor a la superfície del globus” (Fourier, 1824, pàg. 140), comparant l'atmosfera amb un hivernacle. Més tard, Samuel Langley va calcular la temperatura que tindria la superfície de la Terra si hi hagués wcom sense aire, fent l'analogia ambl'experiència comuna de caminar per una muntanya, dient que "quan l'aire estava completament absent,la temperatura de la Terra sota el sol directe seria excessivament baix” (Langley, 1884, pag 123).
Svante Arrhenius (1896) va calcular la influència del CO2 en el balanç energètic planetari. Anderson et al. (2016) assenyalen que el seu Els va dirigir una estreta col·laboració amb el geòleg Arvid Hogbom, que va estudiar el cicle del carboni especulant sobre la quantitat necessària de CO2 que s'havia d'afegir o eliminar per aconseguir alts nivells de temperatura associats a les glaciacions teoritzades
Paral·lelament també s'estudiava el clima des d'una perspectiva astronòmica afegint a l'equació de les variacions climàtiques el relació en a la posició de la Terra respecte del sol. Milankovitch (1920), va desenvolupar els càlculs del cicle astronòmic. En el seu article ''“Joseph Fourier, l'efecte hivernacle i la recerca d'una teoria universal del temperament terrestre”.'' James Fleming (1999) fa una de les cites incorrectes que apareixen en la història, aclarint que Fourier mai L'atmosfera també va ser estudiada atenent la dinàmica de fluids per a la millor compensió de la circulació atmosfèrica i la dinàmica del clima. Primer, això va passaramb una varietat d'experiments que utilitzaven plaques giratòries que contenien fluids que representaven l'atmosfera. Aquest tipus d'experiments van evolucionar de la ma de la teoria hidrodinàmica (Taylor, 1921) i van ser la principal eina per a la simulació atmosfèrica abans que existís la computació. Un concepte important desenvolupat dins d'aquest tipus d'estudis va ser la connexió entre circulació atmosfèrica i oceànica (Gregory, 1906), que mostra un dels primers enfocaments per a la comprensió integral de la climatologia.
Un concepte important va ser la connexió entrecirculació atmosfèrica i oceànica (Gregory, 1906), que mostra un dels primers enfocamentsa la comprensió integral de la climatologia.
Linha 64 ⟶ 70:
A principis del segle XX, el físic Vilhem Bjerknes (1904) va descriure un conjunt d'equacions diferencials que representen les relacions físiques entre variables atmosfèriques. Aquest esquema revolucionari va servir de base per a la descripció dels processos físics i el desenvolupament de la meteorologia moderna (Gramelsberger, 2009; Thorpe et al., 2003).
La revolució tecnològica i numèrica va incrementar el progrés cientific. Un dels principals líders en el camp climàtic del períoda era Johan Von Neumann, que va començar a resoldre les equacions de la circulació atmosfèrica seguint les anteriors (Randall, 2000; Harper, 2012). Més tard, mentre augmentava la potència de l'ordinador, l'atmosfèrica es van millorar els models de circulació (coneguts com a GCM, que significa Models de circulació general). [...] Aquests models es coneixien com a sistema terrestre Models i són l'estat actual en la nostra comprensió del sistema climàtic (Edwards,2011).
La comunitat nacional d'investigació climàtica finalment va expressar una preocupació real de l'escalfament global per causes antròpiques i el canvi climàtic associat (Bolin et al., 2007). Així, l'any 1992 les Nacions Unides van adoptar el marc de Convenció sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), que tenia com a objectiu l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a un nivell que previngués perilloses interferències antropogèniques en el sistema climàtic (Nacions Unides, 1992, pàg. 9). En aquest sentit, la UNFCCC va impulsar la recerca i va proporcionar un conjunt d'objectius globals (Ramakrishna, 2000).Dins de la creació de la CMNUCC va sorgir la fundació IPCC, una entitat internacional formada per experts acadèmics de tot el món en temes de canvi climàtic. És just dir que l'IPCC és un ingredient clau per l'acció nacional (Bolin et al., 2007) i promou la interacció entre la comunitat científica centrant-se en la integració de la societat en general i dels polítics en particular (Randall, 2000).8 Segons Randall (2000).
Werner(2012) descriu les interaccions entre l'home i la Terra dins d'un marc semblant a una màquina alimentat per la cultura global dominant que genera reptes ambientals. En aquesta línia,Naomi Klein (2017) desfila el marc polític i social actual intentant mostrar el camí per avançar dins el repte ambiental existent. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Bastien, B.|article=History of Climatology|publicació=researchgate.net/publication|url=https://www.researchgate.net/publication/325272364_History_of_Climatology|data=2018|pàgines=1-12|doi=10.13140/RG.2.2.14033.17764}}</ref>
| |||