Monosacàrid: diferència entre les revisions

Els '''monosacàrids''' són els [[glúcids]] més simples. La fórmula empírica per tots els monosacàrids és (CH₂O)_n. Estan formats per tan sols una cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, constituïda de 3 a 7 àtoms de carboni. Com que són els glúcids més simples no es poden [[Hidròlisi|hidrolitzar]], és a dir, no es poden descompondre en molècules més petites. Gràcies al grup [[aldehid]] o [[cetona]] que tenen, poden reaccionar amb alguns reactius com el [[reactiu de Fehling]].

Es denominen afegint la terminació "-osa", i segons el nombre de carbonis de la cadena es poden anomenar: trioses, tetroses, pentoses, hexoses o heptoses. D'altra banda, si el [[grup carbonil]] es troba al primer carboni es denomina grup aldehid i els monosacàrids corresponents són [[Aldosa|aldoses]], com  la glucosa; si el carbonil està al segon carboni s'anomena cetona i els monosacàrids corresponents [[cetoses]]. Si es combina el nombre de carbonis amb el tipus de carbonil, tenim aldopentoses, cetopentoses, aldohexoses, cetohexoses, etc.

Els monosacàrids tenen unes propietats físiques que els diferencien de la resta de [[Glúcid|glúcids]]. Aquestes característiques principals són les següents: són sòlids cristal·lins, de color blanc, de gust dolç i solubles en aigua a causa de l'elevada [[Polaritat química|polaritat]] dels [[Grup hidroxil|grups hidroxil]] i carbonil que estableixen interaccions amb el dipol de les molècules d'aigua.

Tots els monosacàrids tenen una funció energètica de proporcionar energia. Aquesta funció és possible gràcies a la seva capacitat [[Oxidació|d'oxidar-se]], és a dir, de perdre electrons davant de substàncies que en acceptar-los, es redueixen. A més, tenen la capacitat d'associar-se amb grups [[amino]] (-NH₂) per formar aminoglúcids com ara la [[glucosamina]].

Els monosacàrids poden unir-se entre si mitjançant l'[[enllaç glicosídic]] en què el grup hidroxil d'un monosacàrid reacciona amb el grup hidroxil d'una altra i es desprèn una molècula d'aigua; d'aquesta manera es poden formar llargues cadenes, ramificades o no, denominades [[Polisacàrid|polisacàrids]].{{commonscat}}

La majoria de monosacàrids tenen algun carboni asimètric, és a dir, un àtom de carboni que té les seves quatre valències saturades per radicals diferents. Si se situa el carbonil a dalt i ens fixem l'últim carboni asimètric, el grup -OH pot estar a la dreta o a l'esquerra; en el primer cas, es tracta d'un D-monosacàrid; en el cas que estigués a l'esquerra seria un L-monosacàrid. Cadascuna d'aquestes formes són [[Isòmer|isòmers]] espacials o [[Estereoisòmer|estereoisòmers]] entre si i atès que són la imatge especular l'un de l'altre, s'anomenen [[Enantiòmer|enantiomorfs]]. La majoria dels monosacàrids presents als éssers vius són formes D.

Les trioses són monosacàrids formats per una cadena de tres àtoms de carboni. Aquestes cadenes són molt abundants a l'interior de la cèl·lula, ja que són [[Metabòlit|metabòlits]] que participen en la degradació de la glucosa.