|
=== Desenvolupament professional ===
És durant la seva infantesa que Noguchi es va interessar pel [[magnetisme animal]], el [[Franz Anton Mesmer|mesmerisme]] i la [[hipnosi]], tot fent pràctiques a partir de la lectura de llibres:. Des dels vuit o nou anys, va estar interessat en la [[hipnosi]] i va llegir molt sobre aquest tema. Entenia que per restablir la força a una persona feble no hi havia millor manera que estimular el poder de la ment; tenia la ferma creença que no hi havia un poder més gran que el de la ment. Estava totalment d’acord amb el concepte mesmèric del magnetisme animal.<ref name=":1">Noguchi, Haruchika (n.d.). ''The road I walked. Revue Gekkan Zensei des années 1960''. Tokyo: Zensei. Traduït del japonès par Mallory Fromm.</ref>
<blockquote>Des de l'edat de vuit o nou anys, he estat interessat per la [[hipnosi]] i he llegit molt sobre aquest tema. Per restablir la força a una persona feble, em va semblar que no hi havia millor manera que estimular el poder de la ment. Es podria dir que tenia la ferma creença que no hi havia un poder més gran que el de la ment. Estava totalment d’acord amb el concepte mesmèric del magnetisme animal i esperava l’oportunitat de provar-lo.</blockquote>
Noguchi explica algunes de les seves experiències sobre aquesta qüestió ja de petit:<ref name=":1"/>
<blockquote>Quan era a primer de primària, el nen assegut al meu costat tenia mal de queixal. El vaig alleujar posant la mà on hi havia el dolor. A partir de llavors, vaig estar convençut que el ki humà té poder curatiu. Sabia que a la meva vida hauria de donar forma a aquest concepte transmetent la meva perspectiva als altres. He sabut que al llarg de la meva vida donaria forma a aquest concepte transmetent als altres la meva manera de veure-ho. Quan tenia onze anys, tenia un lema: "Si tens alguna cosa en ment, això passarà". Vaig trobar que era millor per a una persona rebre inconscientment un suggeriment, en lloc de suggerir-li obertament alguna cosa, i això em va intrigar.</blockquote>
El setembre de 1923, a l'edat de 12 anys, Noguchi va viure el [[gran terratrèmol de Kantō]] (que va afectar també Tòquio). Aquesta experiència fou determinant en la seva vida. MalloryLa Frommdevastació explica:de Tòquio va ser tan gran que costava separar els morts dels vius. Els cossos van ser portats al parc Hibiya prop del Ginza (una mena de bulevard com el dels Camps Elisis, al cor de Tòquio) i deixats a terra. Noguchi observava persona a persona i comunicava el seu ki amb els dits a l'interior del cap, a la zona de l'oïda. Les persones que mostraven alguna reacció (com un parpelleig o una contracció muscular) eren traslladades a clíniques improvisades. Les que no les donaven mortes. Noguchi, llavors amb tretze anys, va ser molt popular en el nucli urbà de Tòquio.<ref>{{Ref-llibre|llengua=fr|autor=Andréine Bel|títol=Le corps accordé|lloc=Les Mayons|edició=Le Tilt|any=2015|pàgines=p. 407|isbn=978-2-9551348-0-1}}</ref>
<blockquote>La devastació de Tòquio va ser tan gran que semblava impossible separar els morts dels vius. Els cossos van ser portats al parc Hibiya prop del Ginza (una mena de bulevard com el dels Camps Elisis, al cor de Tòquio) i col·locats allà on hi hagués un espai lliure a terra. Noguchi va anar al parc, va observar persona a persona, enviant el seu ki amb els dits a l'interior de les orelles. Les persones que van mostrar una reacció (com un parpelleig o una contracció muscular) van ser traslladades a clíniques improvisades. Les que no mostraven cap resposta eren considerades mortes. Noguchi, llavors amb tretze anys, va esdevenir, si no famós, al menys molt conegut en el nucli urbà de Tòquio</blockquote>
=== Infantesa i adolescència ===
| 